Les Cançons de les Cantates

----- LES CANÇONS DE LES CANTATES -----
CANTATA DEL MIL·LENI (Curs 1999-00) La sardana (cànon a 5 veus) * Atenció xics i grans agafeu-vos les mans * Un moment de descans va molt bé pels més grans Ja està feta la gran rotllana i comença el flabiol, és la festa que ens agermana i pot ballar tothom que vol. La la,la... Les tenores canten, sona el tamborí: la, la, lala lala La, la la.... El trombó fa la là i el fiscorn pim pom. Atenció: un, dos i després un tres. La, la la.... Hi ha trompetes sense bufera, per això fran compàs d'espera. Tararí, tararà. La, la la.... I el contrabaix va marcant el compàs: la, la, lala, la, lala, la, lala, la La, la la....
Cançó de bressol Sa nina n'és petiteta i no se pot adormir, bon Jesús enviau-li una mica de soneta Sa nina n'és molt petita poc a poc se farà gran i els al·lots que la voldran s'hauran de posar levita Ai sa meva petiteta que no se pot adormir jo li donaré confits fets de puntes d'estrelletes
LA TONALITAT DE L'INFINIT (Curs 2000-01) Saps Cel amunt de les estrelles més enllà de la galàxia, on s'acaba on s'acaba el meu jardí. Hi ha una barca i una pedra que pedra que entrebanca i fa caure i fa caure cap amunt Cel enllà de les estrelles als confins de la galàxia, on s'acaba on s'acaba el meu jardí. Enigma Som els passos de la gata, som el fil del pensament del pensament. Som el nus de la sabata som la cara de la gent a de la gent Som el nus de la sabata som la cara de la gent a de la gent. La bombolla que no esclata perquè a dins hi viu la gent. Ha fugit una estrella Aquesta n'és la història d'un esperit valent d'ànima bondadosa i el que li esdevingué. Ai que el meu cor se'm nua com un pom de clavells. A mitjanit s'alçava del llit a passos lleus. La casa està adormida, només se sent el vent Ai que el meu cor se'm nua com un pom de clavells. Obria la finestra que dóna al taronger i salta a fora i vola i no li costa gens. Ai que el meu cor se'm nua com un pom de clavells. Travessa nits i dies en un sol pensament i s'atura a mig aire per sobre dels ocells Ai que el meu cor se'm nua com un pom de clavells. Qui sap si encara vola, qui sap que s'ha n'ha fet. He vist caure una estrella i no l'he vist mai més. Ai que el meu cor se'm nua com un pom de clavells. De Mallorca a Perpinyà Va volant una gavina de Mallorca a Perpinyà. (bis + ai) Una noia de ciutat al terrat estenent roba sent el batre d'unes ales. Va volant una gavina tota l'illa travessant (bis + ai) Les muntanyes contra el vent i al cim més alt les antenes i més amunt la gavina Va volant una gavina per les ones de la mar (bis + ai ) Pescadors de mar endins l'ocellot que us acompanya us espanta la sardina. Va volant una gavina fins les costes de Garraf (bis + ai ) Castelldefels, Montjuïc Tiana, Lloret, Les Medes cap Norfeu, Banyuls , els Aspres. Va volant una gavina per la muntanya i el pla (bis + ai ) I un gendarme que la veu al Castellets aturada no sap perquè i s'atabala. Ha vingut una gavina de Mallorca a Perpinyà (bis + ai ). Tres quarts T'estimo i els ocells desperten l'alba, t'estimo i ja madura el dematí. t'estimo amb les collites del migdia els fruits del sol esclaten dalt dels arbres t'estimo i se'ns esborren els minuts 3/4 de 6. . . T'estimo i som al laberint del vespre t'estimo i s'aproxima la fosca t'estimo sota els sostres de la nit les plantes de la lluna volen créixer t'estimo i ja es desclou la matinada 3/4 de 6. . . Aleshores ocells desperten l'alba i aleshores madura el dematí i es cullen les collites del migdia els fruits del sol esclaten dalt dels arbres t'estimo i se'ns esborren hores i minuts. . . La poesia Sóc un miracle de la natura ningú m'atura. Sóc una bèstia sóc la modèstia. Vinc amb els gossos toco les plantes sóc com d'abantes. Just arribada ja estic prenyada Jo sóc la forma no passis ànsia de la substància No em cal cap mot sé dir-ho tot.
