Anar a la pàgina principal
  Poesies per edats: de 10 a 12 anys (primera part)
A la plaça El conill
A la vora del camí El fanal
A.B.C El gat i la rata
Al parc El gos
Al sol eixit, en dia riallós El meu cavall
Algues, encara El meu gos
Anem, anem El pensament
Ara és demà El poema
Ases El pop
Calor El raïm penjat
Cançó de fer mitja El silenci
Cançó de mar El sol ja no té sagetes
Cançó del tren de Cardedeu El taronger
Cançons de jugar i saltar El vent i jo
Colomí Els llibres
Covards Els ocells han arribat
De pas Els plens
Dins del bosc Els privilegis
Dites de Sant Joan Empaita la rata
El botó d'or En Pere gat
El capità Endreça
El cargol És el que que diu un amic meu
El clavell És quan dormo que hi veig clar

        DITES DE SANT JOAN         AL PARC
       

Sant Joan ha arribat,
la primavera ha passat,

La nit de Sant Joan
la més curta de l´any.

Sant Joan,

El dia més gran.

Per Sant Joanl
el primer bany

Els fosc de Sant pere
salta'ls pel darrera.

I els de Sant Joan
salta'ls pel devant.

( popular de Pirineu)

EL MEU GOS

Jo tinc un gos
finet i bellugós
menut,menut,
espavilat i astut.

Sí estic content
llança lladrucs al vent;
s í em veu sorrut
resta capbaix i mut.


Joaquim Ruyra

       

 

Qui vol venir al parc de les feres?
tota l'escola en pes hi anirà.

Micos i mones de tota mena
salten i brinquen sense parar.

Tota elegant l'amiga girafa
com una dama ens ve a saludar.

Sempre en remull, el vell hipopòtam
obre una boca com un calaix.

En el seu clos, el rei de la selva
tot just badalla fa tremolar.

Meditabund, l'altiu dromedari
sembla que enyori el sol africà.

Corren les foques, llisquen a l'aigua...
quina delícia, saber nedar!

Els elefants, brandant les orelles,
alcen la trompa per saludar.

Tigres, panteres, óssos i hienes
bramen i udolen, qui més podrà!

Dintre les gàbies, totes les feres
miren la gent i no ho veuen clar.

Sembla que pensin que, dels de fora,
més d'un caldria fer-ne engabiar!

Ramon Folch i Camarsa

 

               
       
       
        EL PENSAMENT         EL BOTÓ D'OR
       

 

Poncella de pensament
que estàs a mercè del vent
i ets tan amiga del sol:
obre't i gira't vers ell.

A la claror de la lluna
I quan brillen els estels,
Clou els ulls que se t'entelen,
Oblida't del sol absent,
I baixa els pètals vellutats,
Grocs i morats.


Joan Rubiés ( 10 anys)

ENDREÇA

Senyor! Deu consol a qui plora
i torneu-li el plor al qui no pot plorar,
i doneu-li pau a l'ànima inquieta
perquè us sàpiga esperar.

Joan Maragall.

 

       

 

Són botons d'or.
Són petites, aquestes flors,
però lluents i boniques.
Llur nom els escau, car
tenen cinc pètals xarolats
que veritablement semblen d'or.

Teresa Sambola (13 anys)

CANÇÓ DE MAR

Quin groc de llimona verda
té el mar al mes de gener !
Llisca la nau, i la vela
Infla l'aire mariner.
-Adeu port, rosa i taverna.
Déu em va fer mariner!


Oh quin blau de fondalada
a l'agost per navegar!
I com s'endinsa la barca
i que hermós és el remar...
-Adeu, vinya, amiga, cala;
Déu em féu home de mar!

Célia Viñas Olivera

 

               
       
       
        EL POEMA         EL SOL JA NO TE SAGETES
       

 

El cel ara és tot clapa i clariana,
la lluna és d'una lívida blancor,
esporuguida per la tramuntana
se'n va a jeure darrere del turó.

