P-3
|
|
|
P-4
|
|
|
|
P-5
|
|
|
Primer
|
ELS NENS I NENES DE
CICLE INICIAL ANEM AL TEATRE
Les nenes i els nens de Primer hem anat
al Teatre Centre de Manlleu a veure una obra presentada per
Sim Salabim titulada "Hansel i Gretel"
Era un muntatge de teatre musical amb actors i objectes, inspirat
en un conte tradicional:
La Sara i en Quim han d'anar a passar uns dies a casa d'una
tieta que viu molt lluny. És per això que han
d'agafar el tren però, arriben tard i el tren se'ls
escapa. La Sara té una idea per fer passar el temps
i no avorrir-se. En un bagul que porten, hi troba el conte
de Hansel i Gretel. Aleshores proposa al seu germà
que poden representar-ne la història.
Els dos nens, amb tot el que porten i els objectes que troben
per l'estació, construeixen uns titelles per fer-ne
la representació: amb una galleda, una bola i dos raspalls
fan la Gretel, amb una escombra, un jersei i una bota construeixen
el pare, amb uns paraigües, la bruixa....
El que podreu llegir és la història de "Hansel
i Gretel" escrita i dibuixada pels nens i nenes de primer,
inspirant-se en els titelles i la història que van
veure i escoltar.
Esperem que us agradi!
|
|
|
Hansel
i Gretel vivien amb el seu papa i la cruel madrastra.
Eren tan pobres que gairebé no tenien menjar per
tots quatre. |
Un
dia, la madrastra li diu al pare que portin en Hansel
i la Gretel al bosc i els deixin allà. |
|
|
|
A
mitjanit en Hansel va tenir una idea. Va sortir de casa,
va agafar tot de pedretes lluents i silenciosament va
tornar a dormir. |
L'endemà
la madrastra els va portar al bosc, dissimuladament, en
Hansel anava tirant pedretes perquè poguessin seguir
el camí. |
|
|
|
En
Hansel i la Gretel segueixen les pedretes quan brilla
la lluna i les estrelles també brillen. |
En
Hansel i la Gretel van tornar al bosc i tiraven engrunes
de pa mentre caminaven tot xino-xano. |
|
|
|
Van
seguir un ocell fins que van arribar a una casa de xocolata
i caramels. |
En
Hansel i la Gretel es menjaven la casa de xocolata i va
aparèixer una bruixa. |
|
|
|
La
bruixa va fer presoner en Hansel. El va tancar en una
gàbia. Li va donar molt menjar i la Gretel havia
de treballar. |
La
Gretel dóna menjar a en Hansel i ell ensenya un
palet a la bruixa. |
|
|
|
La
Gretel va encendre el forn i va tirar la bruixa al foc
d'una empenta. |
La
Gretel va ajudar a en Hansel a sortir de la gàbia
i es van omplir les butxaques del tresor de la bruixa. |
|
|
|
Es
van escapar i van arribar a un llac. Un cigne es va oferir
a portar-los a casa. |
En
Hansel i la Gretel van viure feliços per sempre
més amb el seu pare. |
Nens
i nenes de 1r. A, B i C
|
Segon
|
COM VEIEM L'ESPAI
I L'UNIVERS
Aquest treball el vàrem
començar a partir de l'excursió a l'Observatori
Astronòmic de Sabadell.
|
|
Amb tota la informació
i experiència vam començar a treballar i ens
van sortir els següents apartats:
-
L' UNIVERS: com va
començar i com es va anar formant
-
EL SOL
-
EL SISTEMA SOLAR: amb
els planetes
-
LA LLUNA: amb les seves
fases
-
LES ESTRELLES
-
ELS ASTEROIDES I METEORITS
-
ELS ECLIPSIS
-
L'AIGUA
-
ELS EXTRATERRESTRES
|
Abans d'anar-hi ens vàrem preparar
una colla de preguntes sobre coses que volíem
saber, però també allà ens en van
sortir de noves.
Així que, entre tots vàrem decidir fer
un projecte sobre l'espai i trobar respostes als nostres
dubtes.
A l'observatori vam poder observar el Sol en un telescopi
molt gran i ens va agradar molt.
|
|
|
Hem après coses molt interessants
com:
- Una cosa que ens costa una mica
d'imaginar és que l'Univers es mou i que s'expandeix.
- També ens ha costat una
mica entendre quina és la força que
fa que tots els planetes del Sistema Solar es mantinguin
a la seva òrbita, això de la llei de
la gravetat és una mica complicada!
|
|
|
|
|
|
- Hem après coses sorprenents
del Sol, és una estrella mitjana i una cosa
que ens ha sobtat és saber que els gasos
que hi ha dins, l'hidrogen i l'heli també
es troben a la Terra!.
- La Terra és més
petita que el Sol i la Lluna és més
petita que la Terra.
