La majoria dels animals es reprodueixen per la unió de dues cèl·lules reproductores: una masculina i una altra femenina.

La cèl·lula reproductora femenina, l’oòcit, és fecundada per la cèl·lula reproductora masculina, l’espermatozoide. El resultat és la formació de la primera cèl·lula d’un nou animal, que l’hi diem zigot.

Si el mascle introdueix els seus espermatozoides dins del cos de la femella per tal de que es trobin amb l’oòcit, es diu que hi ha una fecundació interna.
Per tal d’aconseguir-ho, el mascle i la femella han d’ajuntar els seus òrgans sexuals: és l’acte sexual.

És el cas dels animals terrestres i alguns animals aquàtics. Però les femelles de la majoria dels animals aquàtics, com els peixos, ponen milers d’oòcits a l’aigua i els mascles hi aboquen l’esperma a prop.

L’esperma és un líquid que conté els espermatozoides. Així, els oòcits són fecundats fora del cos de la femella. És la fecundació externa.

L’embrió, format a partir del zigot, creix i es desenvolupa.

Els que ho fan a l’interior d’un ou, com en el cas dels ocells, els rèptils, els crustacis, les aranyes i els insectes, s'anomenen animals ovípars.
Quan l’embrió es desenvolupa dins el cos de la mare, com en els mamífers, es parla d’animals vivípars.

En molts invertebrats, les cries surten dels ous abans d’estar formats del tot. Són les larves, que completen el seu desenvolupament a l’exterior.

Dels ous on surten larves, que s’alimenten i creixen. Després fan un conjunt de canvis, la metamorfosi, i arriben a adultes. Tenen desenvolupament indirecte.

En canvi, quan dels ous o del ventre de la mare surten les cries totalment formades, semblants als pares però més petits, tenen desenvolupament directe. És el cas dels ocells, dels rèptils, i dels mamífers.

La reproducció asexual és important en determinats animals invertebrats, com ara els pòlips, les estrelles de mar i d’altres.