.
TREBALLS GUANYADORS
1r. Primària PROSA
1r. Premi - Sergi Torà " El drac i el sol "
2n. Premi - Núria Zapatero " El pigüí i la foca troben un dofí
3r. Premi - Laia Spiess " La serp"
Accèssit - Fadia Aouni " La nena invisible "
2n. Primària POESIA
1r. Premi - Daniellie Benalcazar " Endevinalla "
2n. Premi - Andrea Marín " Endevinalla "
3r. Premi - Sergio Encinas " Endevinalles "
Accèssit Ivonne Grau " La foca "
Accèssit Sara Medina " El cavallet de mar "
3r. Primària PROSA
1r. Premi - Alba Parra " El secret d'en Gerard"
2n. Premi - Marc de la Asunción " La formiga xica i el cuc vermell"
3r. Premi - Irene García " La nit de lluna plena"
Accèssit - David Jurado " Megafusió Capitol 1"
Accèssit - Fatima Belkhiri " El mussol que volia veure les estrelles"
4rt. Primària POESIA
1r. Premi - Ana Zapatero " Les fruites "
2n. Premi -Anna Nofuentes " Herbívors, carnívors o omnívors"
3r. Premi - Nicolás Delgado " Nutrients "
Accèssit - Sergio Sanz " La mandarina "
Accèssit - Víctor Delgado " El plàtan "
5è. Primària PROSA
1r. Premi Juan Garrido " L'Eneco i en Tsard "
2n. Premi Arnau García " Un dia especial "
3r. Premi Maria Castán " El circ Rubí i les balenes "
Accèssit - Jairo Portela " L'olla i el cullerot "
6è Primària POESIA
1r. Premi Alex Sierra " Calor d'estiu "
2n.Premi Daniel Camacho " L'ocell"
3r. Premi Maria González " L'Edat Mitjana"
Accèssit - Sergio Agruña " La meva classe "
Accèssit - Esteve Ramírez " El món"
Un dia hi havia un drac que estava passejant i va veure el Sol que no tenia foc.
Un dia el Sol estava plorant i el drac va decidir agafar molt aire i fooooc.
A partir d'aquell moment el Sol mai més es va apagar.
Sergi Torà
1r Primària
1r premi
EL PINGÜ I LA FOCA TROBEN UN DOFÍ
Havia una vegada un pingüí que va sentir que algú demanava ajuda.
Va decidir anar a buscar qui cridava.
Van caminar molt fins que van veure que qui cridava era un dofí.
Un tauró l'estava perseguint per caçar-lo. La foca el va salvar i van ser feliços.
Nuria Zapatero
1r Primària
2n premi
Havia una vegada una serp que es va xocar.
Com li feia tan mal va decidir ficar-se dintre d'un got d'aigua.
Dintre hi havia una serp noia i es van casar i van tenir fillets i van viure feliços.
Laia Spiess
1r Primària
3r premi
Havia una vegada una nena invisible que no tenia casa. Ella vivia al bosc amb la seva família.
Un dia es va perdre. Per sort per allà passava un gos que li va donar un mapa.
La nena invisible va mirar el mapa i va poder tornar a casa seva.Fadia Aouni
1r Primària
Accèssit
Tinc una boca gran,
vaig per l'aigua,
em crec el més ràpid
i no sóc gens amable.M'agrada molt menjar
peixos petits i mitjans.
Visc al fons del mar.Si t'acostes a mi
puc fer-te molt de mal.
Al nas tinc una espasa
però no la faig servir massa.M'assemblo a la tonyina,
però la meva carn
és molt més fina.(El peix espasa)
Daniellie Benalcazar
2n Primària
1r premi
Ell es va arrossegant
tot suau i elegant.Menja peixos petitons
que per a ell estan molt bons.Van per terra camuflats
i no van gaire agrupats.Són ben plans, planets
com els plats de cuina, els platets.La cua és recta com una fletxa
però tenen la pell molt lletja.Té la pell rasposa,
sembla una ombra grisosa.Viuen pel fons del mar
navegant molt lluny del far.(El peix manta)
Andrea Marín
2n Primària
2n premi
És molt gros
va pel mar
menja peixos
i no té escates.
