Els trets diferencials del nostre poble
Ivars d’Urgell
Situació
La vila d’Ivars d’Urgell es troba al sector de llevant del terme, a 265 metes d’altitud. El nucli primitiu de la població és a la dreta d’un reguer que s’escola en direcció est-oest, a la vora del qual uns bocins de terra regable van constituir, segurament, l’única horta que tenia el poble abans de baixar el canal. Com totes les localitats i majoritariament les de les terres planes, s’ha desenvolupat al entorn del nucli primitiu, seguint les principals vies de comunicació i traçant carrers transversals quan s’ha fet necessari; els espais públics són amplis i fins i tot la part antiga és espaiosa i oberta.
La història
Els trets històrics defineixen les arrels d’un poble, expliquen les seves característiques i ajuden a conèixer els costums i la manera de ser pròpia.
Ivars d’Urgel, com Catalunya va patir la invasió sarraÏna pel moro Musà, Governador d’Ifriqiya l’any 713. El territori i la futura ciutat de Balaguer, així com la plana d’Urgell, van passar, ja aleshores a mans d’aquell gran capità mahometà. El seu fill Abd al-Aziz completa la conquesta de Catalunya, sense que això vulgui dir que els invasors s’establissin permanentment en tots els llocs, ja que preferentment van ocupar llocs millors i més fértils. Per tant només una part del comtat d’Urgell relativament petita, però la més rica i profitosa en sentit econòmic, va ser ocupada.
Ermengol IV va combatre els sarraïns, en algunes ocasions ajudat pels aragonesos, per raons de parentiu. D’altra banda va sorgir una petita expansió pel seu compte a la part esquerra del riu Segre. La Ribera del Sió i la Plana d’Urgell. Ivars d’Urgell coneguda pels sarraïns per LORIBAS va ser arrabassada als moros gràcies a l’activitat reconqueridora empresa pel comte de Pallars i per alguns altres nobles.
Desprès de la conquesta el terme i el Castell d’Ivars a la jurisdicció del bisbe d’Urgell i del seu capítol. Era freqüent que, per tal de defensar els llocs recentment reconquerits de l’amenaça sarraïna s’hi construissin castells. Sota la protecció d’aquests castells s’hi van edificar les cases i així a poc a poc, es van convertir en pobles i viles.
El 27 de març de 1087, Guillem, ardiaca de l’església d’Urgell i futur bisbe, va lliurar a la canòniga de Santa Maria de la Seu tot el seu patrimoni familiar. Entre molts altres béns donava el castell d’Ivars amb òptima condomina, la part que li corresponia dels delmes i totes les primícies, censos i pertinences.
Els Anglesola eren uns incondicionals del comte de Barcelona i van ser ensenyorits amb molts feus al pla de Mascança. El 1134 es va donar una concòrdia segons la qual el bisbe i el capítol d’Urgell cedien una part de les seves rendes d’Ivars a Arnau d’Anglesola sense perdre’n la senyoria. El posterior incompliment de la concòrdia per part del noble Arnau va obligar el bisbe d’Urgell a demanar la intervenció papal (1159), així ho va donar a entendre el rescripte que el papa Alexandre III va fer a instàncies del bisbe d’Urgell, en el qual mana al bisbe de Barcelona i a l’abat de Poblet que procedeixin contra Berenguer Arnau d’Anglesola, que reté injustament i ha usurpat el lloc d’Ivars, i que si no cedeix es procedirà contra ell amb l’excomunió i l’entredit.
El 8 de març de 1187, van signar una avinença el bisbe d’Urgell i els castlans del castell d’Ivars que eren Bernat de Vilamajor i Barnat d’Ivars.
El 1279 el poble d’Ivars va contribuir a finança una de les croades amb la quantitat de 70 sous.
El 3 de febrer de 1303 es va fer una concòrdia del capítol d’Urgell a Vicenç Morató, canonge de la catedral de la Seu per la compra de la castlania i tercera part de les terres, així com el feu que tenia Ramon de Montsonis.
