NO A LA LOMCE, UNA QÜESTIÓ DE PRINCIPIS

OPINIO: FEDERACIO DE MOVIMENTS DE RENOVACIO PEDAGOGICA. 10.01.13

El Ministeri d’Educació ha presentat l’esborrany de la setena Llei d’Educació després de la democràcia. En qüestions de política educativa cal tenir en compte tan el contingut com les formes. L’educació mai és neutral, al darrera sempre conté elements ideològics que en aquest esborrany tenen una especial rellevància i esbiaix a uns grups d’interès. Quant a les formes, si un marc legal vol que segui sentit per part de la comunitat educativa i societat en general requereix una mirada a la realitat, a l’escola, un diàleg amb els diferents agents educatius i socials i un debat parlamentari que permeti acords. El Ministre ha dit que vol deixar més temps però aquestes premisses de moment no les hem vistes.
La renovació pedagògica d’aquest país conjuntament amb organitzacions socials i culturals d’aquest país ha fet una opció de promoció de l’escola catalana, com a pública, gratuïta, laica, coeducativa, cooperativa, democràtica i en català. El contingut de l’esborrany llei veiem que s’allunya, si no es posa en posicions totalment oposades:
- S’aprecia com hi ha una sèrie de mesures que afavoreixen el concert educatiu. La seva periodicitat s’allarga, la zonificació s’obre, el concepte d’autonomia de centre s’entén des d’una perspectiva individualista i no cooperativa, de manera que es vol premiar els centres que tinguin millors resultats acadèmics. No s’entén amb una premissa que nosaltres considerem fonamental, la descentralització i la cooperació territorial. Tot el text legal té un marcat sentit recentralitzador cap al Ministeri d’Educació. No es considera la diversitat de territoris ni contextos, no es considera el paper que està fent l’escola pública en contextos socials desafavorits –per cert, en increment per impacte de la crisi.
- Es contemplen mesures que volen promoure la religió catòlica als centres públics, amb una alternativa avaluable d’educació en valors. En aquest sentit també és rellevant la supressió de l’educació per a la ciutadania. Sempre hem dit que ha de tenir un caràcter transversal, però no oblidem que la finalitat última de l’educació, especialment l’obligatòria és la de formar ciutadanes i ciutadans cultes, crítics, solidaris i compromesos.
- L’escola ha de ser un mirall de la societat i ha de contenir la seva diversitat si volem formar aquesta ciutadania, per això, no és admissible cap tipus de segregació. Veiem com el text recull el concert a escoles que segreguen per sexe. També apreciem un intent d’escurçar l’ensenyament bàsic obligatori amb la introducció dels itineraris a 4t d’ESO.
- El sentit de l’esborrany té un marcat sentit competitiu, tant a nivell de centre, com s’ha dit on es vol potenciar la competició a través dels resultats. Com d’alumnat, el sistema d’avaluació és centralitzat i decisiu. El que condueix a un procés educatiu basat en la superació de proves estandarditzades, i això porta associada la centralització del currículum i una visió de la docència i del treball a l’aula com a execució d’allò que es proposa des de l’administració, amb l’objectiu d’entrenar la preparació de les proves.
- La democràcia és un valor que hem defensat i defensem per a l’escola, per a la comunitat i per a la societat. El centre educatiu ha de ser l’escola de democràcia, i la democràcia només s’adquireix exercint-la. El màxim òrgan d’exercici democràtic de l’escola és el Consell Escolar de Centre, passa de ser un espai de presa de decisions a ser un espai consultiu. Suposa un pas enrere qualitativament important.
- La immersió lingüística ha estat un model d’èxit, per al coneixement de la llengua, per a la cohesió social i per a la promoció de les persones que vivim i treballem a Catalunya. Hi ha un gran acord social, polític i ciutadà en aquest sentit. S’ha visibilitat a través de la Plataforma Somescola.cat, de la què formem part del nucli motor des que sortí la primera sentència, al desembre de 2010. En la línia de la no segregació per cap tipus de raó, també ho fem pel tema lingüístic.
De manera esquemàtica, volem mostrar perquè la LOMCE no atén els pilars que per a nosaltres ha de tenir l’educació al segle XXI. Aquest primer esborrany ens fa la sensació que s’ha fet mirant el retrovisor i no l’horitzó. Se’ns plantegen nombrosos dubtes, aquest és el model educatiu que volem per al segle XXI ? Està pensat des de la lògica actual de l’evolució i la construcció de coneixement i saviesa ? S’han previst els recursos que necessita realment l’escola avui ? Quan la lògica actual tendeix, tot considerant els coneixements, a formar en competències veiem un disseny pensat des de les disciplines quan el món actual des de la perspectiva vital i laboral necessita cada cop més la integració dels coneixements disciplinars per la resolució de situacions i problemes complexos que ens preparin per a una educació al llarg de la vida. Cada vegada més hem de contemplar i coordinar tot els agents educatius que fan l’educació a l’ample de la vida, tenint especial consideració pel lleure educatiu.
L’educació ha sofert nombroses retallades aquests anys que hem denunciat en conjuntament amb la comunitat educativa a través del MUCE, el discurs ha estat que amb menys també es pot donar qualitat, la realitat que vivim a les aules i als centres ens demostra que no és ben bé així. Tota llei educativa hauria d’anar acompanyada d’una memòria econòmica.
Aquest seguit d’argumentacions ens fan optar per un no a la LOMCE, creiem que és una qüestió de principis. NO A LA LOMCE, UNA QÜESTIÓ DE PRINCIPIS.