- Ha estat molt interessant veure
què és i com es produeix un eclipsi
de Sol, perquè l'últim que es va poder
veure aquí a Catalunya nosaltres el vàrem
poder veure des del pati de l'escola amb un telescopi.
- I hem après moltes coses
de l'Univers i paraules noves com: orbitar, eclipsi,
galàxia, astronauta, hidrogen, heli, corona
solar, telescopi...
|
|
Tercer
|
|
|
Quart
|
POEMES
Aquest trimestre hem estudiat el poema. Hem après
que és un tipus de text que presenta les següents
característiques:
. Està escrit en un llenguatge acurat i musical.
. Les línies s'anomenen versos.
. Estan agrupades en estrofes.
. Acostumen a tenir rima.
. S'hi utilitzen metàfores i comparacions.
Després de llegir diferents poemes ens hem animat a
escriure'n nosaltres. Aquests són alguns exemples dels
que hem fet.
|
La pandereta
Com que sóc molt rodona
a la gent li encanto.
Tinc la pell estirada i molt fina,
amb els cascavells canto.
Si em toques molt fort, em fa mal la pell,
i si em toques fluix, serà més agradable.
Anna Gallardo
|
Nadal
Quan el Nadal s'acosta,
el Sol no es mostra.
L'estrella surt amb més força,
i ens il.lumina el camí amb força.
Els Reis adoren al nen,
a Josep i Maria a Betlem.
Ariadna Ruiz
|
L'Amor
L'amor és
boig.
Aquell qui diu que l'amor és
injust,
Murmura-li a cau d'orella que l'estimes.
O escriu-li una carta d'amor.
Respòn quan et diguin que
t'estimen.
Montse Vilaregut
|
En Sanwitx
Es diu Sanwitx i és un gos,
molt maco i també ros.
Cada nit m'acompanya al llit,
a terra s'estira quan m'he adormit.
David Vila
|
El girasol
El girasol tan groc com el Sol
no té por de donar el vol,
sempre està en direcció al Sol.
Quan el Sol s'amaga
el girasol s'apaga.
Nabil El Bachiri
|
L'Estel
L'estel brilla
al cel
Elevat com un ocell.
S'esfuma sense tenir por,
Tira la cua pel turó.
Es llença de cop. On és?
L'estel ja no hi és.
Meritxell Casals
|
La
Tardor
La tardor és la millor;
de colors en té molts:
groc, taronja i marró.
Les fulles cauen,
el terra és ple de fulles marrons
i per això m'agrada la tardor.
Aleix Boixader
|
El Mar
Mar, les teves onades:
blaves i clares,
altes i baixes,
grans i petites;
sou les cases,
de dofins i balenes.
Albert Pedro
|
La Neu
Un matí de color blanc,
jo sortia de casa:
el terra era com la llet!
Allò era impossible
i jo tenia por.
Era neu, l'havia tocat!
I jo també en tenia a dalt del meu terrat.
Ayoub Bouchkhachakh
|
Els
bolets
Els bolets ben fregits,
i a la cassola rostits.
El cep és el millor,
seguit del rovelló.
La llanega i l'escarlet
tenen un bon barret.
Vigileu les lletreroles
que mai van soles.
Martí Prat
|
El
Món
El món és molt rodó,
ple de països per tot arreu.
El món és el millor,
visiteu-lo, no us en penedireu!
Aina Sala
|
Pompeu Fabra
L'escola Pompeu Fabra,
té un pati molt gran,
els nens hi juguen cridant.
A les pistes molt futbol
cridant ben fort gol.
Marc Molas
|
Cinquè
|
ELS COLORS DE LA TARDOR |
|
|
El sol és de color
groc com la mel.
Les pastanagues són de color taronja, com algunes flors.
Les fulles que cauen dels arbres són vermelles com
els nassos dels nens a la tardor.
Els bolets són marró com el tronc d'un arbre.
Les flors són liles com el raïm.
Les fulles granat dels arbres són com la posta de sol.
Les pomes són verdes com la tija d'una flor.
(Anna Mar,5è)
|
El vent que fa moure l'herba seca que
hi ha, fa que sentis com el daurat es fica al teu cor.
Quan és tardor, i mires per la finestra, veus com el
marró pinta els arbres; el blau, les muntanyes perdudes,
i el blanc, els núvols que comencen a portar pluja.
Oh, lila, tu que m'agrades tant! Que no oblidi escriure't!
Tu que em fas treure els jerseis de l'armari, perquè
ja tinc fred.
Oh, el color magrana dintre un plat blanc...i em sembla que
ja ve la neu.
Oh! adéu!
(Irina, 5è)
|
El marró
de les fulles és com la xocolata desfeta a l'hivern.
El blau és blau com els ulls d'una noia.
El color vermell és com la sang que porto a dintre.
El color verd és com el color de l'herba d'un camp de
futbol.
El lila és com les fulles dels pruners de jardí
del pati.
(Dani, 5è)
|
Hola, tardor!
Tu ens has pintat la cartera amb els teus colors tan meravellosos.
