Avui som cavallers

Un cavall de nom Rociante,
per amor, Dulcinea
i de llibres, la ment ben plena.
Éste fue nuestro caballero andante.

Sancho l'acompanyà, fou escuder.
Fidelitat i consell li demanà. Com a recompensa
la seva paraula tingué, més enllà, res.

Aquells gegants us van voler envaïr,
marxàreu amb pas decidit,...al galop!
pensant que vos, cavaller, els faríeu fugir.

Rendit sobre la sorra
clamàreu amb força el seu amor
a un dit de la llança guanyadora,

Somnis d'imperible grandesa,
anòmala normalitat,
embogida justicia, d'injustícia plena.

Qui fós cavaller!
Millor que un Alonso Quijano,
un autèntic Quixot de carrer.

César Burgués