Sóc cavall?
però no sóc cavall;
Sóc peix
però no sóc un peix.Té vuit potes
i té cap
té dos ulls
i no té nas.
Sergio Encinas
2n Primària
3r premi
Era una foca grossa
Com una pilota.Viu al fons del mar gelat
Amb amics i amigues.Per aquell mar salat
Amb els pares neda al costat.És la foca juganera
Que sense descans navegaI menja sardines
Amb totes les espines.
Ivonne Grau
2n Primària
Accèssit
Té la cua com un porc
És de color taronja i groc.El seu cor és molt petit
Tot ell sembla molt guarnit.Si penses que els pots muntar
Al mar hauràs d'anar.Què serà?
Sara Medina
2n Primària
Accèssit
Vet aquí una vegada, un nen que es deia Gerard, anava a l'escola de la muntanya, on tots els nens i nenes compartien tot el material: retoladors, llapis... Però no sabien que tenien un llapis especial que era capaç de satisfer els desitjos dels nens i les nenes.
El llapis, feia uns dibuixos molt bonics sense que els nens i nenes s'esforcessin gaire. També, quan feia multiplicacions i problemes, no havien de pensar, perquè el llapis les resolia molt ràpid.
En Gerard, era l'únic nen de la classe que sabia perfectament com funcionava el llapis i el que era capaç de fer.
Durant unes setmanes, en Gerard va treure molt profit del llapis, feia uns dibuixos súper macos, era el primer en acabar les multiplicacions... i la mestra el felicitava.
Tot anava molt bé, fins que un dia en Gerard va tenir molt mala sort. El llapis li va caure a terra, però quan es va aixecar, va trepitjar el llapis sense voler, se li va trencar i no va tenir més remei que donar-li a la mestra.
Llavors la màgia va quedar repartida entre tots els nens i nenes, per que cada vegada que la mestra d'en Gerard posava les notes amb el llapis especial tothom de la classe estava aprovat.
Com la mestra va descobrir que el llapis especial només feia coses bones i ben fetes, ho va explicar a tots els nens i nenes i va decidir enviar el llapis a la biblioteca de l'escola.
Des d'allà cada dia el llapis escriu els contes i els llibres més divertits que es pugui imaginar.
Així tothom pot gaudir dels poders especials del llapis.
Ah! sabeu qui s'ho passa millor llegint les històries especials? En Gerard, que tot i que ara ha de fer els deures amb un llapis normal, així que pot, va a la biblioteca a llegir tots els contes que pot.
Si voleu contes nous, inventeu-ne els dijous.
Alba Parra
3r Primària
1r premi
LA FORMIGA XICA I EL CUC VERMELL
Hi havia una vegada una formiga que era molt petita i un cuc vermell i un dia anaven per un camp de conreu i es van topar:
El cuc li va dir a la formiga:
- Que petita que ets?.
La formiga li va respondre:
- Sí sóc molt petita però no he vist mai cucs vermells.Com els dos tenia problemes es van ajudar.
La formiga li va dir:
- Treu els pètals d'una flor i posa-te'ls
I el cuc li va respondre:
- És molt bona idea, i tu podries rebolcar-te en la sorra humida i Així series més gran.
Les dues van seguir els consells, però el cuc els pètals amb el vent si li trepen i la formiga portava tanta sorra que li pesava. Llavors se'n van anar a dormir al seu cau. La formiga quan va arribar a casa seva, el pare li va dir:
- Formigueta meva que et passa?
I li va contestar:
- No, no, no em passa res!.
El cuc vermell també va arribar a casa seva i la seva mare li va dir:
- Què et passa alguna cosa?
I li va contestar
- No. No em passa res.
I li va dir:
- Ah, val.La formiga xica i el cuc vermell es van tornar a trobar i van arribar a una conclusió que li preguntarien als pares perquè ells segur que ho saben. EL cuc i la formiga van arribar a casa i els van preguntar:
- Per què jo sóc vermell i jo tan menuda?.
I els van respondre:
- Per què tots els cucs de petits són vermellosos. I tu per què ets molt petitona I quan siguis gran seràs com jo i com el teu pare.Ara estaven molt contestes de saber-ho.
Aquest conte s'ha acabat i el vuit ja està tancat.
