Motiu :
L’educació física ha estat una matèria escolar que ha
viscut moments, modes i visions diferents per part del col·lectiu educatiu. Al
llarg dels temps l’administració, els pares i mares, mestres i alumnes l’han pogut
veure com una assignatura de preparació semi- marcial, com una forma
d’esbargir-se, com una preparació per a l’esport elitista, com una gimnàstica
per a cuidar el cos... i tot això pot ser possible, però de cap manera pot ser
la base, el centre de la matèria.
És cert que l’educació física prepara esportistes,
ensenya jocs, fa moure el cos, manté en forma... però si realment aquest és
l’objectiu que volem aconseguir, és millor apuntar els nens a un club, un
esplai o un gimnàs.
Propostes:
|
Convé aclarir termes[1]: |
|
·
Entenem
per “gimnàs” el local on hi ha els aparells destinats a fer exercicis
gimnàstics. |
|
·
Entenem
per “gimnàstica” l’ esport consistent
en l’execució exacta i harmònica d’una sèrie de moviments corporals definits
precisament. Aquests
exercicis comporten seqüències de moviments que demanen força, flexibilitat i
agilitat. |
|
·
Entenem
per “esport” l’ exercici corporal
d’agilitat, destresa o força, que es practica individualment o en grup, amb
intencionalitat lúdica o competitiva i seguint unes regles establertes. |
|
· Entenem per “activitat física” els moviments corporals que realitza l’ésser humà durant un determinat període de temps (…), que augmenta el consum d’ energia corporal i el metabolisme. |
Està clar que a l’escola tenim unes hores durant les quals fem exercici físic que demana força, flexibilitat i/o agilitat, que a vegades segueix unes normes i que pot tenir una orientació competitiva, i que augmenta el consum d’energia corporal i el metabolisme. Per això difícilment fem només “gimnàstica”, o difícilment fem només “esport”. Evidentment no fem “gimnàs”.
A l’escola fem educació física, que és “ La disciplina pedagògica que s’ocupa de l’educació integral de l’individu a través de la motricitat[2] “.
Als alumnes els ho hem d’explicar així, o d’una forma més planera. Cada mestre haurà de triar la forma i el moment.
- Hi ha d’haver moments durant els quals haurem de dir als alumnes “ avui farem gimnàstica”, si és que aquell dia tenim programades activitats gimnàstiques. Altres dies els haurem de dir “ avui no farem gimnàstica, avui farem escalfament i una part d’esport”. Altres dies podrem dir “avui no farem ni gimnàstica ni esport, farem relaxació, o jocs cooperatius...”. Així, si els alumnes ens pregunten “ Anem a gimnàstica?” Alguns dies els podem contestar que no. Però si ens pregunten: “ Farem educació física?” Evidentment els contestarem que sí.
Per tant, resumint aquestes dues propostes, diríem que hauríem de fer l’ esforç de parlar amb les paraules adequades a cada moment.
Tres fotografies que parlen :
|
|
|
|
|
|
Criteris
d’avaluació sobre l’apartat 4.1