Cap a finals d’hivern de l’any 1901, ara fa cent anys, Vilafranca era una vila plena de cases baixes i carrers al voltant de l’església de Santa Maria, el primer edifici que es veia quan s’arribava des de fora. Els horts, els camps i les vinyes envoltaven la vila.

Els vilafranquins, quasi uns vuit mil, eren gent dedicada a les feines del camp, al comerç i les botigues .

A principis del mes de març d’aquell 1901,en una casa situada al carrer de la Cort, prop de la plaça de l’ajuntament hi ha molta activitat. La senyora de la casa espera un fill i aquest sembla que ja és a punt d’arribar. La futura mare es preocupa per tenir-ho tot a punt: el llitet, la roba, l’ajuda dels familiars...

I vet aquí que el dia 4 d’aquell mes de març, es produeix el fet esperat: la senyora Rosa dóna a llum un nen, petit i eixerit, a qui posaran de nom Pere.

En Pere va anar creixent al costat dels seus pares, en Claudi i la Rosa, fins que als 5 anys va tenir nova companyia ja que van néixer dos germanets bessons, en Claudi i en Ramon .

En Pere es va convertir en el germà gran, i tots tres nens es van fer un tip de jugar, de riure, de compartir moments i estones... Ben segur que no tenien pas tantes joguines com els nens d’avui en dia!

Jugaven amb joguines com nines de drap, un cavallet de cartró que es gronxava, soldadets de plom petits amb els que s’imaginaven emocionants aventures.... i, si calia, convertien un grapat de papers arrugats en una preciosa pilota ¡

I jugar a fora de casa! Els carrers no estaven pas plens de cotxes com ara sinó que eren molt més buits i tranquils. S’hi podia jugar! No hi havia asfalt, sinó terra i quan plovia quedaven enfangats. Hi passaven carros tirats per cavalls.

El pare d’en Pere, en Claudi Mas i Jornet, treballava de secretari d’ajuntament i l’any 1906, quan en Pere tenia cinc anys, el van enviar a treballar a Sitges.

I tota la família Mas i Perera deixa Vilafranca i se’n va a viure prop del mar, a Sitges.
 
 

2.El jove Pere

A Sitges en Pere Mas i Perera hi passa els anys de la infància i veu alguns dels grans canvis i avenços de començaments del segle XX: A les cases s’hi instal·len uns fils i cables que acabats en una bombeta fan llum: l’electricitat ! Pels carrers, a més a més dels carros i les tartanes tirats per cavalls, hi comencen a circular els primers cotxes, que amb un soroll molt gran i unes rodes de goma...corren molt més que els carros! A la nit els carrers encenen unes faroles amb un gas que fa llum...

En Pere viu en un ambient familiar on la música, la poesia , els llibres i la cultura són molt importants.

El seu pare és escriptor i poeta. Tot aquest ambient d’estimació pels llibres, la història i la cultura, ell el va vivint i li va agradant. Disfruta molt llegint llibres i escoltant les converses dels seus pares amb els seus amics...

Quan en Pere té catorze anys, el seu pare mor de sobte. Aquest fet li porta molta tristor.

Al cap d’un temps, la seva mare decideix deixar de viure a Sitges i retornar a Vilafranca, on hi té la resta de família.

En aquell temps, estudiar valia molts diners i no ho podia fer pas gaire gent. La gran majoria de joves, quan tenien dotze o tretze anys es posaven ja a treballar .

La il·lusió d’en Pere era estudiar i anar a la Universitat...però la mort del pare va fer que no ho pogués fer. Valia molts diners i la seva mare no els hi podia pagar.
 
 
 

3. Escriptor i periodista

A Vilafranca, el jove Pere fa molts amics i amb ells organitzen i fan moltes activitats.

S’ha convertit en un jove alt, polit i elegant, de caràcter més aviat seriós, xerraire i conversador, a qui agraden molt les llaminadures i els dolços.

 Com al seu pare, li agrada escriure i, tot i que no pot anar a la Universitat, estudia i aprèn pel seu compte literatura i història.

Comença a escriure en diaris, defensant les seves idees i manifestant les seves opinions.

Troba feina en un banc.

L’any 1926 passa a ser el director d’un nou periòdic vilafranquí: " Gaseta de Vilafranca", des d’on va fer molts escrits sobre la vida i els costums de la Vilafranca d’aquell temps.
 
 
 
 

En el seu temps lliure, Pere Mas i Perera va estudiant i recollint tota la informació que troba sobre Vilafranca, fins que el 1932 publica "Vilafranca del Penedès", llibre molt important en la història de la vila, ja que és un recull de tot el que se sabia de la història de Vilafranca fins aleshores.

També li agrada molt fer poesies i participa i guanya en diferents concursos poètics anomenats "Jocs Florals".

L’any 1930 es va casar amb Angela Rovira i Morgades, a qui va conèixer a l’impremta Claret, al carrer de la Parellada que és on s’editaven els diaris on escrivia.

L’any 1931, va ser un any de molts canvis: es va proclamar la República Espanyola i el rei Alfonso XIII va haver de marxar a viure a l’estranger. Això va fer que les persones que manaven al govern i als ajuntaments canviessin i que canvies també la manera de governar.