Aquest vent tot s'ho empassa i tot ho esborra,
-amenaça, cridòria i desgavell-
m'escup al rostre mil granets de sorra
que es claven com mil agulles a la pell.

Com tremolen d'angúnia les branquetes,
però el poble és immòbil i adormit;
les parets de les cases són molt netes,
blanques i fines com un os polit.

I el vent, i el vent! Que xiula i que no para,
i corre més que els mals i els pensaments,
fica els dits fins l'arrel de l'atzavara
i mossega les teules amb les dents.

El vent, i el vent! Tot buscallada forta
i xurricada contra els cinc sentits,
que t'agafa pel coll i se t'emporta
i que et fa pelleringues dels vestits.

(fragment)
Josep M. De Sagarra

       

L'estiu se'n va de puntetes
saludant pallers i pletes
alçant amb l amà el decor
de son mantell de brins d'or.

Josep Carner

 

 

ELS PLENS

A l'estiu i a l'hivern
els dimonis a l'infern;
a l'hivern i a l'estiu
els dimonis al caliu.

A l'estiu i a l'hivern
els dimonis a l'infern;
tres als peus, quatre al cap
i un a cada costat.

 

Joan Amades.
(Popular catalana)

               
       
       
        EN PERE GAT         EMPAITA LA RATA
       

Al terrat de casa meva
passejava sempre un gat,
els ulls grossos com taronges
i els bigotis estirats.

Miau, miau, el gat cantava
Miau, miau ,dalt del terrat.

No ho creureu:es deia Pere
i parlava el català;
recitava poesies
amb accent de l´Empordà.

Miau,miau...

Coneixia moltes rates,
però a cap no feia mal;
preferia les patates
amb vinagre,oli i sal.

Miau,miau,el gat cantava;
Miau,miau, dalt del terrat.


Bofill,F.;Puig,A

       

 

Amb potes com de vellut
el gat empaita la rata;
l'atrapa amb un salt astut,
hi juga un xic i la mata.

(Popular catalana )

 

CANÇÓ DEL TREN DE CARDEDEU

Hi havia un tren
que anava a peu
cada dia al migdia
a Cardedeu
empassant-se la via
com un fideu.

 

Miquel Desclot

 

               
       
       
        ELS PRIVILEGIS         CALOR
       

 

Al galliner de la granja
s`ha armat revolució;
tot l'aviram s`escridassa
tots creuen tenir rao´.
A l'oca, tan gansonera,
l'han feta reina d'un joc!
-i no al paó, ni al gall dindi,
ni al gall, ni al colom, tampoc.
Què tenia de bo, l'oca,
perque se la distingís
destinant-li per reialme
l'altra cara del parxís?
qui ho sàpiga, que contesti
i a la granja posi pau!
diu el porc que "el benefici
sovint s´atorga a caprici"
i que "la sort cau on cau!".

 

Joana Raspall

       

 

Cosirem un núvol blanc
amb un llamp i filets d'aigua
i l'estendrem al terrat .
Els ocells ,morts de calor ,
vindran tots a refresca-se
al raconet ombrejat.

El núvol ,flonjo llençol,
remourem d'una bufada
quan ja s'hagi post el sol
i el llançarem cel amunt...

En el capvestre serè
es badaran les gardènies
i ens ompliran de perfum.

 

Joana Raspall

               
       
       
        EL SILENCI         EL VENT I JO
       

 

Si escoltes el silenci
hi sentiràs mil veus:
les herbes que respiren
les flors obrint els pètals
la terra assaonant-se,
insectes que no veus ...

Un aire ple de vida
et beserà la galta
i sentiras als dintres
com tremolors d´ocell.
L´aire entendrà els teus somnis
tu l`entendras a ell.

Joana Raspall


       


He volgut escoltar el vent
qui l'entén?
I amb la llengua tota humida
m'ha parlat
d'un gran riu allargassat
sota una boira exquisita.
Ha passat sobre el meu rostre
i el seu alè
de manera delicada,
com un bes.
M'ha deixat el front serè.
Fou tan dolça la besada
que hi pensaré sempre més.

