NICA,LA TRUITA DE RIU
Vet aquí que una vegada hi havia un peixet molt eixerit anomenat truita de riu.
Nedava tranquil·lament, deixant lliscar l'aigua fresca del cap fins a la cua, quan de cop i volta va sentir uns forts sorolls irresistibles i, tafanera com era, no va poder aguantar la temptació de treure el cap per saber d'on venia aquell terrabastall.
Quina sorpresa es va endur la Nica !(Que aquest és el nom de la nostra truita de riu) quan va descobrir tot el munt d'escombraries.
- Què és tot això ?
Es va preguntar.
No va trigar gaire en saber-ho perquè papers, ampolles, bosses
de plàstic, llaunes, trossos de roba i tot el que allí hi
havia, va començar a baixar riu avall tot empaitant-la.
Amb penes i treballs, la nostra estimada Nica va aturar-se tot arrapant-se
a una roca.
Va parar atenció a tot el que aquell pilot d'escombraries que tant
poc li agradaven li volien explicar:
- Les persones: homes i dones, nens i nenes, fan servir moltes coses per
viure: paper, plàstic, ampolles de vidre, llaunes, roba...
El paper per embolicar, escriure i dibuixar, les ampolles per posar-hi
aigua i tot tipus de begudes, les llaunes per alguns aliments, la roba
per vestir-se i així moltes coses més.
Mentre aquestes coses els serveixen n'estan molt contents, però
renoi !, quan ja no les necessiten les llencen i no les fan servir mai
més.
Un camió les recull i llavors les descarrega en uns llocs anomenats
abocadors, que moltes vegades estan a prop de les ciutats o al costat
d'un riu com el teu, amiga Nica.
- I després, què passa? Continueu, continueu, que tot això és molt interessant de saber-Va dir la Nica-.
- No t'impacientis que t'ho explicarem tot.
- Nosaltres, els papers, les ampolles, les llaunes, la roba,...que fins el moment en que ens llencen estem acostumats a ser útils a la gent, de cop i volta ens trobem a la ciutat de les escombraries tots apilotats i barrejats. Ens morim d'avorriment dia i nit perquè ningú ens fa servir i hem d'estar sense fer res.
- Caram, caram, quina vida més trista.
- Ah, no, no ! el mes gruixut és que un bon dia fan un gran foc i ens cremen fins que no queda res de nosaltres. El fum que fa el nostre foc és molt perjudicial per tothom, perquè embruta i contamina l'aire, l'aigua...
- Això és molt greu i molt trist perquè la gent respira el fum del vostre foc i no pot passejar pels llocs on hi ha ciutats d'escombraries perquè és lleig i fa pudor.
Si embruten els rius, els peixos moren i l'aigua que la gent ha de beure costa molt de purificar perquè està plena de brutícies.
-Això no pot ser de cap manera ! Jo us vull ajudar. Què podem fer ?
- Tu soleta no hi pots fer res, estimada Nica. Les persones que ens fan
servir i després ens llencen ens haurien d'escoltar, com tu has
fet, i sabrien que en comptes de llençar-nos, ens poden tornar
a fer servir. Ens poden RECICLAR !
- Reciclar ? Què significa aquesta paraula? Fins ara no l'havia
sentida mai.
- Reciclar vol dir TORNAR A FER SERVIR, renovar i utilitzar de nou. I és més fàcil, divertit i necessari que no pas llençar-nos i oblidar-nos per sempre més.
- Doncs jo ja estic a punt per saber com reciclar les escombraries i poder tornar-les a fer servir. I vosaltres també, oi, nens i nenes ?
- El primer que s'ha de fer és TRIAR les coses abans de llençar-les a la bossa d'escombraries.
- A l'escola i a casa podeu tenir, a més a més de la bossa
on s'hi llencen les sobres del menjar, una capsa on anireu posant tot
el paper que ja no us serveixi, una altra per les ampolles de vidre buides
i altra per al plàstic i envasos.
Després de fer aquesta tria les heu de portar a cada contenidor. D'aquesta manera tot es reciclarà.
Fi