Pere Calders
(BCN 1912-1994)Escola Splai 2012
TREBALLS GUANYADORS
1r. Primària PROSA
1r. Premi - Guillermo Aznar"El bitxo"
2n. Premi - Tijón Simanau "El núvol daurat"
3r. Premi -Zaira Moreno "El mag que va viatjar"
Accèssit - Ilenia Burgos"Tauró"
Accèssit - Sara El Khobzi"La princesa viatjava"
2n. Primària POESIA
1r. Premi -Maria Gil"El cavall"
2n. Premi - Gael Grau"La vaca Paca"
3r. Premi - Òscar Marín"El lleó"
Accèssit - Júlia Garcia"El cigne"
Accèssit - Laia Spiess "El cavall"
3r. Primària PROSA
1r. Premi - Júlia Nofuentes "La cuca de llum"
2n. Premi - Carmen Torres "Quan els animals manaven"
3r. Premi - Grisel Sabadell "L'estrella de mar que viu al zoo"
Accèssit - Eva Clavero"El colom que nedava" "
Accèssit - Núria Zapatero "El grill honrat"
4rt. Primària POESIA
1r. Premi - Àndrea Marín "Els nutrients"
2n. Premi -Marina Terrero"Els canelons"
3r. Premi - Nicolás Albendiz"Els espaguetis"
Accèssit - Esther Puerto"El gelat"
Accèssit - Denis Estevez"Macarrons"
5è. Primària PROSA
1r. Premi - Marc de la Asunción"El monstre de les vacances"
2n. Premi - Javier Sanz "La nau misteriosa del futur"
3r. Premi - Irene Felguera "El conte real"
Accèssit - Tomás Rabano"La sabata màgica"
Accèssit - Raquel Martínez "La professora embruixada"
6è Primària POESIA
1r. Premi - Laura Minguella "Un món per a tots"
2n.Premi - Laura Pérez "Regala el teu somriure"
3r. Premi - Anna Nofuentes "L'olor misteriosa"
Accèssit -Nicolás Delgado "Gràcies"
Accèssit -David Clavero "El meu poble"
Hi havia una vegada un bitxo que tenia ales però no sabia volar.
Quan anava a casa va veure un anunci d'avions que ensenyava, classes per volar.
Va anar i el van ensenyar.
I vet aquí un gos, vet aquí un gat ...
Aquest conte s'ha acabat.
Guillermo Aznar
1r Primària
1r premi
El núvol daurat
Una vegada fa molts anys, en el cel vivia un núvol daurat que estava trist
perquè no trobava un altre núvol daurat per jugar.
Va buscar per tot el cel el seu amic. Un dia el va trobar i van ser feliços per sempre més.
I vet aquí un gos vet aquí un gat...aquest conte s'ha acabat!!!
Tijón Simanau
1r Primària
2n premi
Fa molts i molts anys hi havia un mag molt màgic. Un dia va començar a donar la volta al món. Quan va arribar a Argentina va anar a visitar el zoo. Allà va trobar un dofí que era tan petit que no podia anar a un concurs de salts. El mag el va fer gran i el dofí va guanyar. I es van fer tan amics que van donar la volta al món els dos junts.
I conte contat aquest conte s'ha acabat..
Zaira Moreno
1r Primària
3r premi
Hi havia una vegada un tauró que vivia al fons del mar .
Era un tauró bo . Mai no menjava carn .
Li agradava menjar flors i herbes marines perquè estaven molt bones .
Els altres peixos se l'estimaven molt .
Tots vivien contents i feliços nedant pel mar .
Ilenia Burgos
1r Primària
Accèssit
Hi havia una vegada fa molts anys una princesa que cada dia viatjava al poble .
Un dia es va trobar un camell pel camí .
La princesa el va seguir . De sobte es va adonar que s'havia perdut .
Espantada va començar a buscar un lloc per dormir .
Va trobar una petita casa de fusta i li va agradar tant que es va quedar a viure.
