Joana Raspall
(Barcelona 1913)
Escola Splai 2013
TREBALLS GUANYADORS
1r. Primària PROSA
1r. Premi -Iker Mateos "En Joan i el fantasma"
2n. Premi - Moira García "El pallasso divertit"
3r. Premi -Gerard Martínez "El monstre de color verd"
2n. Primària POESIA
1r. Premi -Sergey Harutyunyan"El gel"
2n. Premi - Alba Ortiz "M'agrada"
3r. Premi - Nicolas Coello"La ginesta"
3r. Primària PROSA
1r. Premi - Víctor Torres"El saltamartí petit"
2n. Premi - Janet Santos"El cavall i la papallona"
3r. Premi - Carla López "La vaca que no sabia fer res"
4rt. Primària POESIA
1r. Premi - Xavier Hidalgo "Els coberts"
2n. Premi -Laia Spiess "La festa de l'amanida"
3r. Premi - Fadia Aouni "Els espaguetis"
5è. Primària PROSA
1r. Premi - Lúcia Diaz "El cami més curt"
2n. Premi - Ainhoa Orellana "El conte de l'àvia"
3r. Premi - Laura Garrido"La família Marvik"
6è Primària POESIA
1r. Premi - Javier Sanz "Un ordinador amb molta informació"
2n.Premi - Alba Parra "Les sabates"
3r. Premi - Rosa Casares "La televisió"
Hi havia una vegada un nen que es deia Joan. Un dia va anar a la muntanya i es va trobar una cova. A dins hi havia un fantasma! que era bo i el va saludar:
- Hola, sóc en Joan. I tu, com et dius?
- No tinc nom sóc un fantasma vell i abandonat, juguem a fet i amagar?
- Sí, vinga! jo comptaré fins a vint.
- Val.
- Un, dos, tres ..., preparats llestos, ja!I així va ser que es van fer mooolt amics.
De tant en tant anava a la cova a jugar amb el fantasma. Tots plegats ho passaven molt bé.
Iker Mateos
1r Primària
1r premi
"El pallasso divertit"
Hi havia una vegada un pallasso molt i molt divertit que vivia en un circ i tenia uns companys i tots junts formaven un gran grup. Cada dia sortien a actuar i tota la gent els adorava.
Una vegada va sortir el pallasso i la gent no va riure. No sabien què li passava.
Un dia el pallasso es va mirar al mirall i va veure que no portava el maquillatge. Va buscar i buscar i el va trobar. Va sortir a la pista i tota la gent va tornar a riure i van fer una gran festa..
Moira García
1r Primària
2n premi
.
Hi havia un parc d'atraccions que hi havia un monstre de color verd amb un sol ull. Un nen es va espantar del monstre, però el monstre va morir perquè s'havia caigut fugint espantat en sentir els crits del nen. Des d'aquell dia el van posar de decoració al parc d'atraccions.
Gerard Martínez
1r Primària
3r premi
..
"El gel"
El gel fa fred,
el gel és blau,
el gel és transparent.
El sol surt,
el gel desapareix
Sergey Harutyunyan
2n Primària
1r premi
.
.
A mi m'agrada el sol
perquè brilla molt ,També la lluna
perquè és obscuraI els estels
perquè brillen més .
Alba Ortiz
2n Primària
2n premi
La ginesta ve al temps de calor
i fa molt bona olor.Però quan ja no fa calor
ja no fa olorMalgrat tot
les seves flors
són d'un bonic groc .
Nicolas Coello
2n Primària
3r premi
En un país del món, on tenia nas tothom, un saltamartí pensava assegut en un banc...
- Jo vull ser gran, per poder saltar tan alt com el meu pare, però jo, en Jordi sóc petit!
I així doncs es va posar a entrenar, saltant tant com ell podia i menjant molt.
Un dia uns nens que passaven per allà, van caçar tres papallones, cinc grills, vuit insectes pals i ... al seu propi pare, el saltamartí Joan!
En Jordi va anar a buscar al seu pare tot el camí dient:
- Pare on estàs? Pare!
