Page 13

Pinyo_Gener14_Num62

Pànic a l’escola 13 - Ei noies, he tingut una idea boja! - va dir la Marta. - Quina idea? - van preguntar les altres ansioses. - Doncs, què us semblaria anar demà per la nit a l’escola? - A la nostra? Però què hi vols fer aquí? - No, no! Aquí, no! A l’antiga, la que està en runes! - va explicar animada. - Què “guai”! Jo m’hi apunto! - va dir la Júlia tota decidida. - Doncs si tu t’apuntes, jo també! - va dir l’Alba. - Jo, noooo! Quina por! - va dir la Carlota, molt espantada. - Vinga Carlota, o totes o cap! Al final, van aconseguir convèncer a la Carlota. Encara que estigués molt espantada, no tenien un millor pla per a la nit de Halloween, s’ho passarien pipa. A les deu de la nit, davant de l’escola, estaven la Marta, l’Alba i la Júlia, esperant a la Carlota que encara no havia arribat. - Si que triga la Carlota! Segurament ja no vindrà! Com tenia tanta por… – va dir la Júlia. Quan ja donaven per fet que la Carlota no vindria, va arribar corrents i esbufegant. - Ja sóc aquí! I els hi va explicar que no tenia cap excusa per sortir de casa. Ara si que ja podien entrar a l’escola. Van agafar la corda que havia portat la Marta i van saltar la tanca, van pujar les escales cap a l’aula d’estudi i va ser llavors que van veure un esquelet, es van espantar fins que es van adonar que era el “Manolito” l’esquelet que utilitzaven per estudiar els ossos. Quan van arribar a la classe de P3, els hi van venir al cap un munt de records. Van anar al racó de la cuineta i va obrir un calaix... - Ah! - una bruixa! Era l’Àngels! la seva mestra de P3, s’havia convertit en una bruixa! Van sortir corrents cames ajudeu-me i sense saber on anaven van arribar a parar a la cuina. - Mireu! Hi ha xocolata! Se la van començar a menjar, quan de sobte van aparèixer tres vampiresses al voltant seu que semblaven molt enfadades. Eren les cuineres! Darrere seu el Warner era tot un Frankenstein! Van corre com llamps fins al gimnàs, van veure una cosa blanca que es movia, doncs endevineu, era el Toni, doncs ell era un fantasma, que li estava donant classe a unes petites carabasses amb vida. - Ui mare, marxem d’aquí! Van anar directament a la sala de música i allà van trobar a la Cristina tocant a la flauta un cançó tètrica... - On està la Carlota? – es van preguntar. Va començar a buscar-la per tot arreu, fins a sentir un crit. - Ajuda! - va cridar ella. - In english please! – va dir una veu estranya. Van recórrer per tots els passadissos i van trobar un zombi, que era l’Antonio grapant-li les mànigues del jersei a la Carlota. Després de poder alliberar-la, que els hi va costar molt perquè no li podien desgrapar el jersei, van entrar corrents a la classe de 6è B, pensant-se que allà no hi hauria ningú. Allà van trobar una mòmia escrivint a l’ordinador, es va girar i… Ah!!! era la Marta, la besàvia de la seva actual professora. Es van escapar per la classe de matemàtiques, fins que van sortir a fora. - A aquesta escola, no hi torno mai més! - es va queixar la Júlia. - Veus? Ja us ho deia jo! -va exclamar la Carlota. - Si, si… no cal que ens ho tornis a dir més! Aaaaaaaaaaaahhhhhhhhh!!!!! Eli, Helena, Joana, Júlia i Laura V.


Pinyo_Gener14_Num62
To see the actual publication please follow the link above