“AGREDIR-SE NO ÉS DIVERTIR-SE”

En Fèlix ,l’Anton i en Brahim s’han endinsat en un estira i arronsa d’improperis. En Pere, el mestre, estava atent a la classe en general no ha pogut comprovar quin era el fet exacte que ha generat el problema. De fet, el joc funcionava a les mil meravelles, però l’Anton i en Brahim han començat a ultrapassar els límits. Jugant, jugant, cada cop hi han posat més força i intensitat, sempre donant-se empentes i cops amb la cara riallera. Però una d’aquestes empentes ha afectat en Fèlix i la reacció agressiva no s’ha fet esperar.

El mestre els ha cridat a part. Ha fet parlar a un, a l’altre i no ha trobat l’aigua clara. Els tres implicats s’han anat passant la pilota dels improperis i les empentes. Les culpes sempre anaven a recaure als altres.

En Joan els ha tret el full de “Declaració amistosa d’incident”. És un full que té una certa semblança als partes d’accident de cotxe. Es demana quin és el problema, quina la seva causa, i quatre possibles solucions. El full ha d’estat completat per tots els implicats. No es pot tornar al joc si no es fa així.

Els alumnes ja saben de què va. Altres vegades han vist que altres alumnes que havien entrat en conflicte s’havien hagut d’empassar l’orgull i seure al costat de qui els havia insultat o agredit per redactar conjuntament el full, buscar causes i trobar solucions.

En Brahim s’ha negat a col·laborar. -“Amb aquest nen repel·lent jo no vull saber res”- ha comentat. En Fèlix i l’Anton, una mica a desgrat, s’han anat apropant. En Fèlix ha portat el full i el llapis i ha començat a escriure. En algun moment l’Anton no ha estat d’acord amb el que volia escriure el seu company. Els ha costat detectar el problema i també les causes. Un i altre s’intercanviaven retrets,de vegades d’una manera apassionada, però amb respecte. A vegades han fet remuntar el problema a minuts, hores o fins i tot dies enllà per a donar-se la culpa mútuament. Però el més difícil de tot ha estat trobar solucions. Ha sortit de seguida la paraula “Perdonar-nos”, però no han arribat gaire més enllà.

En Brahim ha continuat sense voler saber-hi res. El mestre se li ha apropat i li ha preguntat perquè volia mantenir-se al marge i ha suggerit que s’apropés als altres dos companys que estaven escrivent i com a mínim llegir i signar el document. Ha estat en va.

Minuts més tard en Fèlix i l’Anton han presentat el full. El mestre ha constatat que la redacció no era del tot correcta i els ha disculpat la mala lletra perquè no tenien una base prou sòlida per a posar el paper. Però ha estat content del contingut que, de forma molt simple, reflexava que en el fons la causa del problema no era proporcional a la intensitat dels insults que havia generat. Al final en Fèlix i l’Anton s’han reincorporat al joc, però com que era un joc diferent, el mestre els ha fet esperar dos minuts a la vora de la pista per mirar com funcionava.

En Brahim ha continuat al marge, morrut i amb mala cara. Per a ell la classe ha consistir en mirar, pensar i empassar-se l’orgull.