Marc de la Asunción
3r Primària
2n premi
Hi havia una vegada una noia que es deia Martina.
La Martina sortia a muntar a cavall. Els seus pares li han dit que torni per a l'hora de sopar.
La Martina juga molt amb el seu cavall i s'ho passa genial. S'ho està passant tan bé que no s'adona de l'hora que és i, a més, no sap on és! La Martina està perduda al bosc en una nit... de lluna plena.
La Martina sent els udols d'un llop i s'espanta però... si és un cadell de llop. No troba a la seva mare. També està perdut. La Martina el puja al cavall. Intenta tornar a casa i que el cadell de llop trobi a la seva mare. La Martina cuidarà del llop fins que trobin a la seva mare.
Sort que la Martina havia portat el sac de dormir, uns entrepans i pastanaga per al cavall. Al dia següent, la Martina va trobar a la mare del petit cadell de llop, que contenta perquè la Martina havia cuidat del seu cadellet, la va conduir fins a casa seva.
I la Martina encara contempla el cel en les nits de lluna plena. I conte contat, conte acabat.
Irene García
3r Primària
3r premi
Un dia tenebrós dins de l'Everest...
-Fixa't una base espacial dins de l'Everest.
-Que...què és allò?
-Crec que és... un nen!!!
-No toquis res, podria saltar una alarma. Crec, riiiiing.
-Són R.O.B,dispara!
-Què deies que eren els R.O.B?
-Els R.O.B. són : Robots, Orientats, Biriats.
-Biriaps?
-Sí, Biriaps significa: destructius...
-Taaah, m'han tocat ves-te'n, ja ! Amb el nen.
-Quan l'altre ja és mort i ja se'n va anar...
-Capità Falcon ja hem aconseguit la font d'energia només era un nen.
-Un nen només un nen! Com pot ser un nen.
-Sí Capità Falcon és un nen... s'està despertant !!!
-Eh! On estic?
-Estàs a la Base Hunter, Els Hunters es guanyen la vida fent missions, després els hi donen recompensa, i a més a més he mirat la teva agenda electrònica i t'he apuntat.
Quan ja començava a fer la seva primera missió, i el nen li havien explicat què és el biometall...
-Vinga puja que el tren se'n va. Crac, zip, zap. Crac, zip, zap.
-Estàs escoltant aquell soroll! És del tren, vaig a mirar que passa, mentre tu vigila el biometall.
-Em dic Pandora i he vingut a destruir-te...zas.
-Pandora que fas? Has destruït el biometall.
-Ei, ei m'estàs escoltant! Parla fluixet, d'acord? sóc el biometall, si vols sobreviure has de cridar megafusió.
-MEGAFUSIÓ!!!!!!
-Et derrotarem...giga buster!
-Aaaah,com ho has fet per guanyar?CONTINUARÀ...
David Jurado
3r Primària
Accèssit
EL MUSSOL QUE VOLIA VEURE LES ESTRELLESHi havia una vegada un mussol que un dia va decidir que volia veure les estrelles. Era un dia de sol molt blau però ell era un mussol molt estrany perquè ell dormia per la nit i es despertava pel dia.
Una nit molt fosca no va poder veure les estrelles perquè es va dormir però ell era molt generós perquè ajudava als seus amics com el porc espí, el seu millor amic perquè vivia al costa de l'arbre del mussol.
Però un dia va dir al mussol que estava malalt: - Per fi que el mussol treballava de metge i el va cuidar fins que es va posar be i van poder jugar i cantar ballar.
Eren molt amics i s'estimaven molt com tots els amics, però un dia el porc espí com ja era hivern el porc espí va tenir que hivernar i el mussol es va posar trist , no podia jugar amb el porc espí i ell va començar a dormir molt temps fins la primavera. Ell a partir d'aquell dia quan era hivern ell també hivernava i quan era estiu jugava.
Un dia el mussol per la nit va començar a veure les estrelles i va començar a dormir va veure per la nit i ell molt content era el mussol més feliç del mon perquè ell tenia casa, amics, menjar , tenia tot per ser feliç. Conte contat aquest conte ja s'ha acabat.