Sara El Khobzi
1r Primària
Accèssit
El cavall
El meu cavall de potes llargues
salta veloç totes les tanques.Els seus ulls són vius i rodons
i em miren amb amor.Té el cos pelut i gros
com un gran ós.El cavall pastura
i porta una armadura.Si el toques és suau
i està molt tranquil i en pau.
Maria Gil
2n Primària
1r premi
La vaca Paca és blanca,
i té una taca.
Té el cap gros,
i molt fort.
Té peülles,
com agulles.
Menja herba,
de la més verda.
Té la cua blanca,
i les mosques espanta.
Es tira pel terra,
mentre mastega.
Al coll té una campaneta,
lleugera i boniqueta.
La vaca Paca és una vaca
amb molta traça.
Gael Grau
2n Primària
2n premi
Aquest lleó gros,
està molt furiós.El lleó orgullós,
caça preses sense por.El lleó té molta força,
en les seves llargues potes.El lleó rodanxó,
mai de mai és generós.
Òscar Marín
2n Primària
3r premi
El cigne és esbelt
I mira cap al cel.Les seves plomes blanques
Són com nou o nata.El negre dels seus ulls,
Com el carbó que fa llums.El cigne, a les ales,
Té plomes suaus i blanques.
Júlia Garcia
2n Primària
Accèssit
El cavall té el cap llarg
i el cos allargassat.Quan bufa el vent
Escapa corrent, corrent.El color del cavall
és marró i brillant.Les potes fortes i llargues
porten botes blanques.
Carolin del Orbe
2n Primària
Accèssit
La cuca de llumVet aquí una vegada una cuca de llum que no li funcionava la llum, per això es deia Pocallum.
Un dia la cuca ja estava cansada per que no li funcionava la llum, i li va dir la cuca al Sol:
- Per què no em dones llum?
El Sol va respondre:
- Jo no sóc el que dóna llum a les cuques, potser el cuc Putxet t'ho arregla.
La cuca preocupada va anar a casa del cuc Putxet i li va dir:
- Si us plau, si us plau, em pots arreglar la llum?
El cuc va respondre:
- No puc! estic molt ocupat, pregunta-li a la marieta Mari, que ella en sap molt.
La cuca de llum va anar a casa de la Mari.
La cuca va dir:
- Què em pots arreglar la llum?
La Mari va dir:
- No es pot arreglar. El que passa és que no somrius.
La cuca va dir:
- Sí somric, s'encendrà la llum?
Quan ja era de nit, la cuca pensant que no sortiria bé el que havia dit la Mari, va anar a casa de la formiga Paca perque li fes pessigolles.
La Paca li va fer pessigolles i la Pocallum va veure que a poc a poc se li encenia la llum.
I a partir d'ara va somriure cada dia perquè no li tornès a passar mai més.Júlia Nofuentes
3r Primària
1r premi
Quan els animals manaven
Quan els animals parlaven i les persones callaven, en un planeta que es deia Planeta del Revés, sempre manaven els animals i les persones callaven perquè alguns cocodrils, goril·les, aranyes, gegants, etc.
I manaven els animals a les persones.Una nit les persones van fer una reunió per fer una manifestació, van decidir que havien de fer-hi alguna cosa però van vindre animals policies i els van atrapar a tots. Van anar a la presó.
Van pensar i va dir un:
- Intentem fer un castell humà per poder fugir.
I van poder fugir. Van anar al laboratori del Sr. Dogsteiny, van apretar botons, mirar llibres i fer experiments. Finalment un va trobar la solució dl problema, que era només que apretar un botó.
Van apretar aquell botó i aleshores els animals van callar i les persones van parlar. Per això els animals no parlen al planeta Terra, o pot ser sí.
I aquest conte s'ha acabat.
Carmen Torres
3r Primària
2n premi
L'estrella de mar que viu al zooVet aquí una vegada una estrella de mar que vivia al zoo i era molt bonica.
