Aquest sector de la ciutat al qui la masia li ha donat nom, a l'igual que a la riera, antigament formava part del barri de Pomar, el més deliciós i formós que, segons el rector Dr.A.Montserrat, tenia la parròquia a les darreries del segle XVIIIè.

Pel que fa a la part de marina, abans de formar part del districte de Manresà, se la va coneixer, administrativament, com a Pomar de Baix. A Badalona només hi havia un altre grup escolar públic, el Ventós Mir, inaugurat el 5 de desembre de 1926, a la Plana del Corb. Ambdues escoles foren erigides durant la dictadura de Primo de Rivera per a pal·liar la manca de places escolars que entre escoles públiques i privades, només cobrien les necessitats de poc més de la meitat del cens escolar -per aquells anys entre els 7.500 i els 8.000 infants- en terrenys cedits per l'hisendat badaloní l'Ignasi de Ventós Mir, a instàncies de l'alcalde en Pere Sabaté, que segons es diu, era gran amic del general Martínez Anido, per aquell temps, Ministre de Governació. No havia pas transcorregut un mes des de que el Ple Municipal nomenà la comissió que, en nom de la ciutat, havia de signar l'acta de recepció de l'Escola, que davant dels mateixos regidors, es llegia una moció -havia dimitit Primo de Rivera i el seu govern-, demanant que es fessin desapareixer [...] les lletres que li donaven nom; i que va donar lloc a que un periòdic acusés l'Ajuntament d'entretenir-se, fins que arribin les eleccions, en formular dictamens en els quals s'utilitzaven frases com les transcrites -d'una ingenuïtat encantadora-, com si li tinguessin por de demanar, sense embuts, que se li tragués el nom del general.

Al segle XIX, a finals, aquestes terres eminentment agrícoles, van veure com la seva àrea de cultiu s'anava reduïnt, amb l'establiment de les primeres indústries: els cristalls, la corderia Ribó...

L'any 1958, una nova divisió del territori municipal, crea el barri de Canyadó, que pocs anys més tard, al 1980, veié reduïda la seva extensió a uns 180.000m² aproximadament, a l'assenyalar-li com a limits, les dues rieres - la que li dona nom i el torrent de Vallmajor-, l'autopista i la carretera. Els actuals.

L'escola del barri, aquest edifici auster, de planta baixa i dos pisos, àmplies i lluminoses aules, orientat vers el sud on té la façana principal, teulada de regust modernista que s'alça arran de la riera, tampoc ha tingut sempre el mateix nom.

Recordem-ho. Va ésser inaugurada a primers de novembre de 1930. A la paret que dona cara al mar, un rètol, amb grans lletres de bronze proclamava el seu nom:Grupo Escolar Martínez Anido.

En la reunió de la Comissió Municipal Permanent celebrada el dia 26 de maig, quedà sobre la taula proposta de demanar al Ministeri d'Instrucció Pública, el canvi del nom de Martínez Anido pel de Jaume Balmes. Hom havia suggerit el del mestre Feliu Vegués. L'acord definitiu es va prendre el dia 6 de juny, després de que la Comissió de Foment i Instrucció Pública retirés la petició inicial per demanar per al Grup Escolar el nom del cronista Ramón Muntaner.

En aquesta decisió tot reconeixent que el gran filósofo Balmes era merecedor de que se diera su nombre al Grupo Escolar, hi va influir negativament la seva condició de capellà.

I Ramon Muntaner fou el nom que autoritzà el ministeri i amb el qual es coneguè l'escola del barri fins a les darreries del 39, que les autoritats franquistes li restituïren el de Martínez Anido, amb el que oficialment se l'anomenà fins que, arribada la transició, durant el curs 1979-1980, es decidí rebatejar-la -havien oblidat el nom de Ramón Muntaner?-, amb el nom de la dibuixant i escriptora Lola Anglada. Malgrat tot, el poble l'ha conegut sempre com l'escola de Can Canyadó; i els de Can Canyadó, com l'escola del barri.