Fatima Belkhiri
3r Primària
Accèssit
La pera és molt bona,
i ens dona energia,
per fer el dia a dia
amb molta alegria.El sol és vida
i té tanta vitamina
com una gran mandarina!La poma m'agrada
perquè m'ajuda a estar sana
i si la busco, la trobaré
en un bon pomer.Les cireres bones com tot,
són vermelles com el foc.
Si un dia les vols tastar
al cirerer les trobaràs!El préssec al presseguer,
espera molt bé.
Calentet com un sol,
espera a que algú amb bon cor,
el culli amb tot l'amor.La maduixa m'agrada,
pel seu color i textura
i m'agrada ben dura
per que em reforça la dentadura!
Ana Zapatero
4t Primària
1r premi
HERBÍVORS, CARNÍVORS O OMNÍVORSElegant, cabra, conill...
Sou vosaltres els herbívors?
Si és així, on trobeu l'herba del camp?
Us agrada l'enciam, la col
i fins i tot altres vegetals!Lleó, lleopard, tigre...
Sóu vosaltres els carnívors?
Caceu, mengeu animals...
agafeu preses per matar
però sempre la dona
ha d'anar a caçar!Persones, ós, porc...
Som nosaltres els omnívors!
Els que mengem de tot!
Carn, tomàquet, pastanagues...
Mengem moltes coses
que són molt sabroses!
Anna Nofuentes
4t Primària
2n premi
NUTRIENTS
No ets un aliment
Però et coneix tota la gent.Del tot tipus hi ha
I a la sang va a parar.Quan mengis caramels
Pensa amb els nutrients
Un enciam, un tomàquet...
I desprès.... renta't les dents.Menja fruites i verdures
Que bones per la digestió són
I si estan dures.
Els queixals faran la seva funció.Hi ha molts nutrients
Però alguns no el coneix la gent
Ara si vols energia
Per estar tot el dia
Menja pasta i entrepans
Que bona falta el faran.Si no vols refredats
No et quedis tot parat
Menja fruites i vegetals
I quedat amb la vitamina A.I recordeu...
No mengeu senyaries
Que fan trapelleries.I m'acomiado amb la seuleria
Que m'he d'anar a la fruiteria.
Nicolás Delgado
4t Primària
3r premi
Ets com una toronja
però ets més petita
m'agrada rodona
i perquè ets molt bona.Tens moltes vitamines
i ets bona per la salut
i em dones energia!Ets de color taronja
i m'agrada molt el teu color!
i ets una fruita
amb molt bona olor.Ve del mandariner
la mengem per postre
i té vitamines C.
Sergio Sanz
4t Primària
Accèssit
Oh plàtan que bo que ets!
Quan et menjo
El meu cor salta d'alegria
I quan no hi ets
El meu cor es posa trist.Et podem barrejar amb xocolata
O amb maduixes amb nata
Ets més bo que les bananes
I que la fruita confitada
I quan menys t'ho esperis
Et clavaré una mossegada
Victor Delgado
4t Primària
Accèssit
Fa molt temps, en un poblat Iber situat a la costa a dalt d'un turó, hi vivia un noi que es deia Eneco. Un dia va veure que arribava uns vaixells i la gent desembarcava. Eren Grecs que havien vingut a comerciar. També havia vingut un noi en Tsard, que acompanyava al seu pare.
Primer els Ibers es pensaven que volien atacar-los i es van presentar tots amb armes a la platja. Però els Grecs els van oferir regals i es van adonar que venien en son de pau. Fent gestos, els van proposar comerciar i els Ibers van acceptar.
L'Eneco tenia curiositat i va anar a visitar-los i així va ser com va conèixer en Tsard. Tot i que no parlaven el mateix idioma, l'Eneco i en Tsard es van fer amics. Però uns dies desprès, en Tsard havia de marxar per que tenien previst establir una colònia en un altre lloc. Havien desembarcat allà perquè hi havia un poblat, i volien conèixer la gent d'aquelles terres.
Però els dos nois eren molt bons amics i no es volien separar. Per això, en Tsard i va convèncer al seu cap de quedar-se uns dies més i ho va aconseguir. Van quedar que farien votacions, com era la seva costum, per veure si es quedaven allà o anaven al lloc previst. Tota la gent va votar per quedar-se i fundar una ciutat a la que van posar el d' Emporion.
I l'Eneco i Tsard van ser amics per sempre més.