Joana Raspall

               
       
       
        EL FANAL         EL CLAVELL
       

 

-Fanalet del meu carrer,
fas la claror esmorteïda.
-És que l'arbre del costat
ha crescut més de la mida.
-Doncs, per què no l'han podat?
-Perquè allò que un dia és bo
no ho és tant un altre dia.
Qui seria tan mussol
que el mes d'agost tallaria
branques que paren el sol?

 


Joana Raspall

       

 

Clavellina ufana
d'un to verd grisós,
amorosa et vincles
pel pes de les flors.

Com roges ferides
obertes de poc,
amb el sol, esclaten
els clavells de foc.

Tota la barana
omples de claror;
cabellera estesa
a dalt del balcó.

Vent enjogassat
que la despentines,
restes perfumades
de les clavellines.


Mercè Romeva (16 anys)


               
       
       
        ELS LLIBRES        
ÉS QUAN DORMO QUE HI VEIG CLAR
       

 

Cada llibre té un secret
disfressat de blanc i negre;
tot allò que et diu a tu
un altre no ho pot entendre;
sent el tacte dels teus dits
i creu que l'acaricies
i que el batec del teu pols
vol dir que, llegint, l'estimes.


Tot allò que te donarà,
que no ocupa lloc, ni pesa,
t'abrigarà contra el fred
d'ignorància i de tristesa.


Amb els llibres per amics
no et faltarà companyia.
Cada pàgina pot ser
un estel que et fa de guia.

 

 

Joana Raspall

 

       

 

És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues, or i escata,
Hi ha un pany de mar al revolt
I un tros de cel escarlata,
Un ocell fa un giravolt
I treu branques una mata,
El casalot del pirata
És un ample gira-sol.
És quan plou que ballo sol
Vestit d'algues , or i escata .

És quan ric que em veig gepic .
Al bassal de sota l'era ,
Em vesteixo d'home antic
I empaito la masovera .
I entre pineda i garric .
Planto la meva bandera .
Amb una agulla saquera .
Mato el monstre que no dic . .
És quan ric que hem veig gepic .
Al bassal de sota l`era .

És quan dormo que hi veig clar.
Foll d'una dolça metzina.
Amb perles de cada mà.
Visc al cor d'una petxina.
Só la font del comellar.
I el jac de la salvatgina.
-O la lluna que s'afina.
En morir carena enllà .
És quan dormo que hi veig clar.
Foll d'una dolça metzina.

J. V. Foix

 

               
       
       
        EL RAÏM PENJAT         CANÇONS DE JUGAR I SALTAR
       

 

El raïm penjat fins a tots Sants
s'ha de menjar de dos en dos grans.
De tots Sants enllà
de gra en gra .
De tots sants
tots els vins són sans.
Per tots Sants panellets,
que les fan fer pets.

(Popular)

EL GOS

Fórem de primer ferotges,
parents del llop i el xacal;
i ara, amics de gent humana,
defensen l'home i la llar.

Josep Carner

       

 

Virolet, Sant Pere,
virolet, Sant Pau ...
La rosella és roja,
el blauet és blau.
Els granets de sorra
no es poden comptar,
les cireres verdes
no es poden menjar.
Anirem a plaça ,
comprarem un plat,
l'omplirem de sopa
per donar-la al gat.
Si el gat no té gana
la donarem al gos;
si un plat no li basta
li'n donarem dos.
Virolet, Sant Pere,
virolet, Sant Pau...
tot saltant no badis
que qui bada, cau.


Joana Raspall


 

               
       
       
        DINS DEL BOSC         DE PAS
       

 

Dins del bosc aquest matí
un conill que corria a sota un pi,
m'ha saludat i m'ha fet així.

 

(popular catalana)


EL CONILL

Conill, per què tems al temps?
La pineda està tranquil·la
i tanmateix mous ensems
musell, orella i pupil·la.

