El Carnaval és un cicle de festa i no pas una celebració aïllada. Hi ha molts indrets que la festa comença el 17 de gener, dia de St. Antoni Abad; d'altres, el dia de la Candelera, el 2 de febrer, fins i tot sembla ser que començava a partir de Nadal ("De Nadal a Carnestoltes, set semanes desinvoltes"). És un cicle sencer, amb sentit propi, que precedeix al de la Quaresma.

Les teories sobre el seu orígen són diverses, però totes coincideixen en la necessitat de celebrar la proximitat de la primavera, mitjançant un ritual de transformació en el qual l'alegria i la disfressa són una rèplica de l'imminent despertar de la natura.

Sembla ser que el Carnestoltes guarda estreta relació amb antics costums de la cultura Mediterrània (jues, egipcis, grecs...) i celtes, que celebraven festes amb aquestes connotacions. Malgrat això, el nostre Carnaval s'ha d'entroncar, especialment, amb les festes paganes anomenades Saturnals romanes i, fins i tot, arreplega elements de les festes Lupercals i Matronals que els mateixos romans celebraven pel mes de febrer.

En aquestes tres festes trobem elements i rituals típics d'inversió de papers que implicaven un trasbalsament en l'ordre de la vida i que perduren en el nostre Carnaval actual:

-
- Les Saturnals coincidien amb el Solstici d'hivern. Eren les festes dels esclaus i de les classes socials económicament dèbils. Durant els dies de festa, s'invertien els papers d'amos i esclaus generalitzant-se la permissivitat a tota una sèrie de qüestions (els tribunals no actuaven, el senat no es reunia, se suprimien les accions militars...) Es proclamava el "rei Saturnalici" -personatge paral·lel al ninot de Carnestoltes d'avui- que era un individu còmic i manava mentre durés la festa.
- Les Lupercals (de "lupus", llop) consistien en un ritual de fecundació (dels ramats, de les dones) i protecció dels ramats
- Les Matronals eren les festes de les dones i una commmemoració del rapte de les Sabines per part dels primers romans. Les dones assumien el paper dels homes i a l'inrevés.

CARNAVAL i CARNESTOLTES són dues paraules sinònimes. Carnaval procedeix del llatí CARNEM LEVARE i Carnestoltes, també del llatí CARNES TOLLITAS. Les dues signifiquen el mateix: prohibir la carn. Els dos mots es refereixen als últims dies en què es podia menjar carn, els immediats a la Quaresma, el periode de contenció, austeritat, penitència i abstinència.

Històricament, els territoris de parla catalana havien emprat el terme Carnestoltes. Des d'Itàlia, el S. XIX es va introduir el mot Carnaval. Ara s'utilitza més la paraula Carnaval per parlar de la Festa i de Carnestoltes per parlar del personatge central, el rei de la festa.

Alguns continguts originals del Carnaval han anat evolucionant en funció de les diferents situacions històriques. L'aparició de la cultura cristiana marca profundament el Carnaval, lligant-lo estretament a la Quaresma (imposició abstinencial). El Carnestoltes implica la inversió dels valors i de l'ordre establert, ordre que torna a regnar amb la Quaresma. El cristianisme va anar desdibuixant el caràcter simbòlic i màgic de les festes carnavalesques primitives. El Carnaval resorgí a l'Edat Mitjana, especialment a Itàlia, i ja d'una manera més popular. Al S. XVIII el carnaval francès introduí la novetat del ball de mèscares, que tingué l'apogeu durant la Revolució.

Amb tot, l'evolució temporal i cultural ha configurat un Carnaval típic amb uns elements inalterables: les disfresses, la inversió de papers i, sobretot, la llibertat. Llibertat com a manifestació del poble per sobre de prohibicions polítiques, socials, ideològiques o morals. Per això, el Carnaval ha subsistit malgrat les prohibicions i el poder establert en cada moment. I és que la tolerància, no sempre és una virtut

intrínseca al poder. En el Carnaval actual prima encara el clima de celebració i el sentit col·lectiu de crítica de la realitat actual, de caricaturització.