Són els vespres de tardor, els que fan que et vinguin
ganes de plorar llàgrimes molt àcides, perquè
els seus colors sembla que se'n vulguin anar a dormir.
Quan arriba la tardor, sembla que vulgui apagar els colors de
la natura amb els seus corrents d'aire, i quedar-se'ls fins
a la primavera vinent.
Oh, tardor, no ens deixis, perquè t'estimem tal i com
tu ets, i els teus colors fan que siguis especial!
(Rebeca 5è)
|
A la tardor,
quan fa fred, els nens tenen el nas vermell com un tomàquet.
El groc és com la mel.
Les castanyes són marró.
Les fulles són de color carbassa, com els rovellons.
Les flors són de color vermell, com les cireres.
El lila és el color dels bolets.
El verd és el color de les fulles.
(Naual, 5è)
|
ELS COLORS DE L'HIVERN
El blanc és
el color de la boira, que es fon amb el sol.
El gris és el color del fum de les xemeneies, que s'enfilen
cel amunt com una serp.
El groc és el color de la sopa calenta que mengem a
l'hora de sopar.
El marró és el color de la xocolata desfeta.
(Paula Alsina).
El vermell és el color del nas d'un nen que està
refredat.(Andrea García)
El color taronja és com la llar de foc encesa. (Esther
Serrat).
El marró és el color dels arbres pelats i freds
com el gel.(Isaac Aguilar).
El blau és el color del cel en plena tarda de sol.
(Martí López).
El blanc és el color intens de la pell del Floquet
de neu. (Samir)
|
|
Sisè
|
PAISATGES |
|
|
LA TARDOR
Estem a finals d'estiu, i ara torna la tardor.
Jo estic assegut en una pedra molt grossa. Al meu costat hi
ha un caminet de sorra molt maco, i uns avets i uns pins preciosos.
Una mica més enllà hi ha un poblet molt petit;
les cases blanques semblen un ramat de xais. Tenen teulades
de pissarra, amb les teules imbricades, com les escates d'un
peix.
Són les tres de la tarda. Fa airet i s'hi està
molt bé.
Al cap d'una estona, me'n vaig cap a casa. A mesura que em
vaig acostant al poble el veig més gran. Mentre camino
sento el cant dels ocells, i veig un arbre tan groc que sembla
fet de melmelada de préssec.
He trobat una font: l'aigua està freda com el gel.
(Sergi Ruiz, sisè B)
|
TORNANT D'EXCURSIÓ
Jo he anat d'excursió i tornant m'he
parat a la font. He vist el meu poble, des de lluny: que bonic
que és!
El cel és blau com la meva llibreta de matemàtiques.
Els arbres són quasi tots de fulla caduca, de color
verd com les pomes i groc com l'or, però no tan brillants.
Les muntanyes són arrodonides. Sento les esquelles
de les vaques.
Les cases són blanques com un ramat d'ovelles, i les
teulades són grises com el fum de les xemeneies de
la ciutat.
Que bonic que és el meu poble!
(Oriol Domènech, sisè
A)
|
UN PAISATGE MERAVELLÓS
Ara mateix, el cel d'aquest paisatge
tan meravellós està ben serè.
On jo estic, a l'ombra d'un roure imponent, s'hi està
molt bé; a més, sento el cant dolç dels
ocells.
Contemplar aquest paisatge em fa sentir una sensació
d'harmonia molt dolça.
Es nota que comença la tardor: alguns arbres ja comencen
a esgrogueir-se,i els pagesos ja tornen de llaurar els camps.
El poble, al lluny, amb les teulades grises de pissarra i
les façanes blanques, queda molt resplendent, al costat
dels arbres verds i majestuosos.
(Jordi Vilaregut, sisè
B)
|
LA TARDOR
El cel és blau com un barrufet, i els
núvols semblen de cotó fluix.
Els arbres són de color verd poma, i n'hi ha algun
d'ataronjat.
A les muntanyes del fons hi ha una mica de neu. La neu és
blanca com la farina, i freda com el glaç.
La immensitat del cel impressiona.
(Eric López, sisè A)
|
PAISATGE DE MUNTANYA
Estic assegut en una pedra que
té forma de península, contemplant el preciós
poble de muntanya del meu davant.
En primer pla, al peu de la muntanya, es veuen roures i pins;
i més enllà, unes cases amb teulades de pissarra
per quan ve l'hivern, ja que hi neva força.
Fa una sensació de tranquil·litat. El cel està
serè i assolellat, és blau com un mar d'estiu.
Estem a principis d'estiu. Són les quatre de la tarda,
i es sent el xiuxiueig plàcid del vent; tot sembla
harmoniós.
A l'altre costat, es veu un tros de muntanya d'un color més
grisós, que el fa molt diferent del verdós que
vèiem abans.
Només de veure aquest paisatge, ja penses en l'olor
dels bolets i de les flors enmig del bosc.
(Nil Puntí, sisè
B)
|