SI L’ALUMNE POT PARTICIPAR POTSER JA NO ODIARÀ TANT EL FUTBOL

En Pep no sent cap atracció pel futbol. A l’hora del pati mai el veureu xutant pilotes. Segurament és degut a la seva manca d’habilitat. De fet, però, en Pep té una certa por. Li agradaria moltíssim poder participar del joc que té més èxit entre els seus companys i companyes de classe, però no li fa cap gràcia que quan està a punt de fer un xut vingui algú una mica més bèstia del compte i el tombi o li doni una coça allà on més mal fa.

Si a classe d’Educació Física es juga a futbol en Pep es limita a veure passar la pilota. No entén què ha de fer ni li troba la gràcia a donar puntades de peu. Prefereix passar desapercebut, fer veure que va a buscar la pilota, però sap que si al darrer moment es retarda unes dècimes de segon sempre hi haurà algú altre que li resoldrà la feina.

Però avui l’estratègia escapista no li ha funcionat. La mestra ha dividit el terreny de joc en quatre parts. La consigna ha estat que cada jugador tenia una zona assignada de la qual no podia sortir però que, evidentment, podia xutar la pilota per passar-la a un altre company i marcar gol, o per a defensar millor...aquesta zona corresponia a una quarta part de la pista.

A en Pep l’han posat de defensor, al costat de’n Toni, que ha fet d’atacant. En aquest petit context, en Toni ha entès que havia d’evitar que en Toni marqués al seu porter. Per això, cada cop que ha arribat la pilota, en Pep s’ha esforçat per a passar-la endavant, als seus companys d’equip que feien de davanters. Per sort, en Toni no és cap crack del futbol, i la feina a fer li ha etat relativament fàcil. La mestra ha jugat amb molta astúcia posant a cada zona companys que tenien el mateix nivell d’habilitat. D’aquesta forma ha propiciat que tothom es sentis capaç de competir i col·laborar en la seva pròpia mesura.

El partit s’ha anat desenvolupant bé; en Pep no ha tingut massa problemes perquè la pilota s’ha mogut bàsicament per la zona d’atac del seu equip. Passats cinc minuts, la mestra ha ordenat que cadascú ocupi la zona veïna fent una rotació en el sentit de les agulles del rellotge, de forma que en Pep i en Toni han passat a la banda esquerra i els qui ocupaven aquest lloc han passat a la zona davantera. Amb aquesta nova posició, en Pep es troba molts cops la pilota a prop seu perquè els seus veïns són dos nens i nenes avesats al futbol. Això l’obliga a participar a fons, però sortosament en Pep i en Toni es mesuren en condicions d’igualtat.

Després d’haver fet dos canvis més el partit s’acaba. Quan la mestra pregunta com ha anat, en Pep expressa que mai havia participat en un joc de futbol, però que d’aquesta manera li vénen ganes de repetir-ho.

Al cap de poc és l’hora del pati. Dos amics de’n Pep, que anaven al seu mateix equip durant la classe d’Educació Física el feliciten per la seva participació i el conviden a jugar a futbol durant l’esbarjo. En Pep contesta: “ encara no, em falta entrenar”.

El millor és que no ho contesta amb un ànim escapista, sinó ben conscient.