Història



 

 

Història de la nostra escola

Als anys 70 l'oferta d'escoles públiques en l'aleshores barri de Llefià es limitava a l'Escola Unitària Mixta del carrer Europa,en l'actualitat Escola d'Adults i al centre d'E.G.B.Cardenal Gomà,ara Feliu Vegués.

La població del barri s'apropava als 45.000 habitants. El número de nens/nenes entre 6 i 13 anys era de 7.450. Això suposava la proliferació de centres escolars privats (acadèmies) sense condicions,o l'existència de nens sense escolaritzar, etc. Els veins l'any 1.975 es van mobilitzar i van presentar a les administracions més de 500 signatures sol·licitant la construcció d'escoles públiques al barri.

El curs 1.977-78 es va posar en funcionament la nostra escola, el C.P. ANTONI BOTEY amb 23 unitats i amb un elevat nombre d'alumnes per classe (es va haver d'habilitar el laboratori,el menjador,...).

No va ser fins el curs 1.981-82 que no es va normalitzar la situació,és a dir,16 unitats d'EGB,2 unitats de Pàrvuls de 5 anys i una aula d'E.E. (Educació Especial). El curs 1.988-89 es van incorporar els P-4,el curs 92-93 una aula de P-3 i el curs 93-94 l'altra aula de P-3.

Al febrer de 1.980 la zona de Llefià es va dividir en tres barris: Sant Antoni,Sant Joan i Sant Mori.Aquest últim és al que ens limitarem a estudiar ja que la zona d'influència de l'escola es centra en aquest barri de Sant Mori de Llefià.Hi ha una forta densitat de població,essent el promig d'habitants per vivenda de 3,37 persones, agrupant-se,tanmateix, 2.234 en unitats de 6 o més persones.La superfície dels pisos oscil·la entre els 50 i 70 metres quadrats.

Segons el cens de població de 1.986 al barri de Sant Mori de Llefià només el 38,81 % de la població havien nascut a Badalona,el 13,23 % a altres indrets de Catalunya,mentre que el 46,54 % havia nascut fora de Catalunya, fonamentalment a Andalusia (26,38%).La població del barri era de 20.012 habitants,essent el castellà l'idioma familiar habitual.

La població activa que treballa arriba al percentatge del 27,43 %,mentre que la que es troba en situació d'atur s'apropa al 20 %.L'ocupació fonamental dels habitants del barri és la del sector de la construcció,tot i que hi ha també qui treballa a la indústria (ocupant llocs de treball sense qualificar en la seva majoria) i en l'actualitat es tendeix a incrementar el sector de serveis.Caldria remarcar que hi ha un percentatge de dones que realitzen feines domèstiques tant a dintre com fora de casa a més de fer treballs eventuals.

Als anys 70 al barri de Llefià va haver un fort moviment associatiu que protagonitzà fortes lliutes per la millora urbanística de la zona. Més endavant sorgiren les Associacions de Pares d'Alumnes preocupades per la manca d'escoles i també per la millora de la qualitat de l'ensenyament. Cal dir que a més d'aquestes associacions de veins i APAs existeixen al barri altres col·lectius (esplais, associacions esportives,...) que treballen també per millorar les relacions veinals i donar més vida pròpia al barri.

Darrerament s'ha posat en funcionament un Centre Cívic (Torre Mena) que sens dubte contribuirà a millorar les condicions associatives i culturals de la zona.

Antoni Botey i Badia (1896 - 1939)

Antoni BoteyVa nèixer a l'any 1896 a Badalona al número 22 del que en aquell moment era el carrer d'en Lluch (d'en Cueta i ara Canonge Baranera), fill de l' advocat Leopold Botey i Vila.Va estudiar a l'escola Municipal de Música de Barcelona, on va obtenir el premi Maria Barrientos.

El 1918, organitzat per l'Escola Municipal de Barcelona, va estrenar a la Sala Mozart una de les seves composicions, Trio en la part a violí, que va rebre nombrosos elogis recollits a la premsa local de l'època.

Amb la magnífica i simbòlica Salve Regina, el 28 de març de 1921 es va inaugurar oficialment l'Orfeó Badaloní, del que va ser el fundador i primer director, al Teatre Victòria.

Es coneix que durant la Guerra Civil Espanyola, el domicili de la família Botey, on hi havia part de l' obra del mestre, va se ocupat i és probable que algunes de les obres fossin destruïdes. D'altres van ser donades a l'entitat Badalona Sardanista i també a l' Orfeó.

De la seva producció es té constància de poemes simfònics, versos musicats i les sardanes. Va musicar Apel·les Mestres, Joan Maragall i els badalonins Josep Figueres i Josep Granger. I la seva predilecció sardanística es va traduir en una producció escassa però reconeguda, va composar obres populars com: a la vora del mar, El caçador i la pastoreta i multitud de sardanes entre les que destaquen: Primavera, Quan el pare no té pa, La sardana de Ripoll, Caterineta, Plou i fa Sol, L'ametller....

Va morir al gener de l'any 1939 , a l'edat de 43 anys a causa de la tuberculosi. La retirada d' Antoni Botey va ser sobtada, provocada per "una insospitada i alarmant crisi de tipus mental, que es va manifestar de forma violenta". La se va família va decidir internar-lo a la clínica Nova Betlem de Sant Gervasi, on va morir el gener del 1939.

Més informació: Antoni Botey i Badia a la Viquipèdia

font: xtec.cat