“ Si només ens
acontentem amb posar en relació els comportaments amb les regles sempre ens
trobem amb inconvenients. Per contra, si
els comportaments i les regles es posen en relació amb els valors, aleshores la
construcció dels fonaments, les regles i els actes és possible. La regla ha de
finalitzar per una dimensió moral que garanteix per exemple, l’ igualtat de la
relació de força, el respecte i la integritat de l’altre.
La falta i la sanció
separen l’infant de les seves responsabilitats en front d’un àrbitre (...) això
porta a que els jocs hagin de ser construïts i negociats sobre la base de
valors morals” [1]
“(...) malgrat tot, i encara que
el joc és el regne de la llibertat i l’arbitrarietat, presenta una paradoxa
interna, ja que implica restriccions internes, perquè per a jugar el nen s’ha
d’ajustar a unes pautes de conducta del personatge (...), i quan el joc és
grupal ha d’obeir les regles de joc. [2]
[1]
(NÉRI, LAURENT (1996) :” L’étrange,
l’intrus et l’intègre”, article a
“Éducation Physique et sportive à l’école, nº 80, pl 15). .
[2]GARAIGORDOBIL LANDAZABAL, MAITE / FAGOAGA AZUMENDI, JOSE Mª, 2006 “ El juego cooperativo para prevenir la violencia en los centros escolares” Madrid, Ministerio de Educación y Ciencia/ CIDE, pl 16