El 1364 el capítol d’Urgell va comprar el mer i mixt imperi sobre Ivars al rei Pere el Ceremoniós. Més tard al 1422, es va vendre l’estany al baró de Bellpuig per treure’n la sal
Durant la guerra de Successió, quan Felip V es trovaba a Lleida (1710) va voler recobrar Balaguer, i, en efecte, al cap de 20.000 homes, va atacar la ciutat insistentment, però els seus defensors es van resistir amb tant entestament que el d’Anjou va haver de retornar a Lleida convençut de la inutilitat dels seus esforços. Felip V aleshores des d’Ivars d’Urgell, va destacar un cos de tropes per entrar a Cervera, ciutat que li va
obrir les portes.
Quan es van extingir les senyories (1833), els marquesos de Torrent i Segarra, senyors d’Ivars, van reclamar durant un temps els delmes abolits. Possiblement el canvi de senyoria es va produir al segle XVIII.
Com podem veure, durant un periode molt llarg, des de la Reconquesta fins a l’últim terç del segle XVIII, Ivars va ser de ple domini territorial i jurisdicional dels canonges de la Seu d’Urgell.
Un segon període molt més curt que el primer, va des de l’últim terç del segle XVIII fins al 1805, quan durant el regnat d’Isabel II, es van abolir els senyorius temporals i jurisdiccionals eclesiàstics, que passaren a la Corona. Aquesta abolició es va conèixer com la desamortització de Mendizábal. Va ser un període positiu per a la burgesia amb diners i per als forts propietaris agraris que van poder comprar moltes terres eclesiàstiques, invertint pocs diners i obtenint grans extensions de terres.
Ivars d’Urgell va se distingida pel rei Alfons XIII amb el següent Reial Decret:
"Queriendo dar una prueba de Mi Real aprecio al pueblo de Ibars de Urgel, provincia de Lérida, por el creciente desarrollo de su agricultura, industria y comercio y por su constante adhesión a la Monarquia, vengo en concederle el título de Villa. Dado en Palacio a doce de junio de mil novecientos veinte y ocho. Alfonso XIII, Rey "
No queda res de l’antic castell d’Ivars i al recinte primitiu només es pot observar alguna casa senyorial. També reté els grans casals de Montalé i Montsuar, ambdós documentats des del segle XII; el poble agregat de Vallverd i les masies de la Cendrosa. S’hi trova, també, l’antiga ermita de la Mare de Déu de l’Horta, del segle XVIII, una advocació de la Mare de Déu que compta amb molta veneració a la contrada i on els fidels acudien en processons per demanar aigua en temps de sequera. Segons la llegenda, la imatge va ser trobada per un pastor al peu d’un om, de la qual diu la tradició popular, que volien portar la imatge de la Mare de Déu al poble veí, del que va desaparèixer varies vegades, tornant sempre al mateix lloc, fins que es va recollir i se li va fer una petita Capella a la part del terme on es troba actualment, i que era, en aquel temps un descampat llunyà del poble.
L’església parroquial, es dedica a Sant Andreu. La font és quelcom institucionalitzat per als habitants d’Ivars, canviada de lloc dues vegades, voltada de rosers i altres plantes.
Economia
L’economia del minicipi gira principalment, entorn de l’agricultura, la ramaderia i les activitats complementàries. Ivars és la localitat més poblada de la zona nord-oriental del Pla d’Urgell i la capital agrícola de la rodalia, gràcies a la seva piuxent Cooperativa del Camp.
La Cooperativa d’Ivars, és una referència de primer ordre, no tan sols per la seva antiguitat – any 1915- sinó pel seu paper dinamitzador tant econòmicament com social. Ha estat impulsora de Cotècnica i d’un sistema de treball propi de granges en activitat cooperativitzada que ha facilitat la implantació de cicles tancats en porcí, i la consolidació d’empresaris independents al capdavant de les explotacions ramaderes.
Especialment important ha estat l’especialització en la fabricació de pinsos compostos i extrusionats, així com la secció de credit, que permet rendibilitzar els estalvis dels socis, treballant amb marges d’intermediació reduïts i facilitant el finançament de la pròpia activitat agrària.
