| |
HISTÒRIA DE “CAN LLAUDER”
Sota el pilars de la nostra escola antigament hi havia la Torre
Llauder i el jaciment arqueològic del Clos Arqueològic,
una masia coneguda amb el nom de “Can Llauder”.
La masia ja existia, sembla ser, al segle XII o XIII.
La torre Llauder es podria considerar la masia més emblemàtica
de Mataró. Estava situada al Pla d’en Boet, just al
davant del clos arqueològic (la vil·la romana era
situada als horts de darrera de Can Llauder i can Tuñí).
Aquesta masia va marcar una de les pitjors cròniques negres
del patrimoni mataroní durant els darrers cinquanta anys
(juntament amb Can Xammar). Tot i la seva protecció, entre
els dies 13 i 15 de febrer de 1970, sota el mandat del desafortunat
alcalde Pedro Crespo, era enderrocada la torre per tal que la “Gerencia
de Urbanización, órgano autónomo del Ministerio
de la Vivienda” reurbanitzés l’actual barri del
Pla d’en Boet. El clamor popular de la gent de Mataró,
i el ressò en la premsa catalana, no van poder evitar que
la vella torre desaparegués, malgrat que la torre i la casa
Llauder estaven en l’inventari de Protecció de Patrimoni
Cultural Europeu. 
Era una masia de grans dimensions, amb teulada a dos vessants i
frontó lateral, que tenia una torre de defensa o de guaita
integrada al mig, amb tres cossos a llevant i dos cossos a ponent.
Tenia planta baixa i dos pisos, i una part de l’edifici havia
funcionat com a molí fariner. En la llinda de l’entrada
figurava l’any 1777 escrit en xifres romanes. A baix hi havia
el celler, la cuina i l'estable, i al pis hi havia tres “aposentos”,
sobre el celler, la cuina i l’estable. La gleva de la casa
tenia tarongers i olivers. A la quintana de la torre Llauder hi
havia vinya, cereals, ametllers, arbres fruiters, a més d’aus,
algun porc i un cavall i una mula. Es creu que era una masia de
majors dimensions que “Can Palauet”, ja que tenia unes
golfes de tres cossos .
La torre de guaita, de planta circular i acabada en la seva part
superior per una filera de matacans, ens la descriu molt bé
el Pare Rius a mitjans del segle passat: “78 palmos alto,
40 de diámetro, tiene tres pisos, dos ventanas, 35 espileras”.
Les seves característiques eren les clàssiques de
mitjans del segle XVI, ja que era molt similar a d’altres
documentades. Per l’inventari de 1773 se sap que l’accés
al pis de la torre era des de la masia. A la planta baixa de la
torre hi havia una petita capella sota la invocació de la
Nostra Senyora dels Dolors.
Sembla ser que el 1777 es feren reformes a la masia i la masia
estava dividida en una part ocupada pels masovers i una altra ocupada
pels senyors, que sembla que van deixar de residir-hi permanentment
des d’inicis del segle XIX
El 1778 s’edificaria el conegut molí d’en Llauder.
|
|
|