Un dia va arribar un camió i van agafar molts animals i l'estrella de mar va dir:
- Mai tindré company.
Llavors van agafar una estrella de mar del camió i la van deixar al costat de l'altra.
L'estrella de mar es va posar molt contenta perquè per fi podria jugar amb una altra estrella de mar.
Per fi les estrelles de mar van viure felices.
Grisel Sabadell
3r Primària
3r premi
El colom que nedava
Un dia de bon matí, hi havia en un bosc un ocell que venia volant. El colom tenia set i va baixar al riu. Quan va arribar es va posar a beure aigua, es va tombar molt i va caure a l’aigua.
Va dir el colom:
-Auxili! No sé nedar! I un esquirol el va veure i el va salvar:
Li va dir l’esquirol:
- No saps nedar?
I el colom va dir:
- No sé nedar, demà quedem a les dues d’acord?
- Hola esquirol, comencem a nedar.
- Sí, sí! Va dir el colom.
Quan van començar el colom va provar de nedar i ho va aconseguir, va nedar sol. Mai més va volar. El colom ara volia nedar per sempre. I l’esquirol va dir: -Jo ara vull aprendre a volar.
Eva Clavero
3r Primària
Accèssit
En una ciutat molt llunyana, hi havia una nena molt trista. Els pares estaven preocupats perquè no sabien què li passava. Un dia els hi van preguntar:
- Què et passa tresor meu?
- Vull una mascota! -va dir la nena.
- Te la comprarem i si no podem la caçarem! -van dir els pares.Uns dies després la nena es va posar a plorar. Els pares van dir:
- No Floris! No Floris! Per què plores?Hi ha persones que no tenen el que volen, però tu sí que ho tindràs. Els pares li van regalar un grill de la sort. El grill tenia moltíssima sort perquè faltaria poc perquè els ous del grill es trenquessin. La nena li donava de menjar i beure. També l'acaronava. És clar que el grill tenia una gàbia gegant per viure. Quan es van trencar els ous van sortir uns grills moníssims.
El pare, la mare i la nena van fer una festa. Van ballar, menjar croquetes i s'ho van passar genial.
Núria Zapatero
3r Primària
Accèssit
Els nutrients
Quina diferència hi ha
entre els nutrients i el menjar?
El menjar és el que ingerim
i els nutrients amb el que vivim.Els nutrients estan en el menjar,
hi ha de proteïnes, vitamina A...,
hidrats de carboni, glúcids o sucres
que a la sang es posen a ballar!La carn té proteïnes
i la fruita vitamines.
La fibra no és un nutrient
però sempre alegra a la gent.
Àndrea Marín
4t Primària
1r premi
M'agraden els canelons
amb aquesta betxamel
uhmmm!... són molt bons
i això que no porten mel!M'agraden menjar-los,
sobretot el dia de Reis,
per celebrar-ho
tot menjant amb ells!!Els canelons de la meva àvia
són els més bons.
Ets la millor cuinera
de tot el món!
Marina Terrero
4t Primària
2n premi
Els espaguetis
Ets el meu menjar més preciat…
Et vull a la bolonyesa o amb tomàquet
Ets un gran plat, sempre véns acompanyat,
Sé on trobar-te… en un bon àpat!Ets un plat molt fi i delicat,
sempre m'agrades a totes hores.
No ets ni rodó ni quadrat,
i sempre acabo enamorat!Se'm fa saliva la boca,
només pensant en tu
no ets ni pa, ni una coca
sóu els espaguetis testaruts!!!
Nicolás Albendiz
4t Primària
3r premi
Que nés de bo el gelat
vull tenir-ne un al plat
M'agradaria menjar-ne de maduixa
però se'm posaria a la cuixa.
També en vull de nata
amb fideus de xocolata
i una mica de menta
per anar més lenta.
Esther Puerto
4t Primària
Accèssit
Que bons són els macarrons
m'agraden ben rodons
i plens de salsa
amb formatge parmesà.Macarrons al forn
vull repetir de torn.
