BORDILS

L'escriptor Josep Pla en el seu llibre " Viatge a la Catalunya Vella" escriu referint-se a Bordils "... En aquest sentit el pla de Bordils és una pura delícia terrenal amb tota l'adorable candor d'un espai cultivat admirablement. A Bordils es fa el Bordilenc, que és un dels arbres blancs més bells de la terra".

Situació   
  
El terme municipal de Bordils és petit; solament té una extensió de 7,26 Km quadrats. Aquest municipi, amb caracterísitiques geogràfiques empordaneses, que pertany a la comarca del Gironés, està situat al mig d'una àmplia plana com poques en el nostre país. Actualment té una població propera a 1400 habitants (Ajuntament de Bordils)

Bordils és perfectament comunicat per la carretera de Girona a Palamós i el ferrocarril.

 

ESGLÈSIA  DE SANT ESTEVE  

EL POBLE

ELS INICIS DE BORDILS

La primera documentació que fa referència a Bordils data de l'any 990, amb la forma Burdilis. En el segle XIV continua aquest topònim, però amb una lleugera variant Burdillis. L'any 1691 apareix el nom Bordillis( amb o) i des de finals del segle XVIII fins als nostres dies la forma Bordils serà la que s'imposarà.
L'etimologiaa del nom deriva de borda (casa de camp) i la forma Bourdile significa camperol.
Els orígens del lloc, en data indefinida, arrenquen d'una agrupació de cases sorgides al voltant de l'indret on avui  hi ha l'esglèsia parroquial, i sembla que a redòs d'un convent, que segon la tradició, s'hi va establir.
A partir del segle XII la jurisdicció de Bordils va pertànyer als senyors de Cervià.
En el segle XXVII Bordils consta com a lloc reial, sotmés a la jurisdicció directa del veguer de Girona.
Cap a la meitat d'aquest mateix segle la població va patir la temuda epidèmia de la pesta que va provocar nombroses defuncions. 
La Guerra de la Independència, malgrat la proximitat del lloc amb la ciutat de Girona, no tingué a Bordils greus conseqüències. I així, llevat de petites alteracions, la calma predominà fins que esclatà la Guerra Civil, el 1936. 

Veure mapa més gran