TREBALLEM   AIXÍ :

El tren del circ

Quan el sol sortia i la lluna s'amagava un tren corria per la via, les rodes rodaven de pressa i feien xuca-xuc, xuca-xuc, xuca-xuc, xuca-xuc,era el tren del circ.

Cada vagó estava pintat amb pallassos, estrelles, equilibristes, músics....

Els vagons estaven plens d'animals agrupats per famílies.

El tren corría moltíssim i quan va arribar en un revol les gàbies van anar d'aquí cap allà i es va escapar un lleonet petit, petit, que va passar entre els barrots de la gàbia.

Com que els lleons anaven a l'últim vagó el lleonet va caure en mig de la via.

La seva mare el cridava desesperada:

• Trapella!, Trapella! Però el tren corria, allunyant-se i el lleonet es va quedar a terra. La nit començava a arribar, en Trapella tenia molta gana i va decidir endinsar-se cap al bosc. Prop d'allí va passar un conillet i ell el va cridar:
• Conillet!, conillet! He caigut del tren del circ, tinc gana i no trobo res per menjar.

Vine a casa meva, - va dir el conillet - soparem i després et pots quedar a dormir amb mi.

Lendemà quan es van aixecar van anar al bosc a jugar, però en Trapella, passada una estona,es va asseure molt pensatiu, sobre d'un tronc.

El conillet se li va acostar i li va preguntar:

• Què et passa? Per què estàs tan trist? Que no estàs bé jugant amb mi?
• Sí, -va contestar el lleonet,- però trobo a faltar els meus pares i el circ.

Aleshores, van decidir marxar en busca dels seus pares i caminant, caminant, van anar a parar a la via del tren. Passaven molts i molts trens, uns anaven plens de passatgers, d'altres portaven cotxes, uns altres estaven plens de carbó........Les hores anaven passant i dalt del cel la lluna començava a fer la viu-viu i els estels treien el nas tímidament. Ja entrada la nit van veure venir un tren que s'assemblava al del circ del Trapella. Decidits, van començar a fer senyals al maquinista, perquè parés el tren, però en veure que aquest no reduïa la velocitat, el conillet va tenir la idea de canviar el llum del semàfor perquè es posés vermell i llavors el tren, tot d'una es va parar.

El maquinista va baixar mot empipat però en veure el lleonet va exclamar: "Hola Trapella!" i tot sorprès li va preguntar:

- Qui és aquest animaló?. És un veritable amic - va respondre el lleonet - ell, quan vaig caure del tren em va acollir i em va ajudar i m'agradaria que es quedés amb nosaltres. El maquinista ho va acceptar, i els pares d'en Trapella van estar molt contents d'haver retrobat al seu fill i d'haver guanyat un amic, un amic a qui li van posar el nom de Trampolí.

A partir d'aquell dia al circ hi va haver una nova atracció "El salt del conill".

El tren es va tornar a posar en marxa fent xuca-xuc, xuca-xuc,xuca-xuc i al cap d'una estona es va sentir una veu que deia: "Pròxima estació Riudecanyes-Botarell". En arribar al destí van plantar el circ i tot el poble va assistir a l'espectacle que va fer les delícies de grans i petits. Acabada l'actuació el tren emprengué de nou la seva ruta:

Piiiit!, piiiit!..... i.....xuca-xuc,xuca-xac, xuca-xuc xuca-xac aquest conte s'ha acabat.