D'amfibis n’hi ha tres classes:

Granotes i gripaus: el seu nom científic és anurs, que vol dir amfibis sense cua. S’alimenten d’insectes, gairebé totes viuen en rius i tolls. Alguna classe estranya viu als arbres. Els mascles tenen sacs a la boca que s’unflen quant rauquen (vol dir que fan soroll) i ho utilitzen per atraure les femelles.

Es desplacen de quatre grapes o saltant amb les potes del darrera. Tenen uns dits molt forts per agafar-se a les pedres, les branques ... A l’aigua és mouen nedant, impolsant-se amb les potes del darrera. Entre els dits tenen unes membranes que els ajuden a moure’s per l’aigua.

Les granotes surten de l’ou i es transformen en capgrossos. Hi ha una classe de granotes que es diu marsupial que tenen una bossa on posen els ous.

Salamandres i tritons: el seu nom científic és urodels o caudats, que vol dir amfibis amb cua. Les salamandres o tritons són allargat,s tenen extremitats i una cua llarga, poden medir 20 centímetres i les mes grans son a Xina i Estats units. S`assemblen als llangardaixos.

Les salamandres i els tritons passen més temps a terra que a l’aigua. Per moure’s tenen quatre potes curtes i fortes que serveix per caminar o nedar.

Cecílies: el seu nom científic es àpodes, que vol dir no tenen extremitats. Els cecílits s`assemblen als cucs de terra. Tenen una forma cilíndrica, allargats i sense extremitats. La cua es molt curta poden medir de 8 centímetres a 1,6 metres. Ponen ous i els d'algunes espècies són els més grans de tots els amfibis.

Com que no tenen potes, per desplaçar-se s’encongeixen i s’estiren com un acordió, gràcies a la bona musculatura que tenen. Viuen sota terra en llocs que hi ha aigua a prop, com són els pantans. Són poc coneguts i es calcula que al món hi ha unes 150 espècies d'aquests animals.