Cicle superior

Pinyo_Gener14_Num62

12 Cicle Superior L’àvia psicòpata La Verònica era la meva millor amiga, era alta tenia el cabell castany, però a l’estiu semblava que el tingués ros. Tenia pigues a la cara i tenia la pell blanca. Tenia onze anys com jo, i sempre li agradava investigar els misteris que es proposava. Fa uns dies em va explicar que de camí a l’escola passava per davant d’una casa que sempre tenia els llums apagats i semblava que no hi visqués ningú , però un dia va veure una llum. Em va dir que volia anar a veure qui hi vivia perquè li encantava conèixer nova gent del barri. Després d’una setmana, el dia de Halloween a l’escola, ens van avisar que la Verònica ja no estaria a la nostra escola perquè s’havia anat amb els pares de la ciutat. Al tornar cap a casa, vaig passar per davant de la casa que m’havia dit la Verònica i vaig veure el llum. Vaig pensar que potser la Verònica hi hauria entrat. Així que vaig decidir trucar a la porta, però ningú no em va obrir. Vaig empènyer la porta i es va obrir sola. Vaig anar a parar al menjador i hi vaig veure nines de porcellana sense ulls, després vaig anar a la cuina i hi vaig veure petjades de sang d’un peu petit. Vaig seguir el rastre fins al soterrani, vaig continuar fins a un armari, el vaig obrir i vaig veure tres nenes penjades, plenes de sang, vestides com si fossin titelles i que tenien claus clavats als canells i als peus. Dels claus sortien fils que arribaven fins al sostre de l’armari. Ràpidament vaig veure que una de les nenes era la Verònica, estava morta. Jo estava molt nerviosa, no sabia el que passaria, m’estava a punt de donar un atac de nervis. De seguida vaig sortir corrents del soterrani i vaig anar cap a la porta de la casa, però estava tancada. No sabia que fer, de sobte vaig sentir una veu al meu darrere: - Veig que has vist la meva col·lecció de nines, eh?- va dir la veu misteriosa. Em vaig girar i vaig veure una àvia amb un ganivet amb sang a la mà. No vaig saber què dir. Em vaig anar allunyant fins que vaig caure a una cadira i em vaig donar un cop al cap i vaig perdre el coneixement. Quan em vaig despertar estava lligada a una cadira del menjador. L’àvia estava a la cuina a punt per clavar-me els claus. I em va dir: - Bon dia nena! Has dormit bé? Espero que sí. Suposo que abans de morir voldràs saber perquè transformo les nenes en titelles, no? Doncs mira, de petita no tenia amigues, era la desgraciada de la classe perquè totes les altres nenes tenien titelles, menys jo. Jo sempre n’havia volgut tenir, així que vaig decidir que de gran, cada nit de Halloween, com a venjança, aniria a buscar una nena i la transformaria en una titella ben bonica. Però aquest any he tingut sort i no he hagut d’anar a buscar-ne a cap perquè fa una setmana, una nena se’m va avançar, i mira avui tu...- va dir l’àvia psicòpata.- I ,ara tranquil·litza’t perquè et farà una mica de mal, però ara et toca a tu ser una titella. Em vaig adormir per no patir tant i al cap d’una estona em vaig despertar en un món millor. Amb la Verònica. Basada en fets reals. Sílvia Tolsa Boneu 6èA


Pinyo_Gener14_Num62
To see the actual publication please follow the link above