Fins que va arribar a casa dels humans. Allà en Jordi va veure que la clau de la gàbia on estaven els insectes que havien caçat, estava molt alta, però va fer un gran salt i la va agafar.
Després els va rescatar... i va veure que el seu esforç havia valgut la pena.
El seu pare va quedar molt i molt content.
I amb un salt i un bot, aquest conte ja s'ha fos!
Víctor Torres
3r Primària
1r premi
"El cavall i la papallona"
Vet aquí que en aquell temps que de la palla feien fems hi havia un cavall i una papallona.
El cavall estava cavalcant pel camí i es va trobar amb una papallona i li va dir:
- Hola, com estàs? Com et dius?La papallona li va dir:
- Jo em dic Neu, vols jugar?
El cavall va dir:
- Val, anem!El cavall va dir.
- Puja't al meu llom, així anirem més ràpid!
Però el cavall es va trencar una pota i va dir:
-Neu! Neu! Crec que m'he trencat una pota, pots anar a buscar ajuda si us plau?I la papallona li va contestar:
- Sí! Ja vinc de seguida!La papallona va anar a buscar ajuda ràpidament, i es va trobar una ovella i li va preguntar:
- Si us plau, em pots ajudar? El meu amic Ren s'ha trencat una pota!
I l'ovella li va respondre:
- És clar, és clar, on està?
La papallona li va dir:
- Gràcies, segueix-me.
I van arribar a on estava el pobre cavall i com l'ovella era metgessa li va dir:
- Que et passa?El cavall li va contestar:
- Crec que m'he trencat una pota!L'ovella, de seguida, va treure una injecció i va punxar la pota del cavall ferit.
I el cavall va dir:
- Aiiiiiiiiiiiiii!!!!Però es va aixecar i ja no li feia mal la seva poteta. El conte contat, ja està acabat, i per la xemeneia se'n puja al terrat.
Janet Santos
3r Primària
2n premi
.
"La vaca que no sabia fer res"Vet aquí en un poble, poblàs on ningú no tenia nas, una vaca que no sabia fer res i que es deia Paca. La vaca Paca volia anar a l'escola per aprendre moltes coses.
Al dia següent la Paca se'n va anar a l'escola per aprendre i quan va arribar es va seure a una cadira. Quan va arribar la mestra li va preguntar a la vaca Paca:
- Paca, diga'm quan són 1+ 1?I la vaca Paca va respondre:
- 10, són 10.I tots es van riere d'ella perquè 1+ 1 no són 10, són 2
I la vaca Paca se'n va anar de la classe perquè tots s'estaven riente d'ella.
Quan van escoltar per la finestra que els seus companys estaven callats, la vaca Paca va anar una altra vegada a la classe, i la mestra li va preguntar una altra vegada quan eren 1+ 1, i la vaca Paca va respondre:
- Són 2, sí són dos!I tots els seus companys i la seva mestra van aplaudir a la vaca Paca per dir bé el resultat de 1+ 1.
I caata-cric, cata-crac, la vaca Paca va aprendre molt.
Carla López
3r Primària
3r premi
"Els coberts"
En el món dels coberts,
només n'hi ha tres:
la forquilla, la cullera i el ganivet!N'hi ha petits i grans,
els petits van a l'escola
a aprendre a punxar,
i els grans ... a tallar!la forquilla i el ganivet
són els més eixeridets
la forquilla i el ganivet
van a ajudar...I la cullera, que és la reina,
és la que es posa a manar!Xavier Hidalgo
4t Primària
1r premi
Tota una festa
està feta aquesta!
tanta gent dins d' un bol:
amanida,tomàquet i fins i tot col!I tots ballant,
s'ho passen genial...!
però tan entretinguts que estan
que no s' adonen de que està nevant!
Però una neu que no és normal,
perquè per a ells , la neu és sal!I mentre...també plou
i el tomàquet queda com nou
perquè l' oli cau com pluja.
A ells els hi és ben igual
perquè amb gran disbauxa
aquesta festa, té un bon final!
Laia Spiess
4t Primària
2n premi
.
"L'amanida"
M' agrada l' amanida verda i fresca.
