BORDILS | |
L'escriptor Josep Pla en el seu llibre " Viatge a la Catalunya Vella" escriu referint-se a Bordils "... En aquest sentit el pla de Bordils és una pura delícia terrenal amb tota l'adorable candor d'un espai cultivat admirablement. A Bordils es fa el Bordilenc, que és un dels arbres blancs més bells de la terra". | |
Situació
Bordils és perfectament comunicat per la carretera de Girona a Palamós i el ferrocarril. | |
ESGLÈSIA DE SANT ESTEVE |
EL POBLE |
ELS INICIS DE BORDILS |
La primera documentació que fa referència a Bordils data de l'any
990, amb la forma Burdilis. En el segle XIV continua aquest
topònim, però amb una lleugera variant Burdillis. L'any
1691 apareix el nom Bordillis( amb o) i des de finals
del segle XVIII fins als nostres dies la forma Bordils
serà la que s'imposarà. L'etimologiaa del nom deriva de borda (casa de camp) i la forma Bourdile significa camperol. Els orígens del lloc, en data indefinida, arrenquen d'una agrupació de cases sorgides al voltant de l'indret on avui hi ha l'esglèsia parroquial, i sembla que a redòs d'un convent, que segon la tradició, s'hi va establir. A partir del segle XII la jurisdicció de Bordils va pertànyer als senyors de Cervià. En el segle XXVII Bordils consta com a lloc reial, sotmés a la jurisdicció directa del veguer de Girona. Cap a la meitat d'aquest mateix segle la població va patir la temuda epidèmia de la pesta que va provocar nombroses defuncions. La Guerra de la Independència, malgrat la proximitat del lloc amb la ciutat de Girona, no tingué a Bordils greus conseqüències. I així, llevat de petites alteracions, la calma predominà fins que esclatà la Guerra Civil, el 1936. |
Veure mapa més gran
|