Denis Estevez
4t Primària
Accèssit
Les passades vacances els meus cosins: en Pol, l'Ivette, en Iago, la Mireia i jo, varem anar a Calella de Palafrugell.
Estàvem molt entusiasmats, tant, que per poc perdem el tren. El viatge va ser un desastre com n'hi ha pocs, primer nosaltres no paràvem de cridar i saltar, desprès el tren es va parar perquè no li arribava bé l'electricitat i per últim, al baixar del tren, l'estació, que encara l'estaven arreglant i no tenia sostre, llavors va començar a ploure, quina mala sort!
Al dia següent varem anar a la platja per anar a bussejar, arribarem tan fons que varem trobar una cova i varem entrar.
- Ah! Quin fàstic! - Va cridar l'Ivette.
- Si tens raó! - Varem dir.
Varem trobar un monstre tot verd amb els ulls que li sortien de les òrbites i que treia babes.
- Sortim d'aquest cova ràpidament! - Varem cridar.
Al final varem sortir d'aquella cova.
- És molt estrany que hi hagi un monstre, fins els científics diuen que no existeixen! - Va exclamar en Pol.
- Això ho hem de comunicar ràpidament algú. - Va dir la Mireia.
Tots ens ho varem estar pensant bastant temps, fins que vaig dir:
- Tinc una idea!
- Quina? - Van dir.
- Ho podem dir a alguna televisió, així ens farem famosos, ja veig els titulars a tots els medis de comunicació: "Uns nens descobreixen un monstre d'un altre planeta".
- Sí, bona idea! - Van dir.
Varem trucar a la televisió, però no ens creien el que els havíem dit.
- Ara què fem? - Vaig pregunta.
- Doncs haurem d' ensortir-nos sols. - Varem dir.
Al dia següent varem tornar a la cova i li varem preguntar al monstre.
- Què et passa?
- Grgrgrgr.
- No se que diu?. - Vaig dir.
- Algú sap parlar "monstre"? - Va preguntar en Iago.
Llavors va sortir y un senyor de 80 anys, lleig, amb les dents corcades i una mica tocat de l'ala, va dir:
- Jo en se xicots!
En un primer moment no ens el varem creure.
- Està boig! - Varem xiuxiuejar.
- Per provar no podem perdre res. - Vaig dir.
Li varem preguntar al senyor i resulta que era veritat.
Parlava "monstre"!
- Què diu? - Varem dir.
- Diu el monstre que s'ha perdut, anava al planeta Ferrari FXX i s'ha quedat sense benzina al seu platet volant.
- Nosaltres l'hi podem aconseguir! - Va dir en Pol.
Al dia següent li varem portar la benzina i li varem posar. Llavors va arribar l'hora dels adéus.
- Adéu, que ho passis molt bé "monstre"! - Varem cridar.
Quan se'n va anar varem dir:
- Aquestes han estat les millors vacances del món!!
Conte contat el buit s'ha tancat.
Marc de la Asunción
5è Primària
1r premi
La nau misteriosa del futur
I llavors jo... espera, si no m'he presentat ! Hola, estem en el futur, en l'any 4012, i sóc en Harly. Avui us explicaré una història que m'ha passat.
Jo estava al parc digital de quatre dimensions "Aeri 4000" i de sobte, va aparèixer una nau gegant. Era vermella, amb tot de cançons estelars i làsers molt potents. A mi i al meu germà, en Jordan, ens semblava molt estrany, perquè no era la nau del pare, era diferent i mai l'havíem vist.
Vam anar ràpid a casa i vam engegar la televisió tàctil.
En aquell moment vam sentir:
- Una nau mai vista acaba d'arribar a Barcelona. Hem investigat i hem descobert que era una nau d'un altre planeta, el planeta H2O, que és un planeta sense continents - deien per la televisió. El meu germà i jo vam pensar que també podíem anar a investigar:
- Agafa els vestits espacials, prepara el transportador i les armes per defensar-nos - vaig dir-li jo.
