Motius:
Quan els nous mestres d’educació física es posen al davant d’una
classe un dels temes que més els preocupen és el nivell d’ordre i d’atenció
dels alumnes. Els llibres de jocs i activitats donen per suposat que els
alumnes tindran una atenció completa en el que faran, però la realitat és que
si l’atenció d’una sola persona és a vegades com un cavall desbocat difícil de
controlar, l’atenció de tot un grup serà la suma de les atencions i les no
-atencions de tots els alumnes. Que dominin les primeres sobre les segones serà
la garantia que una classe pugui funcionar mínimament bé. Si no, pot arribar al
caos.
Propostes d’actuació :
Hi ha diferents estratègies que ajuden a la crida a l’atenció, a l’ordre, però d’entrada:
|
NO SOL FUNCIONAR: |
QUINES ESTRATÈGIES PODEN FUNCIONAR? |
|
Cridar molt
fort o durant molta estona. Els alumnes s’habituen a un
nivell de soroll i continuen fent el
mateix que feien. Un crit fort es justifica si entre la persona que emet i la
que escolta hi ha una gran distància. En un pavelló amb mala acústica o en un
pati haurem de cridar perquè la distància no ens ho deixa fer de cap altre
manera, però quan parlem amb un grup a poca distància hauríem de poder parlar
amb el to de veu acostumat; si no ens senten, és normalment perquè els
alumnes no callen. |
Quan els alumnes no tenen atenció hem de deixar les coses ben clares:
“anem a fer educació física per a jugar i a aprendre. Si no es fa atenció a
les explicacions, no es pot aprendre, es juga malament i a vegades amb
perill, per tant, no es pot jugar”. Molts cops, en situacions així, es pot
dir als alumnes: ”Com que no us
interessa escoltar, us passaré les consignes de la sessió per escrit. Anem a
l’aula, jo copiaré les consignes de la sessió, ho llegirem, si convé ho
copiarem a la llibreta, i un cop entès tornarem al gimnàs” Normalment davant d’aquesta advertència els
alumnes solen reaccionar escoltant, perquè anar a l’aula, esperar que el
mestre els escrigui les consignes... és temps que perdran de l’estona de joc. |
|
Demanar
contínuament “silenci”, “si us plau, calleu...”.
Si repetim més de dos cops consecutius aquest missatge, és que hi ha quelcom
que no funciona. Ferran Salmurri, en el seu llibre “Llibertat Emocional”,
deixa ben clar que les consignes no s’han de repetir més de dos cops (
cliqueu “cites d’autors” a final de pàgina )
|
Una estratègia que funciona és la d’aixecar
la mà. No es tracta només d’aixecar la mà per a demanar la paraula, es tracta
que tota la resta
d’alumnes aixecarà la mà quan un dels
alumnes o el mestre l’hagi aixecat. Dit d’altra manera, quan el mestre
necessita que els alumnes facin atenció n’hi ha prou amb aixecar la mà. Cada vegada que un
alumne veu el mestre amb la mà aixecada repeteix aquest gest. Aixecar la mà
significa “jo t’escolto”. El nen/a que aixeca la mà està obligat a fer
silenci i atenció, sinó està portant a terme una incongruència ( que cal
tallar immediatament) . D’igual manera que el mestre demana l’atenció
aixecant la mà, la resta d’alumnes, en un moment determinat també ho pot fer.
Només cal vigilar de no abusar d’aquest recurs mentre s’està en situació de
joc, i només deixar que els alumnes l’utilitzin quan el que van a expressar
és d’utilitat de tothom i no un tema personal. |
|
DUES TÈCNIQUES ESPECIALS DE CRIDA A L’ATENCIÓ |
|
“El micròfon” és una
tècnica que té com a objectiu regular
la comunicació entre els components d’un grup. El micròfon és qualsevol objecte que hi tingui o no
semblança: un retolador gruixut, un plàtan, un pal curt,etc . La persona en
possessió del micròfon té dret a parlar, a expressar-se, i el altres tenen el
dret de respectar la seva paraula i escoltar-la amb atenció. En acabar de
parlar, l’alumne/a que tenia el micròfon el pot passar a un altre, que tindrà
el torn de paraula, o bé tornar-lo al mestre. És una bona forma de centrar
l’atenció del grup i de permetre expressar-se sense esser interromput [1] |
|
“El gat copiador” és una
tècnica que té com a objectiu captar l’atenció dels alumnes. El mestre que
vol comunicar una informació important ( que els alumnes han de recordar, que
han de dir a casa, una norma a tenir en compte… ) ha de deixar clar abans de
començar a parlar que es farà el “gat copiador”. La senyal que es començarà
el “gat copiador” serà que el mestre aixecarà el dit. La senyal per dir que
s’acaba el joc consistirà en creuar i descremar els braços ràpidament.
Tant punt comença el joc, el mestre diu una primera frase, acompanyada
de gestos, i fa una pausa de pocs segons. Després, els alumnes han de repetir la mateixa frase i fer
idèntics gestos. És una bona forma de captar l’atenció; només demana haver-hi jugat algunes vegades per ser un hàbit que dóna fruits[2] |
Cada vegada que un alumne/a mostra atenció i escolta al mestre o un altre company/a que expressen quelcom, no està només ajudant a que el clima de la classe sigui d’un cert ordre i que la comunicació sigui fluida, sinó que està treballant d’una forma molt clara el valor del respecte.
Per
a saber-ne més:
SIEDENTOP, DARYL(1998) “Aprender a enseñar la educación física”. Ed Inde, Barcelona pl 134-135
FERRAN SALMURRI (2004): “ Llibertat emocional: estratègies per a
educar les emocions ”. Ed
GARAIGORDOBIL LANDAZABAL, MAITE / FAGOAGA AZUMENDI, JOSE Mª, (2006) “ El juego
cooperativo para prevenir la violencia en los centros escolares”
Madrid, Ministerio de Educación y
Ciencia/ CIDE.
DEPARTAMENT D’ENSENYAMENT (Material cedit per
