“ Encara que alguns estudiosos del joc l’han definit com a descans, i han assenyalat l’absència d’esforç com a característica del joc, malgrat tot podem observar que el joc pot implicar un gran esforç per part del nen. En ocasions un joc pot exigir que s’utilitzin quantitats d’energia superiors a les demanades per a una tasca obligatòria. Molts jocs tenen regles severes, comporten fatigues per al nen i el condueixen a l’esgotament. Fins i tot molts dels jos infantils consisteixen en posar-se dificultats per a superar-les(...) El joc pot obligar al nen a realitzar un esforç intens, a perseverar, a concentrar-se, mentre que en altres ocasions transcorre enmig de tranquil·les repeticions, i sense altra intenció aparent que l’obtenció de plaer. Però, en certa manera, perquè hi hagi joc i perquè el nen e diverteixi, els obstacles suposen un paper important, i semblen necessaris perquè si no els nens s’avorreixen ben aviat.

(Font: GARAIGORDOBIL LANDAZABAL, MAITE / FAGOAGA AZUMENDI, JOSE Mª, 2006 “ El juego cooperativo para prevenir la violencia en los centros escolares” Madrid, Ministerio de Educación y Ciencia/ CIDE. plana 17. Traducció de l’autor del treball) .