“UN JOC COMPLICAT PERÒ INTERESSANT”

La Fina ha explicat el joc del “Tresor”. Els alumnes estan desconcertats perquè no acaben d’entendre com funcionarà exactament la dinàmica, quina és l’estratègia a seguir. La mestra els ha dit que no era un joc fàcil i que farien una prova; d’aquesta forma entendrien com es desenvolupa el joc.

L’equip de la Joana té la iniciativa de portar el tresor. Tots els seus companys i companyes de grup estan en un cercle tancat, que no permet de veure què hi passa a dins; és una mena de ritual semblant al que fan els equips de bàsquet al voltant del seu entrenador abans de començar un partit. El tresor és un petit clauer. Se’l van passant de mà en mà, intentant despistar els contraris que, vint metres més enllà, darrera la seva línia, intenten espiar o endevinar a veure qui es quedarà amb l’objecte a les mans.

Tot d’una, l’equip de la Joana fa un crit: “Endavant!”. Simulen travessar la línia central però no ho fan; intenten fer posar nerviosos als contraris.

Els components de l’equip de la Carla saben que han d’intentar atrapar tots els contraris que puguin, però que, un cop un jugador n’atrapa un ja no en pot atrapar cap més. Per això, la Carla sap que és prioritari atrapar els jugadors més ràpids.

L’Enric i la Joana són els primers en travessar. Ràpidament l’Esteve i la Maria van al seu encontre i els intercepten. Ja hi ha dues parelles immobilitzades. La Joana i l’Enric clouen els punys, no fos cas que els oponents descobrissin el seu secret. Portaran el clauer? S’han deixat atrapar per deixar que el qui de veritat porta el clauer tingui el camí més lliure?

En sortir l’Enric i la Joana, en Pere, la Clàudia, la Zoe i l’Hicham els segueixen. Els contraris els surten al pas i els persegueixen durament fins a tocar-los i immobilitzar-los. La Zoe, però, ha aconseguit arribar a la línia de fons contrària sense ser atrapada. Ho cel·lebra amb grans crits i gestos. Però quasi simultàniament l’Eric i la Mariona també han sortit per travessar la ratlla. L’Eric és molt ràpid i hàbil en els jocs, la Mariona és més aviat tímida i poc llançada. En veure aquesta parella, en Marc i en Josep els van a interceptar, però tots dos agafen com a presa l’Eric, perquè el consideren més perillós. L’Eric es va esmunyint d’un i altre fins que queda atrapat. Però mentrestant... la Mariona ja s’ha introduït a la línia de fons contrària. La Zoe l’espera i s’abracen contentes. Han estat les dues úniques que han aconseguit l’objectiu.

Ara ve la part més emocionant del joc. Començant des de la línia central, cada jugador ha d’anar obrint les mans per mostrar si porta o no el clauer, la “baguette”. Comença l’Enric. Amb molta cerimònia, cantant “Tachán... tachán...” obre una mà, obre l’altra, i les té buides! Els contraris posen cara de decepció i els de l’equip de l’Enric llancen un crit de joia. El segueix la Joana, la capitana de l’equip. La cerimònia i tot el procés es repeteix: un rera l’altre, van obrint les mans i l’equip perseguidor va veient més clara la derrota. Però sembla que les esperances del perseguidors estan posades en l’Eric. Aquest jugador ràpid i hàbil ha de tenir per força el tresor. Quan toca el torn a l’Eric aquest, conscient de la importància del moment, multiplica l’efecte teatral i mostra una primer una mà, després l’altra: totes dues buides!

L’equip perseguidor ha vist que no ha aconseguit l’objectiu. Ara les dues jugadores que queden són la Zoe i la Mariona. Està clar que una de les dues té el clauer a les mans i que, per tant, l’equip que travessa ha aconseguit l’objectiu. Quan la Mariona mostra el clauer dins de la mà, esclaten els crits de victòria entre el seu equip, mentre que a l’equip perseguidor es llencen retrets: “Ho veus com l’Eric no podia tenir el clauer? L’han donat a la Mariona per a despistar! M’havíeu d’haver fet cas!”.

Ara es repeteix el procés. L’equip de la Joana, l’Eric, la Zoe i la Mariona continuaran portant la baguette i l’equip de la Carla, l’Esteve i en Marc perseguirà. Però... portarà el clauer la Mariona altre cop, per a despistar? El donaran a l’Eric, que corre molt? El donaran a la Joana, que és la capitana, fent creure que a la capitana no se li ha de donar perquè “es veu massa”?...

Dins l’equip perseguidor també es parla de quina estratègia caldrà seguir: no agafar els primers que passin? Agafar els més ràpids? Agafar els més lents?...

Els preparatius, enganys i tàctiques duran més de cinc minuts. El joc no fa més que començar.