L’àmbit d’actuació s’estén a varies comarques catalanes, especialment les del Pla d’Urgell, Urgell, Garrigues, Segria i Noguera, mantenint tot tipus de col·laboracions amb les empreses del sector, així com amb les institucions catalanes i altres d’arreu de l’Estat.
Amb l’esforç de tots s’ha aconseguit que la Cooperativa d’Ivars sigui, avui, un punt de mira important en el mapa agrari de les terres de Ponent. Tan de bo sigui també una eina pel seu desenvolupament.
Activitats que desenvolupa:
Tecnologia punta.
Els pinsos tractats amb l’expander:
La tècnica de l’expander té el fonament en l’aplicació de la pressio i temperatura sobre la massa de l’aliment que es vol processar – en el nostre cas pinso compost-.
Aquest tractament fa que el producte acabat tingui unes característiques distints que aporta els següents avantatges sobre la farina inicial:
Per tot això millora l’índex de conversió i dona un millor cost del quilo de carn.
Actualment ocupa el quart lloc entre les cooperatives de Catalunya i el vintisetè de l’Estat Espanyol. Va acabar l’any 2001 amb 1513 socis i una facturació de 17.053 milions de pessetes o 102’49 milions d’euros. Durant aquest any ha adquirit participacions en les empreses SAGRA S.A. i COTÈCNICA per valor de 363.241’60 euros.
La producció de pinsos ha estat de 200.708 tones, el que suposa un increment del 13’44 % sobre l’any anterior.
Els preus de les matèries primeres, que han sofert un lleuger increment, i l’efecte de l’eliminació de les farines de carn han encarit el preu mig dels pinsos, en referència al de 2000 en un 3’03%.
L’estany
Dos fets marquen la manera de ser i de viure dels vilatans d’Ivars com són: l’estany i l’associacionisme en entitats culturals que desinteressadament duent a terme multitud de persones al servei dels altres.
El primer, l’estany, va formar part de la vida de moltes famílies que econòmicament era la seva principal font d’ingressos.
L’estany era una llacuna natural, que en èpoques anteriors a l’arribada del canal d’Urgell, més d’un cop a causa de la seva conca de poca importància, i a estar situat en una conca practicament àrida – de la qual Berenguer IV deia: "- El desert del Pla d’Urgell" on no hi creixent ni les salades –", feient que l’estany es quedes molt sovint dessecat, tant per l’evaporació que era forta, com per la filtració que sofria. S’omplenava els anys de moltes pluges, però aquests eren els menys.
No era, doncs, gaire usual en aquells temps veure l’estany ple, la qual cosa va fer que a causa de la seva dessecació natural, i a les repetides evaporacions, s’arribés a formar una capa de sal, que més d’un cop va ser valorada i pactada i, fins i tot vigilada amb fort control.
Fa uns tres-cents anys, segons investigacions, que totes les aigües que neixen a la zona eren canalitzades a través del reguer d’Ivars fins a la vall de l’estany, la qual cosa va originar que augmentés el volum d’aigua, fet que va modificar la dimensió de la superficie de l’estany.
Aquesta superficie pertany aproximadament en un 40% al terme municipal de Vilasana (Utxafava), i en un 60 % al terme d’Ivars d’Urgell.
Un fet important en l’estany d’Ivars és l’arribada de les aigües del canal d’Urgell. Això representarà nous recs, aigua abundant i la no-limitació a una zona concreta, sinó que tota la comarca se´n veurà afectada, l’aigua passarà a no estroncar-se, després es canalitza el "Reguer Gran" amb la qual cosa l’estany es fa gran en superfície i profunditat.
Diuen que aquest fet proporcionar la perdua definitiva de les terres d’alguns propietaris.
L’arribada de les aigües del canal suposa el començament d’una època d’abundància en molts aspestes, que tingué una transcendència en la economia de moltes persones que visqueren de la pesca i la venda dels seus productes als pobles de la rodalia, i alguns experts en cacera esdevingueren guies d’aquells "senyors" que venien a l’estany a caçar. Aquesta època daurada va durar pràcticament un segle.
