Motiu :
La major part d’alumnes que tenim tenen un cos més o menys “perfecte”,
o si ho volem ”estàndard”, “normal”. Però no és el cas de tots els nens. A les
escoles ens podem trobar nens i nenes que viuen amb una discapacitat.
Però si la nostra escola no compta amb nens/es discapacitats, el
coneixement del món i la realitat dels discapacitats els pot aportar uns valors
de gran qualitat:
o
Ens fa ser més solidaris
o
Ens fa conèixer altres
realitats
o
Als “normals”ens fa valorar
més el cos, la ment que tenim.
o
Ens fa valorar l’esforç que
alguns/es han de portar a terme.
o
Ajuda a conèixer
el propi cos
La nostra feina és saber-ho transmetre
Proposta:
Incloure dins del currículum activitats per
a sensibilitzar-nos de les discapacitats:
|
|
|
El Goalball és un esport per a invidents.
Vídeo
de l’ activitat 
|
|
No explico
detalladament les normes però les línees generals són:
|
|
o
Normalment
es juga en equips de tres, però ampliant a cinc podrem tenir mitja classe jugant i l’altra mitja
esperant, mirant.
|
|
o
La
posició base és mig ajupit, a la gatzoneta.
|
|
o
L’objectiu
és aconseguir que una pilota sonora(amb cascavells al seu interior)
pugui arribar a la línia de fons contrària. En aquest cas, és gol de
l’equip llançador.
|
|
o
Els
llançaments es fan amb la mà, com si es jugués a bitlles. Els
llançadors no es poden allunyar més endavant de la seva línia.
|
|
o
Interessa
molt jugar amb un cert silenci, ja que en cas contrari no es sent la
pilota i els jugadors contraris no poden reaccionar aturant la trajectòria de
la pilota per a evitar el gol.
|
|
o
És
important jugar amb una pilota reglamentària. Les pilotes de
cascavells que no són de Goalball sonen bé però no
es senten quan la pilota va rodant pel terra. Un altre detall important és
l’ús de “línies tàctils”. Una línia tàctil és qualsevol referència en
el terra que ajuda al jugador a saber quina ha de ser la seva posició, i en
aquest joc, a més, com que es juga “a cegues” evita cops entre jugadors.
|
|
o
És
un joc que aixeca molta expectació. Si interessa jugar-hi, el millor és
posar-se en contacte amb la ONCE o bé amb l’escola per a deficients visuals
“Joan Amades” ( veure apartat “per a saber-ne més”).
|
- Una variant més senzilla d’aquest joc es
troba a la plana 136 del llibre “El
juego y los alumnos
con discapacidad”, les dades
bibliogràfiques del qual es donen a l’apartat “Per saber-ne més”.
|
|
Bàsquet en cadira de rodes.
La federació d’aquest esport i les associacions de discapacitats físics estaran totalment disposades a ensenyar-nos les
regles i potser a deixar-nos
material. Convé saber que:
|
|
o
Les cadires
de rodes no són un
material comú a les escoles,
i menys les cadires de bàsquet, que són diferents de les que usen els discapacitats motors per anar pel
carrer. Per tant, és bàsic contactar amb algun club per tal que ens
les pugui deixar.
|
|
o
La cadira
de rodes de bàsquet és més baixa
que les de carrer, mol més ràpida de maniobrar però pot bolcar-se
fàcilment. Molt de compte, doncs, i si el mestre d’educació física no té pràctica en usar-les, al menys per la primera vegada és important recórrer a un jugador que pugui
explicar com funcionen i quins
perills tenen.
|
|
o
Moltes normes del bàsquet en cadira de rodes són totalment diferents de les del bàsquet
normal.
|
|
|
|
·
Botar una pilota de bàsquet amb
els ulls tapats
|
|
·
Xutar i fer passades amb una
pilota amb cascavells, amb els ulls tapats.
|
|
·
Fer itineraris en parella, un
dels quals porta els ulls embenats.
|
|
·
Fer circuits en cadira de rodes
(cons, rampa...).
