“TOTHOM CANVIA DE PARELLA I JO EM QUEDO SOL”

La Fina ha dit : “Parelles!” Ràpidament tots ens hem buscat algú i jo, com de costum, m’ he quedat sol. De fet, a classe som vint-i-tres, i algú s’havia de quedar sol.

L’exercici ha durat poc més de dos minuts, passats els quals la Fina ha dit “Canvi de parella!”. Tothom s’ha reorganitzat, i ningú ha vingut amb mi. Sol altre cop.

La Fina, la mestra, m’ha dit que no són els altres els que han de buscar-me, sinò jo qui he de buscar els altres. Al següent canvi de parella ho he fet així. He corregut cap a en Pau però dos segons més tard ha vingut l’Enric i en Pau se n’ha anat amb ell.

La mestra ha aturat la classe i ens ha explicat que quan ella practicava judo, els canvis de parella eren sagrats, i que quan algú deixava la parella per a fer un canvi havia d’agafar automàticament com a parella a la primera persona que el saludava. També ens ha comentat que està molt mal vist deixar de banda a algú que t’ha saludat. Ens ha recalcat que canviar de parella en el joc és una molt bona manera d’aprendre, perquè amb cada parella canvien les circumstàncies, i això ens obliga a re-aprendre contínuament.

Ens ha posat una consigna ben clara: quan deixem la parella amb la que practiquem, la primera persona amb qui creuem la mirada és la que ens tocarà com a parella per a la següent activitat.

Ho hem practicat un parell de vegades. Jo no he tingut cap problema, i al final, la Fina ens ha felicitat.

Espero que sigui així sempre.