LA CLARA I EL PÀNIC A LA VERTICAL

La Clara té pànic a la vertical. De fet, té pànic a estar en qualsevol posició invertida, a rodolar... li ve de molt petita. D’ençà de primer de Primària ha evitat en tot moment aquest tipus d’exercicis: amb un mestre es posava a plorar, amb l’altre argumentava una torticolis, torçades de canell, febre... tota classe d’excuses per a evitar fer acrobàcies o tombarelles.

Ara, a sisè, ha decidit solucionar la seva por. No comença de zero,la mestra està de la seva part i li ha dit que ho aprendria de mica en mica i que en un plaç d’un mes segur que se’n sortiria. La Fina, la seva mestra, li ha explicat que a ella també li passava el mateix. Això li ha donat molta confiança.

Tot primer la Clara ha començat posant-se de genolls amb el cap al mig de les cames. Ha estat en una sessió de relaxació. La Fina els ha explicat que aquesta postura s’ anomena “la fulla plegada”. A la Clara li ha costat estar en aquesta postura, però passats dos minuts ha notat que amb el cap més avall que l’espatlla tampoc s’hi està tan malament. “El món es veu diferent”.

Dies més tard ha passat a fer la tombarella, primer rodant molt suaument. La Fina l’ ha ajudat, no li ha donat pressa, li ha demanat que fos el més suau possible, però que un cop el cap avall, es donés un impuls enèrgic amb al menys una cama. A la Clara tot primer li semblava que se li trencarien les cervicals, però quan ha comprès que acotar el cap serveix precisament per a protegir les cervicals ha agafat confiança i ha resolt favorablement l’exercici; no ha estat una tombarella de gimnàstica esportiva, però ha notat la sensació del buit en fer el capgirell.

Després ha tornat a la fulla plegada, ha començat a pujar el coxal, aguantant el pes del cos amb els colzes. “El món al revés!” La Clara ha dubtat, ha suat, però amb la Fina al costat el problema ha estat aviat resolt.

Avui és el dia. Sap que encara no farà la vertical, però farà un exercici que fins i tot sembla més espectacular, tot i que la Fina li ha assegurat que és molt més fàcil. Es tracta del “corb”:amb el cap i les mans recolzats a terra formant un triangle, els genolls es recolzen a sobre els colzes. La Fina sap que un cop es sap fer el “corb”, la vertical és un pas molt insignificant, perquè la por a les postures inverses ja s’ ha vençut.