“El goig de provar el seu cos, les seves
forces i la seva destresa, de sentir-lo funcionar bé dins del moviment pel
moviment i en les accions adaptades és particularment evident en els
recorreguts a la natura que no fan cap referència amb estructures relacionals o
amb sistemes competitius.
El contacte amb la natura està fet
d’impressions sensibles, de les sentors alternades en els recorreguts que
travessen el sotabosc fresc amb olors de bolets, que passa per l’herba tallada,
que travessa el rierol… “[1]
“Cal
introduir l’excursionisme com a activitat en el currículum escolar, programada
per l’escola amb els objectius de les unitats, projectes, activitats d’ensenyament-aprenentatge que es
porten a terme” (...)
Quan als continguts actitudinals o de valors, destaquem la importància de l’excursionisme per al desenvolupament de l’autonomia personal, dels hàbits, de l’autocontrol i de la regulació d’un mateix. En aquesta franja d’edat, els nois i noies ja tenen formada una base de consciència moral i poden posar en joc, d’una manera activa i conscient, tota una sèrie de valors positius respecte al medi”.[2]