4.7 La banqueta també és pedagògica.

 

Motiu :

Dins la pràctica docent un dels recursos que té el mestre és el de fer a l’alumne fora de la classe. Sol passar quan un alumne no té ganes d’ aprendre i a més està impedint als altres que aprenguin. És un recurs del qual no es pot abusar per diverses raons. D’entrada hi pot haver alumnes que si sovintegen el passadís arribin a fer-ne una extensió de la seva aula i continuïn fent activitats que molesten tota la seva planta o tot l’edifici. En segon lloc, diria que està mal vist que un mestre expulsi massa alumnes; dóna la impressió que se’ls priva d’aprendre.

A classe d’educació física també ens trobem alumnes sense ganes de participar i/o amb ganes d’embolicar la troca. En aquest context ens és difícil enviar alumnes al “passadís”. Normalment si estem al pati o en un gimnàs només ens caldrà enviar els alumnes a la vora, “a la banqueta”.

Quan enviem a un alumne a la banqueta, el privem d’aprendre?

 

 

     Proposta:  “la banqueta també és pedagògica”

 

1-                           Convé aclarir que a la classe d’educació física:

 

·         No cal estar jugant tota l’hora; hi ha moments per al silenci i moments per al moviment, moments per a aprendre jugant i moments per a aprendre mirant.          

 

·         Quan un alumne no està fent l’activitat que li pertoca en aquell moment,està fent una tria lliure, està prenent una opció. El mestre, quan aparta un alumne d’una activitat que no vol fer, o que la bloqueja, o fa de mala gana, o de forma perillosa, o impedeix als altres d’avançar, està “també prenent una opció”. No li està dient a l’alumne que no vol que aprengui, sinó “aprèn des d’un altre lloc, pel teu bé i pel dels altres”.

 

·         És molt important que els pares entenguin aquest plantejament, ja que sol fer “mal d’ulls” veure un alumne a la banqueta del pati, amb cara de pomes agres i separat de la resta dels companys. A vegades als pares els costa d’entendre i pregunten “Per què el meu fill no juga?”, o, en el millor dels casos “Què li ha passat?” o el més inquisitiu “Què ha fet?”

 

·         És important donar la idea de la banqueta com a lloc des del qual  l’alumne reflexiona, mira, pensa, i aprèn, més que un lloc de càstig.

 

 

 

 

 

 

2-                           En quins casos és justificat enviar un alumne a la banqueta?

 

·         Quan un alumne fa trampes de manera repetitiva :  “hauries d’estar una estona mirant com juguen els altres, perquè hi ha alguna norma que encara no acabes d’entendre.”

 

·         Quan un alumne juga de forma perillosa: “hauries de mirar com s’ha de jugar, perquè tal com ho fas et pots fer mal o faràs mal als altres”.

 

·         Quan dos alumnes entren en conflicte:  “ hauríeu d’anar a la banqueta i intentar solucionar el vostre problema. Quan creieu que esteu en condicions de tornar a jugar, demaneu permís i entreu”.

 

·         Quan un alumne està visiblement excitat i li és difícil tenir atenció: “Mira,hauries d’anar a la banqueta un moment, i quan estiguis més calmat i en condicions de jugar/ d’ escoltar... tornes”.

 

 

En tots els casos es tracta de presentar a l’alumne la seva actitud, que la miri de front, i que pugui reconèixer que no és la millor forma d’actuar en aquell moment.

 

 

 

 

 

RETORN A L’INICI