Joana Raspall va néixer a Barcelona l'any 1913, però ha
viscut sempre a Sant Feliu de Llobregat.
Va estudiar biblioteconomia, i va treballar fins a l'acabament de la Guerra
Civil, a la biblioteca de Vilafranca del Penedès, on salvar molts
llibres de la destrucció de l'exèrcit franquista.
A partir de 1941 va treballar com a administrativa i es va casar amb el
doctor Cauhé, amb qui va tenir tres filles i un fill.
Durant la guerra civil va ensenyar el català clandestinament. També
va començar a escriure fitxes de sinònims que després
servirien per escriure el primer diccionari de sinònims, que va
completar Jaume Riera: Diccionari pràctic de sinònims
catalans (1972). Després van seguir dos diccionaris més,
escrits juntament amb Joan Martí: el Diccionari de locucions
i frases fetes (1984), i el Diccionari d'homònims i parònims
(1988).
Ha escrit obres de teatre infantil com: L'ermita de Sant Miquel (1964),
El pou (1969), L' invent (1978) i Kònsum, S.A.
(1984).
El seu primer llibre de poesia infantil, Petits poemes per a nois i
noies, va aparèixer quan tenia 68 anys, continuant després
amb Bon dia poesia (1996), Degotall de poemes (1997), Versos
amics (1998), Com el plomissol (1998), Serpentines de versos
(2000), Escaleta al vent (2002), Font de versos (2003),
A compàs dels versos (2003), Concert de poesia (2004)
i El meu món de poesia (2011).
Durant aquests anys també ha publicat poesia per a adults i ha
rebut la Creu de Sant Jordi.
Els alumnes de tercer.
|