Aquest article està destinat especialment als pares i mares amb fills que acaben la Primària i són a punt de passar a Secundària. Amb els dubtes sobre quin Institut triar, les visites als centres durant les jornades de portes obertes, les qüestions burocràtiques, les pors, etc., sovint se'ns oblida preparar-nos per a la nova etapa, i caiem en situacions que compliquen encara més la difícil tasca de ser pares. Vet aquí alguns consells i normes bàsiques per fer menys dura l'etapa que ens espera:
Presència física: • Primera norma, que no has de transgredir ni el primer dia de classe: no se t'acudi acompanyar el teu fill/a a l'Institut. Al matí, quan se'n vagi de casa, li fas un petó de comiat, deixes caure una llàgrima un cop tancada la porta..., i surts ràpidament sense ser vist/a, amagant- te darrere els arbres, les bústies i els semàfors, fins a comprovar que arriba sa i estalvi al centre. Val la pena recuperar les estratègies de camuflatge dels comiats de colònies de Primària. • Segona norma, derivada de l'anterior: mai no vagis a esperar el teu fill a la sortida de l'Institut. Ni tan sols amb l'excusa de "res, que passava per aquí...". Recorda que la distància mínima entre un pare o una mare i l'Institut del seu fill/a és d'uns 500 m, aproximadament. • Tercera norma, derivada de les dues anteriors: no apareguis, ni per casualitat, en tot el trajecte del teu fill/a de l'Institut a casa, com a mínim en el recorregut en què va acompanyat/da dels seus companys.
Presència d'ànim: • Amb el canvi que li espera, i pel fet de tenir tres pèls més que fa uns mesos, el teu fill/a es pensarà que ja és vés a saber què. Aguanta el tipus, que només són dos dies, fins ques'adoni que torna a ser baldufa. • No t'amoïnis si el teu fill/a s'endarrereix en tornar de l'Institut els primers dies de classe: s’està a la porta de l'antiga escola, i molt possiblement fent la pipa. Aquesta actitud no és preocupant ni delata cap tipus de regressió, així que fes com si res. • Si fins ara anomenaves el teu fill/a amb algun diminutiu, vés oblidant- lo. Però crida'l quan truquin per telèfon demanant pel Pitus, per la Chuchi o, en el millor dels casos, per la primera síl·laba del seu nom. • Si el teu fill/a convida un company a casa, no se t'acudi proposar-los de veure els Teletubbies o el Shin-chan, i molt menys insinuar que els veu habitualment. • No dubtis de la capacitat intel·lectual del teu fill/a si t’adones d’una reducció progressiva del seu vocabulari, fins al punt d'expressar-se amb tres mots inintel·ligibles per a un adult. Vés dient "sí" o "no" (depenent de l'entonació amb què emeti els tres mots) i aprofita la primera hora del matí, quan té baixa la guàrdia, per recuperar la comunicació.
Relació amb el personal docent: • És aconsellable evitar la utilització dels termes "mestre" o "mestra" per adreçar-se als professionals de l'ensenyament de Secundària, i per res del món no se t'ha d'escapar allò de "senyu". Recorda: es diu "professor" o "professora", i s’han de reservar els termes "profe" i "profa" per a la més absoluta intimitat i només en casos de lligam familiar de primer grau. • De la mateixa manera, cal evitar dir "cole" o "escola" a l'Institut. Si vols nota, fes servir el terme "IES". • Quan sentis parlar de "crèdits", posa cara de saber de què va, i si la cosa es complica amb "crèdits comuns” i “crèdits variables", has de mantenir la cara de pòquer. Recorda que no tenen res a veure amb la hipoteca ni amb les acadèmies d'idiomes, així que tranquil/l·la. • Tots els esforços que havies destinat a entendre la diferència entre "progressa adequadament" i "necessita millorar" no et serviran de res. Ara, els exàmens vindran puntuats amb no menys de tres decimals i, per complicar la cosa, no sempre sobre 10. Com a referència, un "3,678 alt tirant a la baixa sobre 5" ve a ser com un "progressa adequadament però és una mica despistat". No llencis l'euroconversor, que et pot ser útil.
Equipament escolar: • En cas de comprar motxilla i estoig nou abans de començar el curs, evita els estampats amb el Mickey, la Barbie o el Shin-chan. Si el teu fill/a els reclama, no cedeixis i aprofita el moment per recordar-li que els anys passen i en aquesta vida cal renunciar a algunes coses per guanyar-ne d'altres, i bla, bla, bla... • Tampoc no se t'acudi comprar-li una motxilla amb rodetes, si no vols haver-la de reciclar en carret d’anar a comprar en el segon trimestre. • És aconsellable inscriure els alumnes a un gimnàs de body-fitness sis mesos abans de la matriculació a l'Institut, amb l'objectiu que desenvolupin una musculatura que els permeti carregar la motxilla amb relativa facilitat. • El primer dia de classe, no et deixis arrossegar per la rutina de tants anys de Primària i recorda de no posar a la motxilla la bata, el tovalló i el mocador amb veta. • És preferible no comprar roba nova els mesos anteriors a l'ingrés a l'Institut, i molt menys si és "roba de creixença". En el segon o tercer trimestre, el teu fill/a s'haurà afiliat a alguna de les modes preadolescents imperants en aquella temporada, i amb absoluta seguretat no coincidirà amb la prevista. SORT!!!!! |