Juan Garrido
5è Primària
1r premi
UN DIA ESPECIAL
En Dani no tenia confiança amb ell mateix perquè tot li sortia malament. Estava cansat que no li sortís res bé. La professora de classe, la mare, el professor de piano i el pare el castigaven . Els nens de la classe no volien jugar amb ell perquè rebentava les pilotes,trencava les cordes, les xapes, les bales les perdia. A l'hora del pati se li queia l'entrepà a terra i sense voler el trepitjava. Com que no tenia confiança amb ell mateix li sortia tot pitjor.
Un dia el Dani va preguntar:
- Puc anar al lavabo senyoreta?
-Si...Ves-hi.
El senyor Manel l'electricista de l'escola estava arreglant els cables quan va haver-hi un curt - circuit i va fer que es cremessin els llibres de la classe.
Les flames van fer que ningú pogués sortir de la classe.
El Dani, que tornava tan tranquil, va veure com cridaven. El Dani, que estava al costat de l'extintor, per primer cop a la seva vida va tenir confiança amb ell mateix i el va agafar per apagar el foc de la porta. Tots els nens i nenes van poder fugir amb la professora i el Dani. L'endemà va sortir a tots els diaris "Un nen heroi". Des d'aquell dia va tenir confiança amb ell mateix i tot li va sortir bé.
Arnau García
5è Primària
2n premi
Fa molts anys va arribar a orelles d'un circ que es deia Rubí que les balenes tenien un cant molt bonic. El director del circ va fer reunir tots ells membres i van fer un plà. Al dia següent van agafar un vaixell cap a l'illa de les balenes. Quan portaven una hora i mitja navegant es van veure atrapats en un mar d'algues d'on no podien sortir i a mes no tenien menjar. Al cap d'unes quantes hores l'equilibrista es va adonar que les algues es podien menjar i li va comunicar al director que va donar l'ordre d'omplir de menjar tot el que es poques: la bodega , els barrils, les barques salvavides, els calaixos, les olles i fins i tot les butxaques del pantalons. A la nit es van despertar per que havien sentit un soroll, van sortir i van veure un grup de dofins. Els van agafar amb un llaç i amb la seva força els van ajudar a sortir del mar d'algues, i ells com bones persones que eren els van deixar anar.
Quant portaven tres dies navegant sense parar van divisar a l'horitzó una bandera i, a mida que es va anar apropant, es van adonar que era una bandera pirata. El combat va ser molt divertit encara que van perdre. Com que no portaven armes a bord van tenir que defensar-se llençant tota mena d'objectes, masses de malabarista, globus d'aigua...i també van haver de llençar les algues i per això van acabar tots empastifats. Tot i això van acabar dintre del calabós. Van passar tres setmanes treballant pels pirates que els havien segrestat fins que, Xènia, la contorsionista, va tenir una idea per escapar. Van ficar un brevatge que feia dormir dintre del ron, i quan se'l van beure tots alhora en un brindis, van quedar tots adormits en un somni molt profund. Aleshores van agafar unes quantes armes, provisions i es van escapar en les barques salvavides. Quan els pirates es van despertar es van adonar del que havia passat. En tot aquest temps el circ ja havia arribat a l'illa de les balenes però allà s'havien trobat una sorpresa no gaire agradable. Allà instal·lat hi havia un campament de caçadors furtius, en concret caçadors de balenes. A la nit van sentir una veu, van sortir a veure qui era, i era una balena que els estava dient alguna cosa. En aquell moment es van adonar de que sabia parlar el seu idioma. La balena els va dir que tenia un amagatall on havia amagat totes les balenes que havien sobreviscut, i els va conduir fins a ell. Quan van arribar els van demanar, si us plau, si els podien ajudar a trobar un lloc on poguessin viure tranquil·les sense perill. Aquella mateixa nit van anar a veure si trobaven algun lloc, i van trobar un que era ideal. Darrera d'una cascada d'aigua i lianes, trobaves una cala enorme tancada i molt maca. Llavors van tornar on havien quedat i els hi van demanar si les podien guiar. Ells les van conduir i van decidir construir una ciutat i quedar-se a viure allà, i gairebé cada dia feien un espectacle de circ on les balenes s'ho passaven d'alló més bé. Vet aquí una balena vet aquí un dofí aquest conte ha arribat a la fí.