Quan tot estava preparat vam situar on volíem transportar-nos, i allà vam aparèixer: a la nau. Tot semblava tranquil, no hi havia ningú per aquella zona. Vam avançar, intentant arribar a la sala d'arxius per saber quins eren els seus plans. Vam trobar un passadís que ens portaria a la sala d'informació, però hi havia moltes càmeres.
- Hem d'activar el mode invisible del vestit per a poder entrar - va dir en Jordan.
Vam arribar a la porta sense que ningú ens veiés, però per entrar havíem d'introduir una contrasenya. Jo vaig tenir una idea. Tenia un desxifrador de contrasenyes i el vaig utilitzar.
- Piiiiiiiiiip ! Contrasenya acceptada, obrint portes - deia la màquina.
Llavors, vam entrar i vam trobar un aparell rodó amb un botó vermell. El vaig agafar i vaig pitjar el botó. Va aparèixer un holograma d'un senyor molt estrany amb una cicatriu a l'ull que semblava ser el capità de la nau, pel seu vestit; llavors l'holograma va dir:
- Nosaltres, els dolents de l'equip "Celta 2" i la nau C3POK2 envairem el planeta Terra i tirarem un gas tòxic a l'atmosfera que ofegarà a tothom.
El meu germà i jo ens vam espantar molt. Havíem de fer alguna cosa. Vam marxar directes a la sala del pilot amb el vestit invisible, però hi havia una càmera amb sensors que podia veure coses invisibles i ens va detectar.
Vam aconseguir arribar a la sala del pilot abans de què els dolents ens agafessin.
- Vinga Harly, agafa el volant i porta la nau a un altre planeta - deia en Jordan.
El vaig portar al planeta Júpiter perquè ja ens havien descobert els dolents. Vam agafar la pistola làser i vam trencar el vidre de la nau. El vestit es va transformar automàticament en una nau petita i vam aconseguir tornar a casa. L'equip "Celta 2" va agafar la nau d'emergència i van tornar al planeta H2O.
Justament, vam tornar a casa quan van sortir els pares.
- Nens, es l'hora de sopar - va dir el pare. El meu germà i jo, feliços per la nostra aventura, vam baixar a la cuina a sopar. Li vam explicar la història als pares i després de sopar, vaig anar al llit i vaig començar a explicar-vos aquesta història que acaba d'acabar.
Javier Sanz
5è Primària
2n premi
Un dia la Judit ,que tenia deu anys i feia cinquè a l'escola SPLAI a Barcelona , va anar a comprar menjar per la seva mare. Quan estava tornant va veure una botiga de llibres nova. Va entrar i va veure un llibre que li agradava molt i el va comprar amb el que li havia sobrat de la compra per llegir-lo. Va tornar a casa ràpidament, li va donar la bossa a la seva mare i va anar a l'habitació a llegir. A la nit els dibuixos van sortir del llibre. Eren reals, van fer una festa. Pel dematí un dibuix ( que era un ninot) no va poder entrar al llibre, la Judit es va espantar.
I va dir
- Mare, ahir no tenia aquest ninot, no és meu.
- No passa res , juga amb ell.
La Judit va anar a l'habitació a llegir el conte, el ninot va entrar ràpidament al conte de nou. La Judit va dir : ¡ qué estrany!
Va mirar fixament i els dibuixos es movien , va ficar el cap i va entrar al llibre , volia sortir però no podia. Va cridar ¡mare, mare! a mare va sentir un soroll i va pujar a l'habitació. No veia a ningú, va tancar el llibre i el va guardar. La Judit estava atrapada! Va veure coses meravelloses, peró va veure un unicorn i volia pujar a sobre seuu tot i que no podia ja que estava massa alt . Va veure el ninot i el va seguir El ninot li va dir
- Saps com has entrat aquí?
- Sí, he mirat fixament i els personatges es movien , fico el cap i estic aquí
- Vols sortir?
