COM COMENÇA LA CLASSE D’EN PERE?

En Pere comença com a mestre d’ Educació Física en una escola nova. El gimnàs és gran, lluminós, amb un terra sintètic que convida els alumnes a estirar-se, a lliscar, a rodolar els uns sobre els altres.

Un cop comença l’explicació hi ha un cert silenci. La Georgina està estirada boca terrosa, amb el cap aguantat per les mans i els colzes recolzats a terra. La Laia s’estira al damunt d’ ella amb el cap penjant, mirant el sostre. Amb el dit assenyala i compta les bigues. En Ricard està estirat amb el cos allargassat sobre un costat, amb un colze al terra. En aquest moment, al paisatge que ofereixen els alumnes només li manca la sorra per a semblar la platja.

El nivell d’ atenció ha disminuït dràsticament al cap de dos minuts d’explicació. Dels pocs que escoltaven, alguns fan preguntes sobre l’ activitat, que el mestre no pot contestar pel xivarri, i uns altres ja han “desconnectat” i es dediquen a rodar, a jugar pel terra.

En Pere dóna com a vàlida la situació perquè és el primer dia, i no vol fer una demostració de poder que jutja innecessària, però al cap de dues setmanes del mateix panorama, s’ho ha repensat.

Comença la classe amb un posat seriós. Fa sortir en Jordi com a model. Explica a tots què són les lumbars, les cervicals i els ísquiums. Convida tothom a seure al terra, amb les cames mig flexionades. Els demana que sentin el contacte dels dos ísquiums al terra. Més tard, demana que “caminin” sobre els ísquiums, endavant i endarrere, i que s’ imaginin un fil tibat que va des de la base de la columna fins a dalt del cap. Els ensenya tres postures amb les quals s’aconsegueix tenir l’esquena recta, i comenta els beneficis d’aquest hàbit. No és així que es posen els que fan ioga quan mediten o els practicants de judo quan s’esperen al voltant del tatami? Heu vist mai un iogui fent meditació o un judoka esperant el seu torn estirats de costat al terra?

A partir d’aquí, cada dia, quan en Pere comenci la classe donarà una ullada a tots els alumnes, detenint la mirada en l’alumne que no tingui la columna correctament col·locada. Si cal, recordarà les “tres postures”. Demanarà que sigui com un hàbit, amb l’esperança que aquest hàbit vagi creant una actitud.

Però en Pere també tindrà en compte que més de cinc minuts d’explicació seguida en una mateixa postura conduiran directament a la incomoditat i a la desconcentració. Per això, intentarà no allargar les explicacions.

La Georgina, en Ricard, la Laia i tots els demés sabran que podran estirar-se al terra, relaxats, de panxa enlaire, després d’un exercici intens o en el moment de la relaxació. Sabran que hi ha unes postures per a l’atenció i unes altres per al relax.