Menjar-la amb tomàquet, olives i sal.
M' agrada l' amanida amb oli o pastanaga.
M' agrada l' amanida d' origen vegetal.L' amanida a la botiga
Té un color verd i fresc
No et canses de menjar-la
Ni amb la calor ni amb el fred!
Fadia Aouni
4t Primària
3r premi
- Ring, ring.
- Avui és el millor dia de la meva vida!, va exclamar l'Anna, una nena de 9 anys acabats de fer.
I va baixar ràpidament a esmorzar.
- Pare, mare avui puc anar al riu més aviat?, és que m'esperen l'Alba i l'Ainhoa.
- D'acord però no abans de les 9:00h
- Està bé, va contestar l'Anna.
L'Anna va esperar i quan van ser les 9:00 va agafar la bici i ...
- Espera - li va dir la mare - abans d'anar al riu, pots anar a portar-li aquests tomàquets a l'àvia?
- D'acord
I així va ser, va agafar els tomàquets i se'n va anar.
Quan va arribar a casa de l'àvia, aquesta li va dir, si podia portar unes cebes al carter, que ella tenia coses més importants a fer.
- D'acord, però...
No va poder acabar, perquè l'àvia ja s'estava anant.
Quan va arribar a correus, va trobar al carter que li va dir:
- Gràcies, però podries fer-me un favor
- És clar, però... - va dir l'Anna
- Gràcies - va interrompre el carter - porta aquesta carta al senyor Ramis.
La nena es va anar tota desesperada per no poder arribar d'hora al riu, però va continuar el seu camí.
Quan va arribar a casa del senyor Ramis, va veure que li feia molt mal la cama.
- Està bé, senyor? - va dir l'Anna.
- Si, però podries anar a buscar un metge, és que no agafa el mòbil - va dir l'home.
- D'acord, però...
L'home es va dormir.
L'Anna anava tot el camí mirant l'hora i eren les 10:00h. No s'ho podia creure. Quan va arribar a la consulta del metge va veure que no hi havia ningú.
Va tornar enrere i va anar a casa del senyor Ramis, per dir-li que no havia trobat al metge, però el senyor Ramis no hi era.
Llavors la nena va decidir anar cap al riu.
Quan va arribar es va quedar amb la boca oberta.
I va dir: -Alba, Ainhoa! àvia! carter! senyor Ramis! metge!, què feu tots aquí?
- Doncs disfrutant de l'estiu - va dir l'Alba - Què si no!.
Lúcia Diaz
5è Primària
1r premi
"El conte de l'avia"
En Pastineitor, el poble de la pasta, viuen el senyor i la senyora Espagueti i els seus dos fills, els petits fideus del nº 0, la família Macarrons, que sempre estaven ensenyant les ratlles ja que estaven molt orgullosos, els Llacets, molt presumits i vestits per anar de festa, la família Galets, avorrits durant tot l'any ja que només sortien per Nadal, i, per últim les Lletres, tan boniques elles, intel·ligents i treballadores ja que estaven sempre formant paraules.
Ja hem conegut totes les famílies, ara només falta dir-vos on estan. Les podeu trobar a Pastineitor, al passadís de la dreta al costat de la caixa 5 del Caprabo.
I ara és el moment de començar la història.
Fa molts anys, en Pastineitor va haver una guerra amb el poble del costat, Verdureitor, i va guanyar els nostres amics de Pastineitor, però totes les verdures volien venjar-se i...
- Què va passar? Iaia explica.
- Un altre dia, ara heu d'anar a l'escola. Va dir l'avia.
En aquell moment en Pau i l'Alba van començar a dir que els hi feia mal la panxa, ploraven i no paraven. L'avia els va mirar amb cara de pena i va pensar que si es quedaven a casa aquella tarda no passaria res.
- Avia acaba el conte, si us plau. Van dir els nets.
Els verdureitor van agafar al rei de les pastes, la gran espiral de colors, la van ficar al forn i va quedar torradeta.. Les pastes estaven molt tristes per què el seu rei havia desaparegut. I des de aquell dia mai més han estat amics i no són una bona combinació en el menjar la pasta amb les verdures.
