“La majoria només cerca diversió i aldarull. El fenomen de les aficions radicals en el futbol és fonamentalment una nova versió del vandalisme a l’entorn d’un espectacle que els garanteix una repercussió social i una dosi setmanal d’emocions i risc controlats(...)

El jove violent ha estat quasi sempre un individu violentat, una víctima, en la majoria de casos en el seu propi context familiar, que ha patit ell mateix violència (física o psicològica).

-La vida és violenta i dolorosa des del moment del part, la societat actual ho suavitza tot, negant la possibilitat de dolor. Amb la violència un es converteix en persona, a través de la por que produïm en els altres confirmem la nostra existència- Aquesta frase, amb la qual un jove skin explica la lògica que els envolta, resulta molt esgarrifadora, ja que evidencia amb cruesa la duresa de l’entorn afectiu i familiar en què probablement s’han mogut aquests individus”

 

DURÁN GONZÁLEZ, JAVIER.(1996)  “Aficions radicals en el futbol”. De la ponència per al Consell de l’Esport de Mallorca, a la publicació “Quaderns tènics de l’esport, 12”. Coordinat pels Drs Bartolomé Marí i Teo Cabanes. Mallorca, Jorvich SL.            

.---------------------------------------------------------------------------

 

 Els efectes de la pràctica esportiva en el desenvolupament moral dels joves depèn de l’orientació que donin a l’esport els organitzadors de competicions i altres persones importants per als joves jugadors, com són els entrenadors, els pares i els amics. (...)

De manera global, els valors més freqüents en els futbolistes d’aquest estudi van ser:

-          la victòria

-          mostrar habilitats requerides per la situació del joc

-          utilitat per a l’equip mitjançant faltes

-          equitat o justícia

(Es  refereix a un estudi que va fer la UAB amb quaranta  joves futbolistes de 12 a 16 anys)

 CRUZ, BOIXADÓS, VALIENTE et al.(1996)  “Identificació de valors rellevants en jugadors joves de futbol”. Resum de la ponència per al Consell de l’Esport de Mallorca, a la publicació “Quaderns tènics de l’esport, 12”. Coordinat pels Drs Bartolomé Marí i Teo Cabanes. Mallorca, Jorvich SL.            

 .---------------------------------------------------------------------------

 

 

“ L’art de la Pau comença en vosaltres mateixos. Treballeu-vos vosaltres mateixos i treballeu la vostra missió assignada, l’Art de la Pau. Cadascú posseeix un esperit que pot esser afinat, un cos que pot ser entrenat de moltes formes, un camí convenient per seguir.(...)  Cultiveu la pau en la vostra vida i apliqueu-la a tothom amb qui us trobeu

 

MORIHEI UESHIBA,fundador de l’aikido,(recopilat per John Stevens al  1992) “L’Art de la Paix. Paris, Ed Trédaniel , pl 13. (Traducció lliure de l’autor del treball)

.---------------------------------------------------------------------------

 

L’Art de la Pau no ha de reposar sobre les armes ni la força bruta per a triomfar; en lloc d’això, hem de posar-nos en harmonia amb l’univers, mantenir la pau en el nostre entorn, nodrir la vida i prevenir de la mort i la destrucció. El veritable significat de la paraula “samurai” és el de“Aquell que serveix i que s’associa al poder de l’amor”.

MORIHEI UESHIBA,fundador de l’aikido,(recopilat per John Stevens al  1992) “L’Art de la Paix. Paris, Ed Trédaniel , pl 45. (Traducció lliure de l’autor del treball)

.---------------------------------------------------------------------------

 

“Practiquem amb sinceritat l’Art e la Pau, i els pensaments dolents, les accions negatives desapareixeran naturalment. El sol desig que ha de subsistir és el d’una set sempre més gran d’entrenament en el nostre camí”.

MORIHEI UESHIBA,fundador de l’aikido,(recopilat per John Stevens al  1992) “L’Art de la Paix. Paris, Ed Trédaniel , pl 51. (Traducció lliure de l’autor del treball)

.---------------------------------------------------------------------------

 

 

 

.---------------------------------------------------------------------------

 

M’agradaria dir-los que sempre he pensat que com a docents tenim un paper molt important a desenvolupar en el procés maduratiu de cada un dels nostres alumnes, ja que és en l’educació on es troba la solució, és en el respecte per les persones, en la promoció de l’esportivitat, en el joc net, en tots els valors inherents a l’esport (...) d’on vertaderament es poden extreure les pautes d’actuació per a una convivència harmònica i sense violència (es tracta de canalitzar, sublimar o reorientar l’impuls agresiu en cada un dels valors components de l’esport i eliminar la violència).

 

ZAPATA, MARIA.(1996)  “L’educació física com a teràpia per a l’alumne violent: un cas pràctic”,  de la ponència per al Consell de l’Esport de Mallorca, a la publicació “Quaderns tènics de l’esport, 12”. Coordinat pels Drs Bartolomé Marí i Teo Cabanes. Mallorca, Jorvich SL.