Maria Castán
5è Primària
3r premi
Hi havia una vegada un cullerot que no li agradava l'olla on sempre tenia que ficar s'hi. A l'olla tampoc li agradava el cullerot i així contínuament perquè sempre feien o sopa o puré de carbassa. Un dia el cullerot va prendre una decisió, que marxava a un altre olla.
Va anar a un lloc molt estrany, un maleta, i d'allà va viatjar a un país que es deia França, en concret Paris. Es va trobar amb un grup d'olles que anaven de "xules" i van començar a dir-li coses"mal dites" i el cullerot va marxar corrents! Va arribar a un lloc molt estrany, estava a les fosques i no es veia res. Li va donar a un botó i es van encendre els llums. S'havia colat a una casa i van començar a sortir olles, ganivets, forquilles, cullerots... però tots estaven rovellats.
Trobava a faltar a la seva amiga l'olla. Va intentar tornar però estava perduda.. Va trobar un mòbil però no tenia cobertura nio saldo. Va continuar i es va trobar amb un Bar-hotel i es va quedar a dormir. Al dia següent va preguntar per Barcelona, el carrer Vilaseca número dos, li van dir on era i el van portar en cotxe. Després de cinc hores van arribar a casa. El cullerot va baixar del cotxe i va anar corrents a la casa. Va anar a la cuina i li va donar una abraçada a la seva amiga i ja s'ha acabat.
Jairo Portela
5è Primària
Accèssit
CALOR D'ESTIU
Oh! calor d'estiu
quan vindràs
a fer-nos costat.Fa fred i tu no estàs
i per això estem tots acorvadats.
Em recordo de quan tu estaves.
Ah! quines èpoques de vacances:
Nedava a la piscina,
amb la meva amiga Cristina.
També saltava amb el trampolí,
amb un peluix que era un pingüí.Saltava, saltava
i també ballava.
Ah! per fi has arribat,
i el fred ja s'ha acabat.
Alex Sierra
6è Primària
1r. Premi
Tinc un ocell,
ni jove ni vell.
Es diu Federic
i és el meu amic.
Té dues ales per volar,
i un bec per menjar.Amb el seu cant d'alegria,
m'aixeco cada dia,
i les plomes de colors,
alegren el meu cor.Què faria sense ell,
que no para de mirar el cel?
No sé què fer,
no sé on anar,
però el meu ocell,
mai marxarà.
Daniel Camacho
6è Primària
2n Premi
L'edat mitjana va arribar,
amb la caiguda de l'imperi Romà
i després d'un temps va acabar
amb el descobriment Americà.L'any 1280 es va inventar,
el torn de filar
i amb molta imaginació,
l'astrolabi i el canó.Els gremis van arribar,
amb ganes de treballar
i amb esforç i dedicació,
els noms dels carrers van posar.Pobres serfs, pobres vilans,
no poden ser lliures,
sense abans pagar.La noblesa i el clergat
eren molt privilegiats,
per les seves malifetes,
mai seran jutjats.
Maria González
6è Primària
3r Premi
A l'escola hem arribat
i a sisè hem acabat.
Tots els alumnes estem contents
per aprendre coses diferents.Amb la Clara estem estudiant
i també treballant.
Moltes coses aprenem
i molt atents estem.A classe de música aprenem
i moltes notes toquem.
A l'Àngels la felicitem
perquè amb ella la música més entenem.Aquesta classe és genial
quina pena que aquest any acabem
però a l'institut bé ens ho passarem!
Sergio Agruña
6è Primària
Accèssit
EL MÓN
Si el món estigués escrit
amb llapis de mina,
seria tan maco
com una petxina.
Es podria esborrar
la mala vida
i escriure
la pau i l'alegria.
Si el món estigués escrit
amb llapis de mina,
la sorra seria més fina,
i no ens separaria un línia.Si el món estigués escrit
amb llapis de mina,
no hi hauria cap ruïna.
Només se sentiria
el so d'una mandolina.Si el món estigués escrit
amb llapis de mina,
no hi hauria cap ruïna.
Seria tan maco,
com una petxina.
6è Primària
Accèssit