Catalunya va recuperar la seva autonomia i hi va tornar a haver el Govern de la Generalitat.

Va ser una època de moltes esperances i il·lusions i moltes persones van dedicar el seu treball i els seus esforços a ajudar a que aquest nou govern propi de Catalunya tirés endavant.
Pere Mas i Perera també ho va fer. Se’n va anar a viure a Barcelona i va tenir diversos càrrecs en el Govern Català, com el de Director General de Finances de la Generalitat.
L’any 1934 neix la Lina, la seva única filla.

4.La Guerra Civil

L’any 1936, es va iniciar una terrible guerra a tot Espanya. A tot arreu la guerra va fer patir a molta i molta gent.

Es van enfrontar els que defensaven el Govern de la Generalitat i la República Espanyola, , que era el govern democràtic legalment constituït, i els que defensaven l’exèrcit del General Franco que s’havia revoltat contra el govern de la República.

Va ser una guerra terrible, molta gent va patir malalties, por, gana, odis, injustícies i moltes persones van morir.

La guerra va durar tres anys i va acabar l’abril de 1939 amb la victòria de l’exèrcit del general Franco i amb la derrota dels Governs de la República i de la Generalitat de Catalunya.

En Pere Mas i Perera va ser dels que van perdre la guerra.

Ell havia estat un polític catalanista compromès amb la República i el Govern de la Generalitat i ara es trobava que el seu país havia perdut les llibertats que ell defensava. La democràcia, Catalunya, la seva llengua eren perseguits.

I va decidir anar-se’n, marxar de la seva terra, del seu país...
 
 
 
 

5. L’exili: 1939-1977

Pocs dies abans que la guerra acabés, va marxar a França acompanyat de la seva dona i la seva filla, com molts altres catalans que havien perdut la guerra i que tenien por que els vencedors els empresonessin o els matessin.

Va estar un temps a França en un camp de concentració i finalment va decidir marxar a Amèrica, a Xile, on des de feia anys hi vivia el seu germà Claudi.

En un vaixell va fer la travessia de l’oceà Atlàntic fins arribar a Xile.
Passat un temps a Xile, se n’anà a viure a la ciutat de Buenos Aires, capital de l’Argentina.

A Buenos Aires va treballar en una editorial de llibres i va continuar escrivint, en revistes publicades a Amèrica, i també envià alguns escrits a revistes publicades a Catalunya.

A Amèrica va col·laborar a organitzar els Jocs Florals a l’exili, entre els molts catalans que havien hagut d’exiliar-se i anar a viure a Amèrica.

Des d’Amèrica va continuar interessant-se per la història del Penedès i va fer diverses conferències sobre poetes catalans.

A Buenos Aires, en Pere Mas i Perera s’enyorava molt de Vilafranca i el Penedès. L’any 1948, escrigué un poema ple d’enyorança i record del seu poble que començava així:

Vilafranca, un record que manté en la llunyania

El miracle del teu nom que és alè, consol i guia,

Del bell nom amb que el mercat et donà naixença i brama...

...

Des d’allà pensava molt en tot el que es feia aquí i en tenia notícies, però ell no va voler tornar mai a Catalunya, ja que no estava d’acord amb la falta de llibertat i de democràcia que havia imposat la dictadura del General Franco un cop acabada la guerra civil.

Una vegada que la seva dona, l’Angela Rovira, va venir a Vilafranca, li va demanar que quan tornés a Buenos Aires li portés un saquet de terra de la vila.

L’any 1975 va acabar la dictadura franquista però ell malalt, ja no va tornar.

Quan va morir el 6 d’abril de 1977, el van enterrar a Buenos Aires acompanyat del saquet de terra vilafranquina i de la bandera catalana, com a símbols del seu amor i la seva fidelitat a la seva terra i a Catalunya.
 

6.Record i homenatge dels vilafranquins

L’any 1979, i restaurada la democràcia, el nou ajuntament elegit pel poble vilafranquí va decidir recordar i fer un homenatge a Pere Mas i Perera.

Per aconseguir que els nous vilafranquins coneguessin i tinguessin un record de la seva vida i obra , l’ajuntament va decidir posar el seu nom a una escola nova que s’estava construint en el nou barri de l’Espirall que, mica en mica, anava omplint de cases baixetes i d’alguns blocs els camps i les vinyes que hi havia al voltant de l’antiga torre d’aigua de l’Espirall.

L’Escola "Pere Mas i Perera" va obrir les seves portes el curs 1980-81 i des d’aleshores ha anat mantenint viu el nom de Mas i Perera a Vilafranca.

Sens dubte ell hauria estat molt content si hagués pogut saber que una escola de la seva vila portaria el seu nom.
 
 

L’any 1982, l’ajuntament va fer un acte oficial d’homenatge per la diada de Sant Jordi, amb la nova edició del seu important llibre de 1932 "Vilafranca del Penedès", amb un acte amb la presència del Sr. Josep Tarradellas i Joan, vell amic seu i antic President de la Generalitat de Catalunya i amb la festa de la inauguració oficial de l’escola.