CEIP L'Àlber
Pàgines multimèdia
Lluís Llach
Aquesta versió original, del 1967, va ser retallada i transformada l'any 1973.
El Bandoler (versió original)
Era el segle XIX, el seu nom Joan Serra bandoler per vocació, el seu mot: "en Lapera". Li agradava la sang ben fresca i ben nova per ferides brollant i embrutint la roba. Se sentien cridar a les víctimes boges per la por i el dolor "pietat, pietat!" - No em mateu! Jo tinc dos fills i una esposa. Us daré tot mon diner, però no em claveu eixa daga! - No em mateu! Us demano per ma mare. - Reseu l’últim "crec en Déu". - Pietat, pietat! I poc a poc va clavant-li punyalades, el seu mot era "en Lapera", bandoler per vocació. L’endemà davant la Verge del Carme hi ha un home que està pregant de dos ciris encén la flama. I així, per camins i muntanyes se senten els forts crits de la gent que en Lapera mata. - No em mateu! Jo tinc dos fills i una esposa. Us daré tot mon diner, però no em claveu eixa daga! - No em mateu! Us demano per ma mare. - Reseu l’últim "crec en Déu". - Pietat, pietat! I altra cop la Verge té una plegaria i per l’ànima d’un mort dos ciris ja tenen flama. Però en Joan Serra avui ja no ha tingut sort dos soldats l’han agafat i ara resta entre barrots. I tothom de bon matí veu la forca preparada, en Lapera dóna un crit és la última pregaria. - Quan jo sigui ben mort i penjat de l’alta forca i defalleixi mon cor i m’aneu a posar a la fossa que algú resi una pregaria davant la Verge del Carme i que dos ciris tinguin flama. Ningú ho va fer.
CEIP L'Àlber
. La Creu, s/n. 25135 Albesa (La Noguera) © ceipalber@xtec.cat