“TRENCAR ÉS FÀCIL; ARREGLAR ÉS MÉS DIFÍCIL”
Miquel
ha estat jugant a bàdminton. És un esport que li agrada, i a més, s’ hi sent d’
alló més bé perquè hi té traça. Potser li ve del fet
que amb el seu pare sol anar a jugar a tennis. Però jugar a tennis amb el seu
pare en una pista, o amb els seus vint companys de classe en un pavelló no és
el mateix.
En
Miquel es posa fàcilment nerviós. No tolera les injustícies, especialment en el
món esportiu, i coneix al peu de la lletra les principals normes del tennis,
del bàdminton, i de molts altres esports.
És
difícil fer jugar una vintena d’ alumnes a bàdminton en un pavelló de
Hi
ha hagut una jugada dubtosa, i
l’alumne que arbitrava ha donat la raó
a l’ oponent de’n Miquel. En Miquel s’ha enrabiat. No
ha insultat, perquè a casa ja li han ensenyat que hi ha altres maneres
d’arreglar les coses. Però ha perdut els estreps i ha estavellat la raqueta contra
la paret i se n’ha anat al vestidor.
En
Pere, el seu mestre, ha dubtat una estona. No està acostumat a reaccions així
per part de’n Miquel; normalment és dels que, davant
d’una frustració, s’enrabia i se’n va a un racó; mai agredeix ni insulta. És el
que s’anomena normalment “un nen educat”. En Pere ha substituït en Miquel per
un altre jugador i, evidentment, a aquest li ha donat una altra raqueta.
Al cap
d’una estona, en Pere ha anat al vestidor. No té gens clar quina acció serà la
justa davant d’un problema així. En un
primer moment li vénen idees al cap, però ràpidament decideix passar l’afer a
en Miquel, i amablement, li demana que busqui una solució per reparar el mal
que ha fet.
Abans
d’ acabar la classe, en Miquel li suggereix que comprarà una raqueta nova. En
Pere dubta un moment; sap que la família de’n Miquel
té diners de sobra per comprar centenars de raquetes, i que en aquest cas,
l’endemà mateix en Miquel portarà una raqueta de molt millor qualitat que la
que ha trencat. En Pere no ho veu clar; pensa que de fet, qui rep el càstig és
el pare i la mare de’n Miquel, que seran els qui
pagaran la raqueta. Li diu a en Miquel
que la solució és bona, però que s’ ho pensarà.
L’endemà
en Pere demana l’agenda a en Miquel. Li comenta que ja té la solució
pensada i redacta una nota als pare que
diu:
“ El
seu fill Miquel, en un moment d’ira va trencar una raqueta de bàdminton.
Conscient que la solució de comprar-ne una nova de fet no li implica cap mena
de feina per la seva part perquè al fi i el cap els diners seran dels pares,
crec que la reparació més justa de l’acció del seu fill serà la d’aprendre a
reparar raquetes durant els dies de l’activitat de bàdminton; jo mateix li
ensenyaré com es fa. M’ agradaria saber la seva conformitat en aquesta acció
pedagògica”.
Passat
dos dies, en Pere llegeix una nota a l’agenda que diu: “ Agraïm el gest que,
encara que com tots el càstigs sigui dolorós
per a en Miquel, li servirà per aprendre que el material no és només el
que es compra o es ven, sinò que al darrera hi ha
hagut la gent que ha hagut de treballar per fabricar-lo. Estem plenament d’
acord amb vostè. Moltes gràcies!”
I en
Miquel ha après a reparar les raquetes de bàdminton. Els altres alumnes,
indirectament, també.