43' 31'' AMB YOLI PASTITXET (Curs 2001-02) Copla fantàstica Al menjador de casa hi tenim un aparell que quan l'obrim explica que el mar és vermell, les onades blaves, la muntanya groga i la veritat blanca. Les disfresses Estem junts ocupant un mateix temps i un sol espai amb mil formes diverses. Remem una sola barca amb mil rems, hi ha mil llengües a totes les converses. Si ens sumem, tu i jo fem ú. Sóc una mica de pols, tu ets l'escombra. Tu ets dius jo, jo em dic tu, jo sóc la imatge que fa la teva ombra Tots ens mullem amb les mateixes pluges i ens asseca la roba un únic vent. Si et persegueix el llop, tu fuges i jo ploro tot fent-me el valent. Si ens sumem, tu i jo fem ú. Sóc una mica de pols, tu ets l'escombra. Tu ets dius jo, jo em dic tu, jo sóc la imatge que fa la teva ombra. Per fer una cançó Si teim un desert ens calen palmeres. Si volem un dibuix ens cal una mà. Si ens crida l'amor el temps i la calma. Si avisa el dolor, el llit i la mare. Per fer una cançó, per fer una cançó. la vida, la vida. Per fer una cançó, per fer una cançó. la vida, la vida. I a l'ombra un record. Si vols una olor, la pluja, la pluja. Si vols un color, el sol, el sol. Si vols un camí, un pas i una guia. Si vols un jardí, un ram i una amiga. Per fer una cançó... Petons de cartró Què és realitat? Què és ficció? Petons de cartró a la galta. Anuncis que no ens fan cap falta. Un món de televisió. Farà molta calor. Ho han escrit als diaris, ho diuen els noticiaris i en Rodríguez Picó. Ens posem la samarreta i els núvols són de carbó. Acabem fets un bidó que s'omple sota l'aixeta Què és realitat? Què és ficció?... La guerra ha començat a les nou al saló. Ni es moren ni es maten, nomès és un joc. Tothom ho va a veure, tothom sap qui és bó. Mentida, ¿què importa?, Audiència i sabó Què és realitat? Què és ficció?... Veritat Veritat són els teus llavis quan diuen el teu nom. Veritat és l'hora exacta en que arribes i jo hi sóc. Veritat és que no hi siguis quan udolen tant els llops. Veritat és el miracle del teu cos amb el meu cos Veritat és una casa que està buida si no hi som. Veritat és que tu tornis i que cremi un foc més nou. Veritat són les mans tèbies a les meves mans i prou. Veritat és que algun dia no recordis noi el meu món. Cançó de les mentides La lluna s'ha fos de tanta mentida. El nas de Pinotxo canvia de mida De petits ens diuen que venim de París, que els Reis són d'Orient que si no fem bondat anirem a l'infern. El que no és veritat no sempre és mentida. Quan sota el coixí deixem una dent, la rata dels somnis ens porta un present. La llebresemriu al llop que la mira. La llebre no sap el llop ja imagina. El que no és veritat no sempre és mentida. La bruixa pirula té mal de queixal Blancaneus tan blanca només un mirall. El que no és veritat no sempre és mentida. Com qui d'un tros de fusta Se'n fa una joguina, també les veritats podem construir-les. Ric de paraules Ai, uix cavall fluix. Quina sort cotó fort. Si ho girem a l'inrevès Les coses sempre són més. Nata negra carbó blanc de la lluna en plourà fang. Les imatges són peces d'un gran puzzle infinit. Tot s'hi val, no hi ha regles. De paraules ets ric. Ai, uix cavall fluix. Quina sort cotó fort. Adéu de pa amb xocolata És l'hora de l'adéu. Això s'està acabant. Hem dit moltes coses i cap d'important. Cadascú a casa seva podrà recordar quan el sol es lleva o quan el sol se'n va, que el fet de cantar és un temps de treva, ara teva ara meva, de saltar i de parar. Les coses petites poden ser molt grans: Per una formiga un bocí de pa. Demà serà record aquesta cantata de pa amb xocolata cavall fluix, cotó fort. Però que ningú no pensi que després del silenci es quedarà sol. A la nostra memòria girarà la nòria del do, re, mi, fa, sol.