Segons un estudi d’en Ramon Margalef sobre la biologia de les aigües del Baix Segre el defineix com un estany de molta extensió de 2.400 metres de llargada per 800 d’amplada amb una profunditat de 3’8 metres ocupant una superficie d’unes 135 has., però que amb l’augment de la superficie d’aigua va arribar als 3 quilòmetres per 1 d’amplaria i una fondaria de 5 metres.
Aquesta acumulació d’aigües afavoria els recs d’estiu de moltes hectàrees de terreny que afectaven els termes de Poal, Linyola, Bellvís, Vilanova de la Barca i Els Arcs, la qual cosa representava tenir un embassament per regar la contrada. Per aquest menester els pagesos posaven taulons a la sortida, que feien de comporta.
L’estany tenia una riquesa faunística molt important, ja que cantitat d’aus niuaven i feien vida entre els canyissars.
Podem destacar les més importants:
Tots ells eren motiu de cacera, però alguns cops calia esperar que les aus tornessin i aleshores passejaven per l’estany tot cantan cançons com aquestes:
Ai, mare casar, casar,
que el festejar no acontenta:
lo festejar és per una hora
lo casar és per sempre.
La rosa del mes de maig
si no la colliu es passa
també es passen les xicotes
si els seus pares no la casen.
Merceneta fes-te el monyo
que el teu pare et vol casar,
los fadrins són a la porta
que es rebenten de cantar.
No podem deixar de banda la pesca, ja que aquesta tingué una gran importància per l’economia de la gent pel fet que molts d’ells es dedicaven exclusivament a la pesca i consegüentment a la venda, de la qual vivien.
Va arribar a estar tant arrelada, que fins i tot un carrer sencer era conegut com el carrer dels Peixaters, cosa que fa pensar, Déu n’hi do la gent que hi havia en aquest menester. La pesca es feia amb "fitora".
La classe de peix que hi havia era:
L’estany també era lloc d’esbarjo en diferents aspectes: les noies hi anaven a passejar, servia de passejada de noces per molts nuvis acabats de casar i com a lloc de bany la part més baixa que li deien la platgeta.
Molts cops, els nois cantaven a les noies cançons sobre temes que no els feien cas, com:
Com creure que m’estimes
com m’he de creure els teus juraments,
si al balcó de casa teva
no hi floreixen ni els clavells?
O també
De vegades quan et canto
no es pot dir el que t’estimo,
però no escoltis només la cançó
sinó tot el que hi endevines.
L’estany es va convertir en un lloc de relacions socials.
Projecte de recuperació de l’estany d’Ivars
Acord per recuperar l’Estany: El pla especial de pretecció
L’any 1991, 40 anys després de la dessecació de l’Estany, s’inicien converses entre els ajuntaments d’Ivars d’Urgell, Vilasana i la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de recuperar l’Estany. Just després de la signatura d’un protocol de cooperació institucional (per l’ajuntament d’Ivars, Vilasana, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat, la diputació de Lleida i el consell comarcal del Pla d’Urgell), el Departament de medi ambient va elaborar el Pla especial de protecció del Futur Estany d’Ivars.
Aquest Pla especial, aprovat per la Generalitat de Catalunya l’any 1995, estableix la regulació d’usos i activitats d’aquest futur espai natural i n’estableix un ordenament i una disciplina urbanística.
El Pla especial de protecció neix amb la voluntat d’integrar la conservació dels sistemes naturals amb les activitats agrícoles tradicionals, i d’impulsar de forma racional i respectuosa amb el medi ambient noves activitats com el turisme de natura i l’educació ambiental.
El projecte de recuperació de l’Estany d’Ivars va ser elaborat l’any 1996 per encàrrec del Departament de Medi Ambient, proposa recuperar un espai natural de gran bellesa paisatgística i de gran diversitat biològicai, alhora, proporcionar equipaments per al lleure i per l’educació ambiental.
Un Estany d’aigües clares
L’antiga cubeta de l’Estany es reomplirà amb aigua del riu Segre que arriba a la nostra comarca a través del Canal d’Urgell. Per gatantir que l’aigua que entri a l’Estany estigui neta de contaminació, el mateix projecte de recuperació en preveu un sistema de depuració biològica.