- Sí , sí , em faries un gran favor però amb una condició.
- Quina?
- No li diràs a ningú això que has vist
- D'acord , no ho faré , t'ho prometo, a la nit podràs sortir.
La Judit es va posar molt contenta , va arribar la nit i la nena va sortir , es va posar al llit i va dir : Bona nit !
Irene Felguera
5è Primària
3r premi
Hi havia una vegada un nen que es deia Josep i es volia apuntar a un equip de futbol. S'havia de comprar unes sabates de futbol pels partits, ell es volia comprar les sabates de Messi, les blaves i vermelles. Però a la tenda que hi va anar no hi eren, tot i que va veure unes sabates que posaven x50 a la punta de cada sabata. En Josep les va agafar, el que venia les sabates li va dir que tenien una ratlla on sortien tots els colors i una cosa que es movia per seleccionar els 2 colors que volgués.
Quan va arribar a casa seva, va posar-se-les de color vermelles i blaves perquè fossin com les de Messi. Quan es va apuntar a l'equip de futbol, els dies que entrenava eren els dilluns, dimarts i divendres, mentre que els partits eren els diumenges.
El dilluns de la primera setmana de març, va començar el seu primer dia de futbol, va posar-se les sabates i tots li van preguntar:
- A veure les teves sabates Josep?
- Mira, saps que amb aquestes sabates pots posar el color que tu vulguis?- va dir ell.
- Ah si? A veure...
- Si tu les vols en el Passeig de Gràcia trobaràs a una tenda de futbol. Es diuen x50 i només valen 40 euros.Un diumenge per al partit va posar-se-les taronges i grogues. Va començar el partit i a la mitja hora va ficar un gol l'equip contrari. Se la van passar a en Josep, no hi havia porter i va xutar, però la pilota va anar fora. Quan va acabar la primera part anaven perdent. Al vestidor se les va posar grogues i verdes, a la segona part va tornar a marcar un gol l'equip contrari. Anaven 2 a 0 i li van fer un penal a l'equip d'en Josep. Els penals, els xutava, el jugador al que li havien fet i en aquest cas era ell, però no podia caminar bé i li va deixar xutar a en Josep perquè era el seu primer penal. Va xutar el penal i el va fallar. Va acabar el partit 2 a 0 i no van poder remuntar. Al vestidor l'hi van dir que ells ja sabien perquè li donava mala sort les sabates, perquè no eren com les de Messi. A partir d'aquells dies, se les va posar com les de Messi.
Tomás Rabano
5è Primària
Accèssit
La professora embruixada
Heu pensat alguna vegada, en una professora embruixada?
Doncs penseu, repenseu i llegiu aquesta història.
Hi havia una vegada una bruixa que es deia Pr. Mandarina i era molt amable i simpàtica. Un dia la Pr. Mandarina va anar a comprar xarop per a la seva filla Mandarina que estava malalta.
Quan va arribar a la farmàcia es va enamorar del noi que estava a la farmàcia. Però aquell noi no era normal, era un bruixot que feia encanteris i embruixava a tothom i que es deia Meló.
La Pr. Mandarina li va preguntar si volia anar a prendre café a la seva casa:
- D'acord, vaig a la teva casa a les ….18:20?- Va preguntar el Meló.
- Sí que em va bé- Va respondre la Pr. Mandarina.
A les 18:20 va arribar el Meló a la casa de la Pr. Mandarina i quan es va seure per a prendre el café, la Pr. Mandarina li va preguntar al Meló:
- Vols galetes?
- Sí, però si no tens no passa res- va respondre.
Quan la Pr. Mandarina va anar a la cuina per agafar les galests, el Meló va posar-li un líquid verd al café de la Pr. Mandarina. Quan la Pr. Mandarina va tornar amb les galetes es va pendre el café i es va marejar.
