" Altar de Muertos"

L'altar deu tenir 3 nivells:

La part alta representa el cel i en aquest lloc es col·loquen les imatges dels Sants.

Al mig s'hi troba el limbe i hi trobem les fotos dels Sants que purguen els seus pecadets.

Per acabar, a baix ens trobem la Terra on hi posem les ofrenes.

L'espai on s'instal·la l'altar té un arc que simbolitza el permís de Sant Pere per a que les ànimes puguin sortir i tornar al paradís. En mig es crea un passadís de pètals de flor d'un color groc intens que permet als morts guiar-se.

A l'altar sempre s'hi posen cadires perquè descansin els "Muertitos", les seves fotos, la imatge d'un Sant, sal, aigua, espelmes, menjar i flors de Cempatzóchitl (grogues).

També s'hi posen papers de color "Picats" de forma decorativa, figures de calaveres en cartró o de fang, cassoles de fang, encens i una taula amb gots d'aigua.

Des de l'any 1995, hem dedicat el nostre altar a:

Novembre 2008 i 2009: Dediquem el nostre altar al poeta Josep Palau i Fabre, al nostre estimat amic de Mèxic Agustín Pensado, a Isabel Vilanova i a Octavio Paz.

"EL DIA DELS MORTS"

Una de les festivitats més arrelades a Mèxic és el Dia de Difunts, que se celebra el dia 2 de novembre.

Aquesta diada a Europa ha estat assimilada al dia de Tots Sants, primer de novembre, i és una festivitat més aviat trista i malenconiosa, en què tradicionalment es visiten els cementiris per portar flors a les tombes dels familiars difunts i per resar per les seves ànimes.

A Mèxic, en canvi, el Dia de los Muertos és una diada lúdica en què els mexicans expressen una actitud envers la vida i la mort completament diferent a la nostra. Aquesta actitud té les arrels en conceptes i creences anteriors a la cristianització, segons els quals la mort no és un diabòlic i terrible enemic de l'home, sinó un bon amic, un COMPADRE al qual es tracta amb familiaritat i bon humor.

Els indis creuen que en aquest dia els difunts retornen a la Terra per visitar els seus familiars, Els morts són hostes il·lustres als quals s'ha de festejar, així que es neteja la casa, s'hi posen flors i garlandes de paper de colors i a l'habitació principal s'hi disposa una mena d'altar amb les fotografies dels difunts més recents, entre flors, ciris, fruites, dolços i pans cuinats. També s'hi posen les coses més apreciades pels difunts, com ara les cigarretes de l'avi o les joguines del nen petit. Després tota la família, ben mudada, va al cementiri amb ciris encesos i rams de flors i passen les hores al costat de la tomba, silenciosos menjant i bevent.

En aquesta diada a tot Mèxic es menja un pa dolç, "pan de muerto", però el costum més curiós per a nosaltres és el dels dolços típics d'aquest dia, que es fan de sucre emmotllat en forma de calavera, esquelet o taüt. Les calaveres van decorades amb floretes i regalims de colors vius i amb paperets i lluentons ben brillants. Els enamorats bescanvien calaveres amb els noms respectius escrits al front. Als nens també se'ls regalen calaveres i petites joguines en forma d'esquelets que s'agrupen en escenes força macabres. També és freqüent decorar jardins, places, patis i botigues amb grans esquelets i calaveres de guix o paper maixé que formen divertides escenes populars, com mariachis o processons de frares encaputxats, d'altres són de caràcter satíric i es critica la política, els costums moderns, els espectacles o personatges populars.