Abans d’entrar a l’Estany, l’aigua es fara circular molt lentament al llarg d’una serie de canalets a cel obert i de ben poca fondària coberts de canyissar. Els microorganismes adherits a les tiges i fulles submergides del canyís realitzaran una digestió i eliminació dels nutrients i de la càrrega contaminant de l’aigua. D’aquesta manera l’aigua de l’Estany serà força transparent i permetrà que hi hagi una gran riquesa biològica, tant faunística com de flora.
Un espai condicionat per al lleure i l’educació
El projecte de recuperació de l’Estany d’Ivars és també un projecte per a les persones, tant per als veïns dels nostres pobles com per als turistes que vulguin visitar-lo.
Pel que fa als agricultors i veïns en general la recuperació de l’Estany és del tot compatible amb el manteniment de les activitats agrícoles i ramaderes existents.
Pel que fa als visitants, l’Estany disposarà de dues àrees de recepció, una a cada població, des de les quals sortiran itineraris a peu. Al llarg dels itineraris hi haurà plafons informatius sobre el medi i aguaits per observar la fauna sense molestar-la. A les àrees de recepció, es podran instal·lar equipaments d’educació ambiental (museus, sala de projeccions, biblioteca, etc. ) i d’oci (àrees de picnic, etc.).
També s’habilitaran zones de navegació aptes per a petites embarcacions a rem o a perxa. Finalment es reservaran unes zones per a la pesca.
Entitats culturals
El nostre poble gaudeix de gran nombre d’entitats lúdiques, esportives o recreatives, això el converteix en un poble dinàmic, col·laborador, acollidor i obert a qualsevol iniciativa.
Per aquest motiu els alumnes del cicle Mitjà de l’escola han realitzat una enquesta a les diferents entitats per poder conèixer millor les seves tasques i fer-ne un petit estudi de cadascuna
A continuació en fem un petit resum de les següents:
Cooperativa del Camp d’Ivars
El seu primer president va ser Aleix Ortiz i Mas qui la va fundar l’any 1915, el president actual és Josep Coll i Reig. Es regeix per un Consell Rector que es reuneix una vegada a l’any en assemblea general i una altra en extraordinària a la sala de juntes de la mateixa Cooperativa. La Junta està formada per tretze membres.
Actualment consta de 1550 socis. Les activitats que desenvolupa són de fabricació de pinso en la producció de difernts farines, culturals en ajuts a altres entitats del poble, viatges a l’Estat Espanyol o a l’estranger i exposicions.
Llar del pensionista
Va ser Andreu Bellavista , el primer president, essent-ho actualment Jaume Riu i Vilalta. La junta està formada per set persones que es renoven parcialment cada 4 anys. Es reuneixen cada quinze dies a l’oficina de Llar de jubilats amb la finalitat d’ajudar el soci, participar en altres entitats o buscar solucions a petits problemes de la mateixa entitat.
Les principals activitats són de caire lúdic: joc de bitlles, cartes, billar, etc. Culturals durant la setmana de Sant Andreu en homenatge als matrimonis de 50 anys de casats i els que en compleixen 90. També s’organitzen viatges més o menys llunyans d’interés per tots els socis.
Aula Municipal de Música
Fa uns quants anys gaudim de l’ensenyament de la música en aquesta aula, on els alumnes toquen diferents instruments.
El primer i actual president és en Ramon M. Guiu i Pujol que es renova quan hi ha eleccions municipals, la junta esta formada per nou persones que realitzen dues reunions anyals i dues assemblees a la mateixa aula.
El nombre de matrícules de l’actual curs és de 80 alumnes que es reparteixen en els diferents nivells en l’aprenentatge de solfeig, cant coral i instruments musicals variats.
Durant l’any realitzen diferents audicions i activitats d’estiu com són els de " MUSICA A LA FRESCA".
Associació de mares i pares d’alumnes
Té com a principal objectiu l’ajut material i el recolçament a l’escola en l’educació dels seus fills i complementaris com són les activitats extraescolars.