Al dia següent va beure un got que volava i una escombra màgica. Quan va arribar al col·legi per donar la classe de mates, es va convertir en lletja, estúpida i desagradable bruixa. Feia màgia i quan un nen o nena no feia els deures o els feia malamente li agafada i els llançava fora del col·legi.
El Meló pasava sempre pel col·legi per a veure si tot anava bé i si la Pr. Mandarina seguia sent una bruixa.
La policia buscava al Meló però mai el trobava, Perquè s'amagava als Canals i quan sortia per comprar es disfraçava de iaia. Un dia que feia molt de vent el Meló va surtir a comprar i se li va volar la peluca i la policia el va veure i el va perseguir. El van atrapar i la policia li va dir:
-Si has embruixat a algú ja el pots posar normal o sino et matarem.
-Sí que he conjurat a algú és una dona que es diu Mandarina.
El Meló i la policia anaven junts per a curar a la Pr. Mandarina.
Van entrar a la seva casa i el Meló li va curar a la Pr. Mandrina.
Ah, nois si conexeui a algú que es digui Meló no el convidis a la teva casa a prendre café.
Raquel Martínez
5è Primària
Accèssit
Un món per a tots
Per a negres
i per a blancs,
tots del món
som habitants.Pel treballador,
pel gandul
i pel que mira de reüll.Pel que porta perruca,
pel que no té pèl
i pel que viu
a un gran gratacel.
Pel que menja
només blat,
o pel que es menja
el pernil curat.Per al nord-americà
o per l'Africà,
tots ens hem
de respectar.
Laura Minguella
6è Primària
1r. Premi
Regala el teu somni
a qui s'ho mereix.
El teu amor
a qui el valori.Les teves llàgrimes
a qui les escolti.
Els teus consells
a qui els comprengui.No escoltis
a qui no ho mereixi.
No parlis
amb qui et provoca.Demana un desig
a la teva estrella
i dóna el teu cor
a qui és digne d'ell.Pensa sempre
estima a qui t'estimi
i no deixis que ningú
t'ho impedeixi.
Laura Pérez
6è Primària
2n Premi
Una olor estranya
m'entra pel nas,
so sé de què es tracta,
què serà?Intento esbrinar
què estic olorant,
però no se m'ha acut res,
i tu què creus?segueixo l'olor
caminant pel carrer,
cada cop és més forta!
ja ho tinc! Ja se què és!Quan he arribat,
he anat a parar al lloc que volia,
sabeu de què es tracta?
D'una pastisseria!
Anna Nofuentes
6è Primària
3r Premi
Gràcies de veritat
quan estava deprimit
vosaltres m'heu ajudat
a sortir d'aquest neguit.Ja no puc més
m'he desfogat,
m'he desfogat
sobre el trist
paper mullat.He patit molt temps
i vull mirar endavant
desapareixa molt lluny
per un instant.El meu futur
ha de ser coherent
viure,viure molt
i ajudar la gent
tenir una família
a la que estimar
treballar de valent
per guanyar-me el pa.La vida segueix
i sempre seguirà
i malgrat dels obstacles
sempre hem d'avançar
mai mirar endarrere
sempre mirar endavant
jo vull que el meu cor
sigui cada vegada més gran.
Gràcies gràcies a tots
aquells que m'han ajudat
en els moments de dificultats
sense ells
jo no podria seguir
gràcies a ells
amb ells fins a morir.Sempre quedarà el record
allà on anem
estic en el vostre cor
sense vosaltres jo no vaig enlloc.
Nicolás Delgado
6è Primària
Accèssit
Arañuel poble de muntanya,
de pins i pinasa.
De font a la plaça
de gent que no passa.És ple de verdor
de la que fa olor.
Té festes majors i patronals,
i sempre emocionant.Al meu cor estàs
i del meu record mai t'aniràs.
Sempre voldria estar allà
però mai voldria marxar.M'agrada veure el riu baixar
i les pedres relliscar.
Veure carpes i truites nedar
i observar aquell avi pescar.
David Clavero
6è Primària
Accèssit
