“Quan
ens sentim contents, busquem la companyia dels altres, forgem llaços d’amistat
i ampliem la xarxa social, que ens pot ser molt
útil en el futur.
L’alegria
també ens impulsa al joc, la pràctica d’habilitats i destreses en un entorn
segur on no importa si ens equivoquem o fracassem. (...)
Les
emocions positives també permeten afrontar millor l’estrès i les situacions
adverses, amb el conseqüent impacte sobre la salut mental.
En
primer lloc, es pot afirmar sense cap dubte que és possible augmentar la nostra
capacitat per a l’alegria. (...)
S’estan estudiant diferents vies cap a una
vida més alegre. Per un costat, podem tractar de reduir emocions negatives com
l’estrès, i potser potenciar les positives (...)
També podem treballar sobre els nostres pensaments, ja que són aquests, més que la realitat en sí, els que provoquen les emocions. “
EDUARDO JÁUREGUI, a la revista “Mente Sana”, nº 15, plana 40
--------------- ------------------ ----------------- --------------------- ---------------------- ------------
Parlant dels paràmetres de la maduresa, i citant al psicòleg nord-americà W Allport (1970), Pere Arnáiz diu:
“L’autoobjectivació : la
introversió i l’humor. Coneixem el nostre nivell
d’introversió d’acord amb tres caràcters. Aquell que hom té, aquell que hom
pensa que té i aquell que els altres pensen que hom té.
Els psicòlegs saben que existeixen determinades
correlacions, de les quals la més notable és el sentit de l’humor(...)
Tenir sentit de l’humor
requereix, igual que posseir la introversió, un alt nivell d’intel·ligència.
Només els individus més intel·ligents prefereixen que el seu humor sigui
objectiu i realista, basat en les relacions exactes que prevalen en les seves
vides.”
ARNÁIZ, PERE (1988). “Qui és qui . Les relacions humanes al grup classe”. Barcelona: Ed Graó, plana 25
----------------------
-------------------------
-------------------------
----------------------------
“ No vull deixar de ressaltar l’ importància d’escoltar
els sentiments i desitjos dels nens. De tota manera el primer que has de fer és
establir un autèntic sentiment d’acceptació i
confiança mútua per tal que els
nens expressin els seus veritables desitjos en la teva presència. Fem servir
massa temps fent que els nens estiguin d’acord amb les nostres idees, en
comptes d’ajudar-los a expressar les
seves”.
ORLICK, T.
(2002)“Libres para cooperar, libres para
crear” Barcelona: Ed Paidotribo, pl 19