“Quan ens sentim contents, busquem la companyia dels altres, forgem llaços d’amistat i ampliem la xarxa social, que ens pot ser molt  útil en el futur.

L’alegria també ens impulsa al joc, la pràctica d’habilitats i destreses en un entorn segur on no importa si ens equivoquem o fracassem. (...)

 

Les emocions positives també permeten afrontar millor l’estrès i les situacions adverses, amb el conseqüent impacte sobre la salut mental.

La  Psicologia Positiva actualment estudia l’eficàcia de diferents  mètodes per a potenciar emocions com l’alegria. Es tracta d’una ciència nova que encara té molt camí que recórrer abans de poder donar indicacions molt precises.

En primer lloc, es pot afirmar sense cap dubte que és possible augmentar la nostra capacitat per a l’alegria. (...)

  S’estan estudiant diferents vies cap a una vida més alegre. Per un costat, podem tractar de reduir emocions negatives com l’estrès, i potser potenciar les positives (...) 

També podem treballar sobre els nostres pensaments, ja que són aquests, més que la realitat en sí, els que provoquen les emocions. “         

 

EDUARDO JÁUREGUI,  a la revista “Mente Sana”, 15, plana 40

 

---------------                 ------------------ -----------------  ---------------------         ----------------------        ------------

 

Parlant dels paràmetres de la maduresa, i citant al psicòleg nord-americà W Allport (1970), Pere Arnáiz diu:

 

L’autoobjectivació : la introversió i l’humor. Coneixem el nostre nivell d’introversió d’acord amb tres caràcters. Aquell que hom té, aquell que hom pensa que té i aquell que els altres pensen que hom té.

Els psicòlegs saben que existeixen determinades correlacions, de les quals la més notable és el sentit de l’humor(...)

Tenir sentit de l’humor requereix, igual que posseir la introversió, un alt nivell d’intel·ligència. Només els individus més intel·ligents prefereixen que el seu humor sigui objectiu i realista, basat en les relacions exactes que prevalen en les seves vides.”

 

ARNÁIZ, PERE (1988). “Qui és qui . Les relacions humanes al grup classe”. Barcelona: Ed Graó, plana 25

                                                                                                        

                             ----------------------               -------------------------         -------------------------        ----------------------------

 

 

“ No vull deixar de ressaltar l’ importància d’escoltar els sentiments i desitjos dels nens. De tota manera el primer que has de fer és establir un autèntic sentiment d’acceptació i  confiança mútua per tal  que els nens expressin els seus veritables desitjos en la teva presència. Fem servir massa temps fent que els nens estiguin d’acord amb les nostres idees, en comptes d’ajudar-los a expressar  les seves”.

 

 

ORLICK, T. (2002)“Libres para cooperar, libres para crear” Barcelona: Ed Paidotribo, pl 19