EL CRIT DE LA TERRA (Curs 2002-03) La Terra ens crida La Terra ens crida Veniu, veniu! Salveu la vida, Tot el que és viu! La Terra ens crida No la sentiu? Boscos, rius, vinyes.. Salveu-los, diu! La Muntanya que camina Muntanyes, solell i obaga Muntanyes, bosc i soliu Muntanyes, vent i solana Muntanyes, el gest altiu. Vestida tota de plata, ametistes i diamants, cada gra de sorra esclata en llums i colors brillants. Muntanyes, solell i obaga... S'enduen roques i terra tallen tots els meus bons costats ¿com volen que estigui quieta si tinc tot el cor buidat? Muntanyes, solell i obaga... A cada banda focs cremen i la terra fuig sense arrels jo m'ensorro i perdo alçada cada cop més lluny del cels Muntanyes, solell i obaga... Castells que són com muntanyes castellers igual que gegants, abraceu-me, boscos, planes, amunt, vinga els vostres cants! Muntanyes, solell i obaga... La resposta de l'herba Em trepitgen no dic res callo i faig el desentès Sense herba un prat no fa el pes, sembla un desert de no-res. S'apagarà el verd esncès! Ara bé deixeu-m'ho dir m'he atipat de tant patir. Trepitxareu pel camí la punxa de cada bri. Així sabreu què és sofrir! Així aprendreu disciplina, les flors portaran metzina.. Si el món porteu a la ruïna cada herba serà una espina. Pi, clavell, rosa i alzina! El desmai Sóc un arbre que plora sempre he plorat llàgrimes atot hora reguen el prat. Les branques pengen plenes sóc el desmai com unes magdalenes ploren com mai. Els arbres de la vida un crit ben fort tot el món una crida cap arbre mort! El desmai melangia posa al jardí amb ulls plens d'ironia mira el destí. El meu plor era de joia com un reclam que atreia noi i noia sota el brancam. Els arbres de la vida... Sóc un arbre que plora L'ocell negre Ocell negre, mal senyal ales de plom, eel cap enrere Abans era blanc, ben blanc Ara és tris i negre. Ai, ai, el vent si l'esguerra! Tot volant troba la mort Tot volant ai! troba la guerra L'aire, abans llum i claror Ara és brut i negre Ai, ai, la mort de la Terra! Canta ocell, si pots cantar vola amunt, ales esteses Cap a un cel blau, net i clar sense taques negres. Mai més mort ni guerra! Els animals ens diuen adéu Mireu, mireu la foca, els ulls, el nas, la boca...! Aviat no la veureu, la maten a molt bon preu. I el llop i la guineu! On és el dinosaure? On va haver d'anar a raure? Fa molts anys que ja no hi és I no el veurem mai més. I els que han viscut després? I la balena blanca que sovint s'entrebanca es un pot gran d'oli verd com petroli del desert. Penseu que res no es perd! Goril·la, papallona llop, elefant, grill, mona... Quedeu-vos per sempre aquí en pau, sense cap botxí. Quedeu-vos, sí, sí, sí ! El cant de la Terra Sol, sol, sol El teu foc treu tot el dol Sí, sí, sí Per néixer cada matí. Mar, mar, mar Aigua blava i cel ben clar. Neu, neu, neu Tot blanc com àngel de Déu. Fang, famg, fang Terra, treball, suor i sang. Blat, blat, blat partim el pa de bon grat. Vent, vent, vent Aire pur, esperit content. Au, au, au Rabent passsa el vent suau! Au, neu, fang, blat! Sí, vent, sol, mar!