“Una de les majors responsabilitats del professor d’educació física és la de procurar un ambient d’aprenentatge suficientment segur per als alumnes” (...) Quan una activitat potencialment perillosa es porta a terme, el professor hauria de deixar les regles clares que s’hagin establert respecte als perills que es podrien plantejar. En Aquestes regles s’haurien de descriure i puntualitzar sovint, i els alumnes haurien de ser suficientment responsables com per a obeir-les. Fer menys que això significaria arriscar-se a que un alumne es fes mal i probablement a esser denunciat.

(...)Això no significa que totes les activitats que comportin un cert risc no s’hagin de plantejar en un programa d’educació física. Al contrari, un dels objectiu del programa hauria de ser el d’ajudar als alumnes a aprendre a acceptar uns certs riscos i a voler participar en activitats”.

SIEDENTOP, DARYL 1998 “Aprender a enseñar la educación física”. Barcelona, Ed Inde, pl 256

“L'alumnat ha de construir el seu coneixement a partir de diferents tipus d'activitats: individuals i col·lectives, cooperatives, expressives, de condicionament físic, a l'aire lliure, etc. Aquest coneixement permetrà descobrir les possibilitats de practicar activitats físiques en el seu entorn proper, prevenir situacions de risc associades a la pràctica d'activitats físiques, tenir una mirada crítica vers les imatges corporals difoses pels mitjans de comunicació, i ser sensible a les diferències culturals i la seva influència sobre els hàbits de vida i sobre la pràctica d'activitats físiques”.

DEPARTAMENT D'EDUCACIÓ DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació primària.