 

(popular catalana)

 

 

       

Quan passava a prop
de la casa blanca
gossos m' han lladrat
i la porta es tanca.

Gossos no em lladreu
no robo les cases
tampoc els camins
ni el fruit de les rases.

Josep Pijoan


COLOMÍ

L'home voldria tenyir
les teves ales de sang.
No et paris, colomí blanc.
No paris blanc, colomí.

 

Pere Quart

 

               
       
       
        A LA PLAÇA         ASES
       

¿Qui voldrà venir a jugar a la plaça aquest matí?
Si som colla i fa bon sol
ens podrem divertir.

Tant se val ser molts o pocs
mentre hi hagi gresca i jocs.

Trobarem uns avis vells,
mares joves fent ganxet
i un estol d'infants menuts
tots a dalt del seu cotxet.

Tant se val...

A la vora de la font
dos vailets faran matons
enfangats de peus i mants
i ben bruts els pantalons.

Tant se val...

Unes nenes, més enllà,
a la corda saltaran;
hi haurà un gos mig ensopit,
hi haurà el guarda, passejant...

Tant se val...

A nosaltres un racó
ens espera, ple de sol,
en podrem jugar a desdir,
que la plaça és de tothom.


D. Puga. (Popular Alemanya)

       

 

Sapiguem, ases , que el món és rodó,
que és fet de terres i de mars!
Orelluts , aprenguem el mapa
dels continents i les nacions!

S'estenen el camins molt més enllà
dels que petgem nosaltres sota el bast;
hi ha milions de vides com la nostra
i d'altres amos verga en mà.
Ja és hora de saber-ho , això:
pastura de tothom
és la terra , germans;
i l'estatge , de tots els estadants.
Amb asenades tanmateix
mai no ens en sortiríem , de segur;
parem bé les orelles , doncs;
fem-nos tots coneixents.

Aleshores el nombre
farà la força de debò

 

 

Pere Quart

 


               
       
       
        EL CAPITÀ         EL GAT I LA RATA
       

 

Tararí,tararà ,
toca, toca la trompeta,
tararí,tararà,
ara surt el capità!

Duu una gorra amb una estrella,
té una espasa de deu pams,
també porta una escopeta
i cavalca el seu cavall.

Tararí, tararà,
Toca toca la trompeta,
Tararí,tararà,
Ara surt el capità!

Bofill, F ; Puig, A .; Serrat, F.



       

 

Un dia un ratolí
un gat veia venir.
Es ficava en un forat
i s'hi queda amagat.

El gat ,com que és molt viu,
no li vol dir ni piu
S' espera per allí
fins que torni a sortir.

Però diu el ratolí:
<< No m'enredes,a mi>>.
Mireu com s' ha escapat
per un altre forat !

Bofill,F;Puig,A;Serrat,F.

               
       
       
        A,B,C         COVARDS
       

 

A,b,c.el gat surt al carrer
hi ha neu, no duu sabates
i es riuen d'ell les rates.
Renoi que bé! Renoi que bé!
el gat surt al carrer.
A,b,c.el gat ve del carrer;
té fred, la neu esquiva,
es renta amb la saliva
i gana té, i gana té!
el gat ve del carrer.
A,b,c. rateta,amaga't bé;
el gat s'en va a la caça
per si la gana es passa.
amaga't bé, amaga't bé.
Rateta, amaga't bé.

 

(popular Alemanya)

       

 

El nombre de covards és infinit.
Els mes porucs atupen la muller
al jaç mateix potser, lliça d'amor.
Odi i enveja i cobejança són
homeis ocults de plena voluntat,
per cautelosos obra de coquins
Les guerres grans grans, les guerres dels senyors
són carnatges immunds entre covars
Resignem-nos:la por és la sal del món.

Pere Quart

EL POP

-Sóc el ganut més surtos :
tot sovint, d'una embranzida,
pesco amb sis agafadors.


