El mestre, polític i poeta Fermí Palau i Caselles neix Albesa (la Noguera) el dia 26 d'octubre de 1894. Com a mestre, exerceix de professor al Liceu Escolar de Lleida, Alcoletge i Vilanova i la Geltrú, i de director del grup escolar Joaquim Vicenta a Madrid.

Com a Polític, és militant de Joventut Republicana de Lleida, dedicació que el porta a ser secretari particular del president Macià. L'Avi li ofereix la conselleria de cultura de la Generalitat, que ell defuig per no deixar la docència. La Guerra civil trenca la seva trajectòria ascendent i el 23 de gener de 1939 (vigília de la caiguda de Barcelona) ha d'agafar el camí de l'exili, juntament amb la seva muller Ramona Siurana i el seu fill Fermí, de nou anys.

Com a poeta, aconseguí el títol de "mestre en Gai Saber", per haver guanyat cinc "Flors Naturals": Balaguer (1921), Artesa de Segre (1923) Manresa (1930), Lleida (1932) i Perpinyà (1951), a més de diversos accèssits. La seva obra publicada es compon de novel·les, com: "L'Ernest", "Maria del Dolors", "La gitana rossa", "Aurora Fabregat", i "L'Any té tretze mesos"; i de poesia com: "Batecs", "Neguits", "Calius, de la brega amorosa", i "Pomes de l'Amada". D'aquest últim llibre és la lletra de la partitura que va ésser premiada amb un accèssit a l'englantina en els Jocs florals de la Llengua Catalana, a Barcelona, 1929.

Fermí Palau morí a Torrefarrera (poble natal de la seva muller) l'any 1966.