DE VERITAT “MOLA” FER TRAMPES?

El joc de l’“aranya i les mosques” té múltiples variants, i es dóna a jocs d’atrapar diferents, depenent de la zona i l’escola. Una variant consisteix en que un jugador/a comença “parant”. Va distingit de la resta per un pitrall, mocador penjat... Tota la resta de jugadors estan en un espai tancat del tamany d’una pista de voleibol. A mesura que el que para atrapa alumnes, aquests es van ajupint, amb un genoll o els dos a terra, i amb les mans simulen el moviment d’un moli, fent una mena de “xarxa” i atrapant a tots/es els qui corrin a prop, els quals automàticament hauran també d’atrapar en la mateixa posició. Sols l’alumne que “para” al començament de la partida és qui atrapa de peu, corrent.

L’Oriol fa estona que “va la sa seva”. Ha estat tocat diverses vegades i les mateixes vegades ha fet l’orni i ha continuat corrent. Sap perfectament que en el moment d’esser tocat ha de posar-se amb un genoll a terra, i des d’aquesta posició intentar tocar els altres companys encara no tocats que fan de “mosques”.

La Clàudia, en Pau i l’Ignasi prou que s’han queixat al mestre, però aquest els ha picat l’ullet i els ha dit: “no us preocupeu; ho arreglarem d’aquí a una estona”. Més tard es queixen en Santi, l’Elvis, la Samira i en Jordi; sembla que l’Oriol, en la seva febre de trampes, no se n’ adona que està “muntant un número”.

Normalment el joc continua fins que queda un sol nen/a corrent, sense haver estat tocat. Aquesta darrera “mosca” serà qui pararà com a primera “aranya” en la següent partida.

Però el mestre ha xiulat el final del joc quan faltaven dos jugadors per esser tocats: l’Anna, que havia jugat molt correctament, esquivant tothom, i l’Oriol. Molts alumnes han protestat “No, encara en falten dos, t’ has equivocat!”.

Aleshores el mestre espera que es faci silenci, amb un gest fa que tothom s’assegui, i diu : “No, només queda una jugadora: l’Anna. L’Oriol jugava a un altre joc, perquè seguia unes altres normes”.

L’Oriol abaixa el cap; els altres alumnes riuen per sota el nas. Segons després, el mestre fa encetar una nova partida, amb l’Anna com a primera aranya que para.

El mestre crida l’Oriol i li diu: suposo que has entès la lliçó, no? Ara pots triar entre jugar bé, seguint les normes, o tornar a jugar a la teva manera, però millor que ho facis en un altre espai. Tu mateix.

I l’Oriol, amb el cap baix, decideix.