Reflexos

El cervell controla tots els nostres moviments. Si algú es fes mal al peu per exemple, els nervis enviarien una senyal d’alarma al cervell. Aquest tipus de senyal és el dolor. Els reflexos estan dividits en dos parts:

Els actes voluntaris: Són, per exemple, els jugadors de futbol. Xuten la pilota conscientment. Això passa gràcies als senyals que enviem al cervell.
Els actes involuntaris: Es coneixen més pel nom de reflexos. Hi ha una part del cervell que s’utilitza pels reflexos. Per exemple, quan ens cremem apartem la mà immediatament. Ho envien uns senyals però no arriben al cervell sinó que es queden al bulb raquidi que envia una resposta.

Ganglis

Els ganglis són un conjunt de cèl·lules que formen un òrgan petit amb una morfologia ovoide o esfèrica. Hi ha tres tipus de formacions que reben el nom de gangli que són:

Els ganglis limfàtics: Actuen com a filtres, al tenir una estructura interna de teixit que està connectat, en forma de xarxa, són un farciment de limfòcits que agafen i destrueixen bacteris i virus, els ganglis limfàtics també formen part del sistema immune. La limfa arriba a través de gots aferents, els gots aferents buiden la limfa, es filtra dintre del gangli i entra en contacte amb els components immunitaris.
Quan ja s’ha filtrat la limfa, aquesta surt pels gots limfàtics eferents i propaga la resposta immunitària i arriba a la sang. Els ganglis limfàtics són menors a 1 cm de diàmetre, de forma ovalada.

Els ganglis nerviosos: Són aquelles agrupacions de neurones que es troben fora del sistema nerviós central i per on passen els nervis del sistema nerviós perifèric. Es distingeixen 2 tipus de ganglis, els craniespinals o sensitius amb funció aferent, on es troben moltes connexions neuronals. I els ganglis vegetatius, que són petits grups de cèl·lules nervioses situades a les parts toves del cos.

Formacions gangliones: Són tumors benignes petits que es formen en els tendons i en les aponeurosis, sobretot de palmell del canell.