Dijous Gras o Llarder: Actualment, assenyala l'inici de la festa. Tradicionalment, se sortia a berenar truita amb botifarra.
Dijous Gras marcava la fi d'un bon periode d'alimentació grassa (començat amb la matança del porc, per Sant Martí), seguit durant el temps de Nadal. Era el periode en que s'esgotaven els queviures del rebost, guardats des de la matança del porc i sols quedaven els llardons (el greix del porc) i les botifarres. Els menjars típics eren els macarrons enllardats, la truita de botifarra d'ou i com a postres, la coca de llardons.

L'arribada del rei Carnestoltes: el mateix dijous, es reb al ninot i al seu seguici amb una cercavila

Sermó del Rei Carnestoltes: A continuació de l'arribada, Sermó o Pregó de convit a la festa i ball de danses (és paròdia del sermó religiós)
Obeïment de les seves ordres boges que ens va donant

La Rua: Desfilada de les disfresses pel barri o l'escola

Ball de màscares o disfresses:En d'altres èpoques, les classes benestants realitzaven els seus balls (palaus de Venècia, societats aquí a Tarragona, etc)

Concurs de disfresses: Durant el ball. Aquí ha Tarragona, El Club Amigos de Maginet va posar de moda, a partir de 1960 els concursos Infantils de disfresses

Judici, Testament i Mort del Rei Carnestoltes: Dimarts. Mort vençut per les forces de la Quaresma.

Crema del Rei-ninot de Carnestoltes: Dimarts. Triomf de la Quaresma en front la "bona vida".

Enterrament de la Sardina: Dimecres de Sendra. Comença la Quaresma

Els Carnavals més famosos, a Catalunya, són el de Vilanova i la Geltrú, el de Solsona, el de Palafrugell, el de Sitges, Reus...
A Tarragona, els llibres municipals ja recullen la celebració de la festa de Carnestoltes el 1384 (S. XIV !!)

La Música popular al Carnaval
"Don gatu i el rei de xauxa" (popular catalana)
"Els titelles" (popular catalana)
"Carnestoltes, Carnestoltes" (popular)
"Un vespre de ball de màscares" (Mª del Mar Bonet)
"A setze" (popular catalana)

Obres clàsiques sobre el Carnaval

"El Carnava Op.9" (R. Schumann)
"El Carnaval dels animals" (C. Saint-Saëns)
"El Carnaval de Londres" (M. Milhaud)
"El carnaval romà" (H. Berlioz/A. Dvorák)
"Un ballo in maschera" (G. Verdi)
"El carnaval de venècia" (A. Campra/A. Thomas)
"Momoprecoce" (H. Villa-lobos)
"Petrucka" (I. Stravinskij)
Dites relatives al Carnestoltes:
-De tard o de primer, - Per Carnestoltes,
Carnestoltes pel febrer bones voltes
-Per Carnaval, - Pels dies de Carnestoltes
Tot se val molt vi i poca soltes
-Casament de Carnaval - Pel Dijous Llarder
Casament que res no val botifarra menjaré
-Dijous Gras - Qui vol viure
coques de lardons de tot s'ha de riure
- De Nadal a Carnestoltes
set setmanes "desimboltes" (El Carnaval durava set setmanes)
Dijous Gras:
Peus de porc per dinar
I llardons per berenar
Botifarra per sopar

I a dormir i descansar
(M. Dalmuraba)

-Activitats (Carnaval dels animals) www.xtec.es/recursos/clic/cat/act/musica/act09.htm

Biblio i webgrafia

- GARIN, J. I altres: Festes i Tradicions a l'escola (Tardor-Hivern). Ediciones CEAC, S.A. Barcelona 1985
- Gran Enciclopèdia Catalana. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona 1993
- SANS, Noemí: El Carnaval a Tarragona (segle XIX). Col. Els Titans nº 1 Edicions El Mèdol. Tarragona 2001
- http://www.carnavaltarragona.com
- http://www.festes.org/hivern/carnestoltes/municipis
- http://www.xtec.es/~scapella/festes/carnaval/elcar.htm
- http://www.xtec.es/~jvaldelv/Postgrau/textoscarnaval.htm
- http://www.tvcatalunya.com/carnaval/
- http://www.etnocat.readysoft.es/festa/hivern/carnaval.html
- http://Yahoo!Societat>Festes populars i dies festius