“A continuació vam parlar sobre jocs i esports. Els
vaig explicar que als Estats Units ens interessen molt els esdeveniments
esportius, i que de fet paguem millor als jugadors de bàsquet que als mestres. Em
vaig oferir a ensenyar-los un dels nostres jocs i els vaig suggerir que ens poséssim
tots en línia i que corríssim el més de pressa possible. El més ràpid seria el
guanyador. Ells em van mirar atentament amb els seus grans i bonics ulls , i
després es van mirar entre ells. Per fi algú va dir: “ però si guanya una
persona, tots els altres hauran de perdre. Això és divertit? Els jocs són per a
divertir-se. Per què sotmetre a una persona a una experiència així i tractar de
convèncer-la després que en realitat ha guanyat? Aquest costum és difícil dpentendre. Funciona amb la teva
gent? Jo em vaig limitar a somriure i a negar amb el cap. “[1]
“L’aprenentatge
cooperatiu intenta produir adquisicions en aprenentatge en els dominis social i
afectiu, a la vegada que afavoreix el domini dels continguts escolars. Segons
la investigació, l’aprenentatge cooperatiu utilitzat de forma apropiada
afavoreix l’acceptació de grups racials, d’alumnes que tenen diferents nivells
d’habilitat, d’estudiants amb handicaps integrats en les classes regulars, aixi com millors vincles d’amistat
en general” [2]
“Els alumnes poden desenvolupar la seva autonomia
gràcies a l’ensenyament a través dels companys o l’autoaprenentate. Encara que el
sentit de responsabilitat i la independència son qualitats bàsiques importants,
és també necessari aprendre a treballar amb altres per a assolir un fi
col·lectiu. Les estratègies d’ensenyament a través dels companys i
l’aprenentatge cooperatiu afavoreixen l’assoliment d’aquest objectiu”[3]
“Els interessos (...parlant de les activitats de
relleus) resideixen en el repòs d’una part dels jugadors mentre que l’altra és
activa(...) resideixen en l’emulació que els jocs de relleus instauren entre
els equips, els encoratjaments donats pels companys al portador del testimoni:
expressió de les esperances posades en ell, en les situacions que canvien, en
el joiós i sovint cridaner (a vegades massa) ambient que aquests relleus
instauren. Però compte en els excessos i abusos de la utilització sense mesura
d’aquests jocs on la mateixa estructura
és portadora de posades en escena de rivalitats, jerarquies, desfetes i
victòries. [4]
“El professor
pot desenvolupar un esperit de grup comunicant objectius als alumnes, permetent
que participin en la presa de decisions, celebrant els èxits individuals i
col·lectius. Els mestres contribueixen a l’esperit de grup quan proporcionen
felicitacions i feedbacks.”[5].
[1] MORGAN, MARLO (1995) “Las voces del desierto”. Barcelona. Ediciones BSA . Traducció lliure de l’autor del treball. El text es refereix a una xerrada entre una dona nord-americana i uns aborígens australians, amb els quals va compartir una travessa a peu pel desert australià. Plana 143.
[2] (SLAVIN,
1990, citat per SIEDENTOP, DARYL 1998 “Aprender
a enseñar la educación física”. Barcelona, Ed Inde , plana 286) .
[3] SIEDENTOP, DARYL 1998 “Aprender a enseñar la educación física”.
Barcelona, Ed Inde , plana 287) .