|
|
|
|
Aquest podria ser el tema d’alguna setmana cultural, durant la qual es
podrien portar a terme algunes de les activitats abans esmentades, i a més:
|
|
·
Xerrades amb discapacitats, per
als alumnes del cicle Superior. Aquesta activitat s’ha portat dues vegades a terme a l’escola
“Guillem de Montgrí”durant els darrers anys, i en totes dues ocasions la
resposta dels alumnes i la valoració dels docents va ser excel·lent. És
especialment indicat que vinguin discapacitats motrius que han patit un
accident de circulació, perquè el tema dona per a molt, especialment per als
alumnes de sisè( la moto, el casc, la velocitat, el risc, l’alcohol...).
|
|
-
El “Joc de l’Oca” de les discapacitats: es tracta d’ un joc que té
l’associació MIFAS ( Minusvàlids Físics Associats), fàcilment adaptable a
cada escola. Es pot jugar a tots els cursos de Primària i fins i tot,
adaptant les proves, a Infantil. Es
una rèplica del “Joc de l’Oca” en gran format; les caselles estan fetes en un
suport de fullola o plàstic dur, i es tracta de fer, per equips, el
recorregut de totes les proves que cada casella ens demana, per exemple:
-
pintar-nos la cara per parelles, però el qui pinta porta els ulls tapats
-
endevinar diferents productes
només flairant-los
-
pujar una rampa en cadira de rodes
-
encistellar des d’una cadira de rodes ( en una cistella abaixada)
|
|
Algunes
d’aquestes proves es troben explicades a les planes 157-159 de l’excel·lent
llibre “El juego y los alumnos con
discapacidad”, les dades bibliogràfiques del qual es donen a l’apartat
“Per saber-ne més”.
|
Finalment,
és important donar les següents idees:
o
Tots/es ens podem
tornar discapacitats d’avui per demà, ja sigui per un accident o per una
malaltia.
o
Els discapacitats son
persones com tothom, però que han de viure en una realitat a la qual s’han
d’adaptar amb imaginació i molt d’esforç.
o
Hem de posar-nos en el lloc
dels discapacitats, començant pel company/a que ha d’anar amb crosses
(ajudar-lo a pujar les escales, portar-li la motxilla), fins al que no
coneixem( ajudar-los a creuar carrers, respectar els senyals per discapacitats..).
Cites
d’autors sobre el tema 4.9
Criteris i ítems d’avaluació sobre l’apartat 4.9
Per a saber-ne més:
ARRÁEZ MARTÍNEZ, JUAN MIGUEL, 1997 :”¿Puedo jugar yo?El
juego modificado. Propuesta
para la integración de niños
y niñas con necesidades
educativa especiales”. Granada, Ed Proyecto Sur.
BONANY, TATE “ Jornadas
deportivas. Una escuela
para todos” . Revista “Tàndem”, nº 5, Octubre-desembre 2001. Pàgines 59-67.
RIOS, MERCEDES et al, 1998 :”El juego y los alumnos con discapacidad”. Barcelona, Ed Paidotribo
TORRALBA, MIGUEL A. “ Valores educativos en el deporte adaptado” . Revista “Tàndem”, nº
5, Octubre-desembre 2001. Pàgines 32-37.
Revista “TANDEM”, nº 11, dedicada a
“l’activitat física i la discapacitat”.
Nombrosos articles
MIFAS: http://www.mifas.com/
ONCE: http://www.once.es/
Federació espanyola de Goalball: http://www.fedc.es/deportes/goalball/presentacion/presentacion.htm
Escola catalana
de bàsquet en cadira de rodes:
http://imagenes.tupatrocinio.com/img-bbdd/documentos/d%C3%ADptic_ECBCR_castell%C3%A0%5B2%5D.pdf
http://www.feddi.org/ Federació espanyola
d’esports per a discapacitats intel.lectuals.
http://es.geocities.com/discadeportes/deportes-paralimpicos.htm
RETORN A L’INICI