La primera presidenta va ésser Assumpció Petit i Riu i actualment ho és Francesc Oromí Saltiveri, aquest càrrec es renova cada dos o tres anys.
La Junta de nou persones es reuneix una vegada al mes i realitza, normalment, una assemblea a l’inici de curs i una altra al final.
Programa activitats estraescolars per tots els alumnes del centre com: rítmica, aeròbic, mecanografia, patinatge, angles, sardanes; així com també jocs de cucanya per la festa major i festa de final de curs. Altres activitats esportives com futbol infantil i escacs.
Centre Cultural d’Esbarjo
Crea moments d’esbarjo i convivència entre els més menuts i la gent gran, per tant hi poden participar tota la gent del nostre poble.
El primer president va ser Ramon Visa i Biosca i actualment el presideix Xavier Llobera i Torres. Es renova cada any i la junta està formada per 10 persones que es reuneixen periòdicament.
Duen a terme diferents activitats setmanals de caire lúdic, cinema a la fresca alguns divendres d’estiu, l’esplai Club cada diumenge per tots els joves de la localitat, excursions a la muntanya, Port Aventura i altres, i també cursos de Ball de Saló.
La Setmana Cultural per Sant Andreu té un tema d’actualitat local o general cada any, que aplega gent de totes les edat en les diferents activitats proposades.
Es significatiu el Parc de Nadal realitzat en aquestes dates per tots els infants de la població, amb tallers d’activitats diverses com: pintura de samarretes, escaiola, multiculturalitat, internet, etc.
Amics de les Belles Arts
La seva finalitat és aprendre a fer obres artístiques mitjançant la pràctica de deferents tècniques , al mateix temps que gaudir d’una estona de lleure amb altres persones d’inquietuds semblants.
Va ser el primer president Josep Cots i Ibañez i actualment n’és Antoni Ruiz i Corredera, càrrec que es renova cada sis anys entre les set persones de la Junta de la qual en pot formar part tota persona interessada en qüestions artístiques. Es reuneix al taller de Belles Arts cada cop que hi ha un tema d’interès pels 25 socis actuals o per l’Entitat en general.
Les activitats són variades: manualitats, modelatje, marqueteria, taracea, pintura a l’oli, restauració de mobles i objectes antics, etc.
Musiconova
L’Associació Cultural Musical d’Ivars d’Urgell (ACMIU) va tenir com a primer president a Cristian Torrelles i actualment ho és Jordi Saltiveri. Es reuneixen periodicament per assajos o reunions al seu local o en altres llocs que consideren adients.
Aquesta associació té com a principal objectiu la formació musical alguns components i l’aprofitament de la música com a esbarjo i relacions socials entre els joves a través de concerts i altres activitats musicals.
Grallers d’Ivars
Aquesta agrupació és de recén constitució essent el seu primer i actual president Francesc Oromí i Saltiveri. Formen la Junta cinc persones que es reuneix cada cop que té un tema important per sortides o Festes Majors, al Club Juventud Recull de la vila.
La principal activitat és acompanyar la collar gegantera tocant les seves cançons i els ritmes adients en diferents trobades.
Societat Cultural i Recreativa Sant Miquel de Vallverd
Té com a objectiu la organització de Festes Culturals i Populars amb concursos de botifarra i escacs, entre altres. Esportivament participa en trobades de Bitlles i campionats comarcals.
Durant la setmana cultural es realitzen conferències, cineforum i altres activitats durant l’any com cursos de: català, informàtica i ball.
Altres iniciatives estan contemplades en cassoles, l’11 de setembre o diverses festes populars: la Revetlla de Sant Joan, Cap d’Any, festa de la matança del Porc ( Carnestoltes), etc.
El primer president va estar Joan Roca i Cros i l’actual és Joaquim Capdevila i Sala. Aquest es renova cada tres anys en una junta de 9 persones que es reuneix unes 12 vegades a l’any i fa una assemblea ordinària al Casal de l’Espiga de Vallverd. Gaudeixen de les seves iniciatives 175 socis que els donen suport.
