CASTELLVELL   

 

El terme                                                                             

Castellvell del Camp ofereix una forma triangular, és un municipi situat a la comarca del Baix Camp, a la plana a prop de les muntanyes de Prades. El terme es troba encerclat pels d´Almoster (a 2 km al Nord-est), el de l´Aleixar (a uns 6 km a l´Oest) i el de Reus (capital de comarca, a 2 km al Sud). El punt més enlairat del terme és el denominat Salvià de Lluardo, que assoleix els 473 metres d´altitud, mentre que el nucli de població -situat a l´entrada del terme i als peus del turó que corona l´ermita de Santa Anna - es troba tan sols a 227 m d´altitud. El punt més baix s´alça a només 160 m. El punt més conegut per la gent del poble, és el Puig de l´Âliga (302 m), també anomenat "muntanya del Pal" o –familiarment- Puget ( Putxet ). Castellvell del Camp té una superfície de 5,31 Km2 i una població actual al voltant dels 2000 hb. El seu nucli de població està constituït, també per les següents urbanitzacions: Castellmoster, El Pinar IV Fase, Flor del Camp, Les Arboceres, Partida de les Serres, els Pugets i les Planes del Puig. De fet, quasi podríem dir que, malgrat el gran augment de població en els últims anys –degut a una forta immigració de gent de Reus – Castell-vell del Camp no deixa de ser, en bona part, una zona residencial.

El nom i l´origen del poble
L´origen de Castellvell va unit a la vila de Reus i la d´Almoster, que durant molt de temps van romandre sota la jurisdicció de l´arquebisbe i, en especial, del seu representant el Cambrer. Tot i el nom del poble, no hi ha cap resta arqueològica ni memòria popular que faci referència a un castell o a un element defensiu. Documentalment, se l´esmenta, el 1136, com el "Castrum Veteri, terminus Reddis" (Castell Vell, terme de Reus) i, el 1409, surt escrit Castellvell. La partida del Vilar (amb una villa romana i un forn d´àmfores) és documentat ja el 1520. La trobada, el 1924, de gran quantitat de peces neolítiques rodones i de valor ornamental i, posteriorment, paleolìtiques i roma-nes al puig de l´Àliga, així com d´un poblat ibèric (a Santa Anna) – excavat el 1934- hauria pogut donar origen al nom –abans esmentat- de Castri Veteri, com a primer nucli de població. Aquest primer nucli hauria estat emmurallat, però avui dia només resta l´anomenat "el Portal". Posteriorment, durant la Guerra dels Segadors s´haurien reconstruït noves muralles.
Fins a mtjan del S.XIX Castellvell del Camp era un districte de Reus – el que llavors s´anomenava "una quadra". Fou el 1854 quan assolí la seva independència administrativa de Reus.

Festes i llocs d´interès

Castellvell del Camp té dues festes majors: la d´estiu, el dia 26 de juliol, festa de Santa Anna (que dóna nom a l´ermita i a l´escola del poble) i la d´hivern, el dia 22 de Gener –festa de Sant Vicenç Màrtir (que dóna nom a l´església parroquial) -. Fins fa pocs anys, el dia 26 de juliol se celebrava la Festa Major de Sant Joaquim i Santa Anna però, en els darrers anys, s´ha desdoblat i Sant Joaquim és venerat l' última setmana d'agost.
Però, sens dubte, fora de vila la festa de més anomenada és la de "La Banya", el dia dels Innocents (28 de desembre), precisament nascuda arran de la independència de Reus. En aquesta diada, a més a més de les consabudes llufes i bromas de tota mena, és típic (ja sigui als carrers del poble o a la pista poliesportiva), fer pagar una "banya" – una penyora, la voluntat- per tal de poder participar, especialment els vinguts de fora, en la festa, on es beu vi, mistela...i es mengen rostes de pa amb oli així com tota mena de carns i embotits, preparats per a l´ocasió. Fou, davant aquesta circumstància de tenir que pagar, que els de Reus composaren aquella dita tan popular:

Al poble de Castellvell tots són petits i dolents, que ens fan pagar la banya el dia dels Innocents.

L´ermita de Santa Anna
En el turó, a tocar del poble, s´alça l´ermita de Santa Anna voltada de xiprers. L´ermita fou acordada edificar pels jurats i Consell de Reus el 1424, que obtingueren la concessió d´indulgències de l´arquebisbe Dalmau de Mur. En el segle XVI fou utilitzada com a hospital d´apestats i l´ermità actuà com a infermer. L´edifici fou destruït durant la Guerra del Francès i reconvertit -posteriorment- en fortí i també en presó. Restaurada, el 1852, novament com a ermita, amb una nau, cor i trona, amb set retaules, tots es perderen en la Guerra Civil del 1936.
Com a curiositat, val a dir que les roques i la pedra del penya-segat de sota      l´ ermita foren utilitzades per a la construcció del primer port de Salou i d´algunes carreteres locals.

Altres informacions

Castellvell del Camp és una vila bàsicament residencial, amb el cultiu d´avellaners, oliveres i garrofes.En el capítol de servis, disposa de dos forn de pa, una botiga de queviures, fàbrica d´elaboració de neules, galetes, torrons i d´altres derivats de fruits secs , un taller de ferrer, dos tallers mecànics , un hivernacle o centre de jardineria i una Llar d´Infants (en funcionament des de l´octubre del 2002, de nom "Els Eixerits") així com l´ Escola d´Educació Infantil i Primària Sta Anna (3 a 12 anys). Quan acaben els alumnes la Primària, poden optar per fer l´E.S.O. o bé a L´IES Lluís Domènech i Montaner ner (Reus V) .
Tenim també piscines municipals i pista poliesportiva, equip de futbol a 2ª categoria regional, Biblioteca municipal (al pis superior de l´edifici de l´Ajuntament) i,fins i tot, un consultori mèdic. Tant aquest últim, com l´edifici de l´Ajuntament i les últimes ampliacions escolars, són les més recents obres d'equipament.
Altres edificis a destacar, són : la Cooperativa i premsa de l´Oli, la Bodega de vi (al davant de la porta del pati de l´escola), tot i que aquest conreu ha desaparegut del municipi i només es dedica a la venda de vi.

Tenim fins a cinc places o placetes, destacant la de l´entrada del poble (amb la parada del cotxe de línia Reus-Castellvell-Almoster), la de l´Ajuntament i la de l´Església, així com una placeta de gronxadors i la rotonda amb zona blava d´aparcaments .
I, per acabar, us direm que després de les darreres eleccions municipals del mes de juny 2003, l´equip de govern està format per una coalició de socialistes (3 regidors del PSC) i d´independents (2 regidor del FIC), amb una oposició convergent (3 regidors de CIU i 1 d' ERC). L´actual alcalde es diu Agustí Domingo Basora, que va substituir a qui havia regit el municipi durant molts anys(Vicenç Montserrat Musté, mort aquest juliol del 2003, de CIU).

Per a més informació, al respecte, podeu consultar també la web de l´Ecxm. Ajuntament de Castellvell del Camp.