- Gràcies, avia- van dir en Pau i l'Alba.
- Demà us faré canelons i us explicaré per què són plans.
Ainhoa Orellana
5è Primària
2n premi
.
Un dia plujós i ennuvolat, havia d'estar a casa sense poder sortir, sense córrerr, ni jugar. Conclusió: sense diversió!!
Jo, fins ara, no creia en els fantasmes però sóc molt rara perquè cada vegada que em fairg més gran crec més en els fantasmes.
En canvi, el nens normals i corrents, quan són petits creuen i de més grans ja no.
Doncs vaig decidir anar al subterrani a veure que hi havia.
Em vaig trobar un quadre d'una família que vivia abans en aquesta casa. Era una família amb 3 fills.
El primer fill, el més petit es deia Ramón el dels mocs, el segon fill Albert el dels pets i la filla més gran es dia Marina la presumida i els pares els senyors Morvik.
Com ho deis el nom, tots tenen alguna cosa a destacar.
Feia molts anys que no vivien en aquesta casa però, es podia sentir la seva presència al subterrani, podia olorar el perfum de la filla gran, sentia mocar-se al fill petit i tot vaig patir el soroll dels pets.
Em vaig quedar glaçada, quina por, i…quina pudor!!
Volia saber que li passava a aquella família, perquè encara estaven aquí.
Vaig començar a llegir llibres, llibres, llibres sense parar i objectes que identificaven amb aquella família.
I quan ja tenia la solució en la punteta de la llengua, tot es va llençar a les escombreries, els pets que jo havia sentit, eren els trons, el perfum era…ah si! La rosa que tenia al costat de la finestra, i els mocs, era el meu germà amb un gran refredat.
Oh! Quina pena, vaig descubrir que no havien fantasmes, però em vaig passar una tarda d'àllò més bé.
Laura Garrido
5è Primària
3r premi
.
.
"Un ordinador amb molta informació"
Per a construir un ordinador,
cal tenir un bon monitor.
No et quedis aturat
que encara queda comprar el teclat.I amb el següent rodolí,
ha de rimar el ratolí.
La resta de peces van col·locades,
dins la torre totes connectades.L'ordinador és un gran invent,
perquè et deixa navegar per Internet.
Pots buscar molta informació,
per poder fer el teu "homework".També et descarregues molts programes,
per fer música, veure vídeos i pintar quadres.
Hi ha els que serveixen per jugar,
per quan t'avorreixes de treballar.
Ah! I si en tens un i no el vols utilitzar,
bé, me'l podries regalar.
Javier Sanz
6è Primària
1r. Premi.
Un pas, dos passos ...
quin cansament!
Com podem aguantar tanta gent?
Ens calcen una bota
una mitja i un mitjó
xuten una pilota tant fort
que se'ns deslliguen els cordons
Ens agraden els balls de saló
ballem amb la punta,
cavem el taló.
passem molts dies a dins de les caixes
i un bon dia ens treuen
i ens posen de rebaixes
Podem ser de moltes marques
mides i colors
però les que tu triïs
sempre seran les millors!
Si desprenem una flaire pudent
de seguida venen les mosques
que són petites i fosques
i entren molt fàcilment
Si acabem molt desgastades
farem passejades breus
i si volem fer-les més llargues
que ens vesteixin a uns altres peus.Alba Parra
6è Primària
2n Premi
La televisió sembla un quadrat
però que està animat!
Dilluns fan les noticies
i diuen moltes injustícies.m
Dimarts fan les pel·lícules
i totes són llarguíssimes.
Dimecres fan les telenovel·les
la majoria ala paperera!
Dijous parlen de cuina
i el cuiner un nou plat imagina.
Visca! ja som Divendres!
Divendres, els dibuixos animats
que a tots ens divertiran.
El dissabte, els partits de futbol
i en Messi cada cop marca un gol.
Diumenge escoltem música i concerts
d'uns músics grans experts
i així és la televisió
un món ple d'il·lusió
vida i imaginació.
Rosa Casares
6è Primària
3r Premi
