“NINGÚ EM VOL “

A en Toni li venen nàusees cada cop que es fan equips. És conscient que en el món esportiu no hi té gaire res a fer. Li ve de fa temps; no sabia anar en bici quan tots els companys de classe amb ella ja sabien baixar-hi escales, encara no sap nedar… en Toni diu que ja li està bé així, però en el fons, li agradaria ser més destre en les activitats físiques. Per més que la seva mestra digui que tothom s’ha d’acceptar tal com és, a ell li agradaria ser més competent motriument.

Normalment aquests pensaments no l’amoïnen. Per sort en Toni se’ n surt en altres vessants: treu bones notes, té amics, i és un crack jugant a escacs i fent sudokus. Però cada cop que cal fer equips té la sensació de ser el darrer mico de la selva, de fer-se petit, petit, mentre els seus companys li semblen enormes, com de la NBA. Li dóna la impressió de fer nosa, de sobrar.

Sap la cançó de memòria: si la mestra no ho impedeix, en Marc i en Robert triaran. En Marc triarà en Gerard i en Robert en Tomeu, després vindran la Laia i en Carles, en Joan i l’Eliseu, l’Helena, la Clara, la Jana i totes les cracks del bàsquet, en Joel, en Nordin, en Paul; al darrera, la Carmina, la Salma, la Berta, la Cloe, i en darrer terme, ell i la Pamela. Tant li fa que siguin uns altres que comencin la tria; el resultat és el mateix. Sempre en darrer lloc.

Però avui ha passat quelcom diferent. La mestra ha dit: “ Marc a l’esquerra, sense pitral; Pere a la dreta, amb pitral”. Ha fet posar a tothom per parelles i ens ha fet jugar a pedra-paper-tisores. El guanyador podria triar a quin equip aniria.
En Toni ha triat amb la Pamela, ha perdut, i la Pamela ha triat anar amb en Marc; la Pamela és presumida i no li agrada portar pitral. En Toni ha anat amb en Robert, al mateix temps que altres companys que també han triat anar amb el seu equip. En qüestió d’un minut tothom estava ubicat en un o altre bàndol. No hi ha hagut primers ni darrers.

En Toni ja no s’ha sentit el darrer de la fila. Avui fins i tot ha jugat amb més ganes. No ha marcat cap gol a pròpia porteria i en Robert li ha dit: “noi, vas progressant!”.