Col·lectivitat de Regants del Canal d’Urgell
El Pirmer president de la comunitat de regants va ésser Joaquim Maluquer i Nicolau i l’actual és Ramon Carné l’únic requisit que es necessita per accedir a aquest càrrec, és ser propietari de terres. Aquest es renova cada dos anys. La junta la formen 22 persones que es reunixen una vegada cada mes i en assemblea general dos cops a l’any per informar a tots els regants de les millores i acondicionaments a Mollerussa, a la Casa Canal.
Actualment 20.000 famílies amb les respectives 75.000 hectàrees són beneficiaries de l’aigua del Canal.
La vinguda de l’aigua del Canal és un símbol per la Fira de Mollerussa, ja que antigament era imprescindible per poder abeurar els animals.
La iniciativa més rellevant actual és la futura organització d’un museu de l’aigua
Colla gegantera d’Ivars d’Urgell
L’activitat gegantera es manifesta principalment en les Festes Majors, és aquí on tenen lloc les trobades de gegants o "geganteres" de diferents pobles, amb gran colorido i espectacularitat de vestuari i formes de gegants representatius de cada poble, els nostres: Andreuet i M. l’Horta".
D’aquesta manera continuen vives les tradicions al nostre poble.
Va iniciar l’activitat n’Antoni Saltiveri i Biosca i ho continua en aquest moment M. Montserrat Forcat i Rovira. Es reunixen unes 7 vegades a l’any i tenen un 21 socis.
Societat de Caçadors
La seva finalitat es practicar l’esport de la caça
En uns espais controlats "cotos de caça", cuidats durant la veda o temps inactiu per l’activitat, a fi de tenir les peces adients en el temps permés i les aus que la llei autoritza a caçar, sempre pensant en l’any vinent i la recuperació d’aquestes aus.
El fundador va ésser Josep Boqué i l’actual president és Eudald Darbra que es renova cada 4 anys, formant part de la Junta 7 persones, reunides 4 vegades a l’any.
Fan recorreguts de caça i participen en Campionats Provincials de "caça menor amb gos".
Culb Esportiu Bitlles
El seu primer i actual president és Joan Coll, càrrec que es renova cada quatre anys, d’una junta de set persones que realitza vuit reunions anyals i una assembles a final de temporada a la seu dels jubilats davant els 62 socis que té actualment.
La seva finalitat és competir en el joc tradicional de les bitlles, entre diferents pobles en equips de vuit persones classificades en dos grups: de primera i segona.
Aquesta activitat es desenvolupa els dissabtes, diumenges i Festes Majors del nostre pobles o d’altres. Participa en campionats provincials regionals i de Catalunya en categories Infantils i Cadets
Amics de la Mare de Déu de l’Horta
L’ermita de la Mare de Deú de l’Horta té un significat especial per tots els ivarcencs, per això va nèixer aquesta associació, a fi de restaurar-la, embellir-la i posar el seu voltant en les condicions dignes per poder-hi celebrar aconteixements populars, celebracions en grup, familiars o personals.
Carles Farrés i Albert Coll van ser els primers presidents, l’actual és Miquel Riu. Aquest es renova cada quatre anys i forma una junta de 12 vocals que es reuniexen 4 vegades a l’any a la rectoria o a l’ermita. Compta amb 174 socis que participen de la devoció de la Mare de Déu i de la calidesa del seu entorn.
Agrupació Sardanista d’Ivars
L’agrupació Sardanista Club Juventud Recull desenvolupa una de les tasques més importants en la conservació de les tradicions catalanes arrelades en els pobles de totes les contrades de Catalunya i algunes de fora.
La seva activitat és constant, cada setmana, en la seva tasca d’ensenyar als més menuts, a puntejar el ball català, "la sardana". També els més grans han gaudit de cursos per aprendre a puntejar, comptar i repartir.
La participació amb el "Saltem i Ballem" conjuntament amb l’escola ha servit per promocionar aquesta bonica dansa als nostres infants.
Des del primer president Ramon Solé i Ramon fins a l’actual Antoni Vallverdú i Tacies han vetllat per dur a terme el concurs de colles cada Festa Major am molta paricipació de pobles d’arreu de Catalunya.
