S’utilitza la paraula screenagers per definir aquells nois i noies entre 10 i 20 anys, que passen hores davant pantalles de tot tipus: receptors de TV, ordinadors, mòbils, consoles... Són fills de la revolució digital, reben una hiperestimulació constant i amb una gran rapidesa; estan acostumats a rebre respostes ràpides, quasi immediates, als estímuls. Per això, davant d’activitats que requereixen una altra cadència de temps, s’avorreixen desmesuradament. Els educadors estan detectant que tenir el s alumnes asseguts durant mitja hora fent una lectura és una tasca difícil de dur a terme avui en dia a la classe. Sembla que els costa molt concentrar-se i estar atents. Alguns experts pensen que aquesta societat, que ha posat a les mans dels adolescents les tecnologies de la informació i de la comunicació (TIC) en la qual els coneixements s’esdevenen tant ràpid, han abocat a molts d’aquests nois i noies al trastorn per dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH).
“ELS EDUCADORS ESTAN DETECTANT QUE TENIR ELS ALUMNES ASSEGUTS DURANT MITJA HORA LLEGINT ÉS UNA TASCA DIFÍCIL.”
La generació @ al món.
Als Estats Units aquesta “dependència de les pantalles” està molt més estesa que al nostre país. Al Japó ha desencadenat en la síndrome d’hikikomori, per la qual els adolescents es tanquen a la seva habitació durant mesos, fins i tot anys, trencant el contacte amb la realitat.
A casa nostra no s’ha arribat a aquests extrems, però ja s’està parlant de l’habitació dels adolescents com a “centre de poder”. Molts dels nostres nois i noies, disposen a la seva habitació de tots els aparells i tecnologies per a estar connectats. Els excessos vindran donats per la voracitat que presenti el nano i per la permissivitat i ignorància del pares.
Com combatre els dèficits d’atenció.
És un tema molt complex on tots hi estem implicats: adolescents, pares, educadors, professionals de la salut, institucions, indústries de la comunicació i la informació... Per aquest motiu és fonamental que els adults sapiguem donar als nostres joves oci alternatiu, que els acostem al bon cinema i a la lectura, que analitzem conjuntament, la publicitat, que veiem videoclips amb ells i els ensenyem a valorar quin tipus de món hi ha darrera de la música tecno, house, dance...que els la racionalitzem el temps d’estudi, d’esport, d’activitats amb els amics, que els fem veure que el mòbil es renova al ritme que imposa Nokia o Motorola.
"ÉS FONAMENTAL QUE ELS ADULTS SAPIGUEM DONAR ALS NOSTRES JOVES OCI ALTERNATIU.”
Algú pot pensar que tot plegat és una tasca feixuga i difícil de dur a terme, però és el repte que ens toca viure i val la pena fer-ho per ells.
Montserrat Sánchez Echeverría.
Psicòloga i Logopeda.