Josep Carner


               
       
       
        ARA ÉS DEMÀ         ALGUES , ENCARA
       

 

Ara és demà. No escalfa el foc d'ahir
ni el foc d'avui , i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d'esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el i la mar , i el fosc renou
d'ara mateix, el càntic que commou,
l'àmfora nova plena de bon vi.

Ara és demà .Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol , que revinguin deus
desficioses d'amar l'eixut.

Tot serà, i l'heura la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.


Miquel Martí i Pol

       


Ja no podem esmenar cap paraula
ni corregir cap gest.
Anit vas dir-me
que hem envellit de sobte. Fer-se vell
i adonar-se'n fatiga, desconcerta;
la vida esdevé massa apegalosa,
hi ha poc espai per créixer i tot rossola
cap endarrera fàcilment.
Tenies
por de caure en el buit i t'aferraves
a les fustes corcades dels records
que no hem viscut .Prou que pesa la vida
per afegir-hi a més el llast enorme
de tot allò que hauríem pogut fer.
Entotsolats , vam deixar que la nit
s'espessíes inútilment
Un tòtil
feia , per sort, d'irònic contrapunt
al nostre absurd, empedreït silenci.


Miquel Martí i Pol

               
       
       
        AL SOL EIXIT, EN DIA RIALLÓS         CANÇÓ DE FER MITJA
       

 

Al sol eixit, en dia riallós,
Tresc pels serrats fugint de vora mar,
I en pures fonts o al toll que duu l'atzar
Em faig tot clar , jo que nasquí febrós.

I veig, al lluny, mil pics entre clarors,
Les Fresques valls al fons, un om , la llar,
El molí nou, el pou de glaç i encar,
Entre els vinyars dos llampars caçadors.

Qui era adés? ¿On sou, antres obcurs
De l'urbs absenst, bromalls i fums i llurs
Caus fantasmals ? I les dures fornals ?

(fragment)
J.V Foix


A LA VORA DEL CAMÍ...

.... A la vora de l camí
hi havia la bona herba,
el corriol amagat
i el dring suau de l'esquella
Un ocell ratllava el cel
i ni el sentia ni el veia

Tomàs Garcés

 

       

 

La Rosa em feia
una bufanda
amb llana blanca
i el punt revés.

L´ovella em feia
la llana verge
amb l´herba tendre
del comellar.

La prada em feia
les herbes verdes
amb l´aigua fresca
del rierol.

La terra em feia
les aigües vives
amb les fatigues
dels llauradors.

Jo em faig un home
amb sang ben gerda
per a la terra
que em dóna alè.

               
       
       
        EL TARONGER         ÉS EL QUE DIU UN AMIC MEU
       

 

Sota la finestra
N' hi ha un taronger
En fa la flor blanca
color de paper.

Joan Amades
(Cançó popular catalana)

EL MEU CAVALL

El meu cavall és elegant
i no passa mai de moda,
per més que hom hagi inventats
nous vehicles amb la roda.

( popular catalana )

ELS OCELLS HAN ARRIBAT

Els ocells han arribat
amb la primavera
i ara canten tot volant,
tot reviu amb el seu cant.
Ai!, quin goig poder cantar,
és la primavera !

(Popupar alemanya)

 

       

 

És el que diu un amic meu: -Les coses
vora mar tenen sempre un altre ritme.
Aleshores baixem del cotxe i fem
petar provocativament les portes
perqué Na Clara i Na Marina puguin
lluir ,per un moment almenys ,les cuixes.

Hi ha massa gent a la platja avui dia :
metre quadrat de sorra per parella .
És el que diu un amic meu:-no sembla

sinó que ens hagin envaït els bàrbars
altra vegada ;ens surten creixeboques
de tant ganyotejar llengües estranyes
i a més a més coixegen els principis.

Hi ha un mar cansat, d'un blau de casa pobre .
Na Marina i Na Clara xipollegen
i el sol fa llunes a la pell de l'aigua .

Dinarem alemanyes amb tomàquet ,
vi del país i un gelat de vainilla ,
en un hotel no construïten encara
perquè no ens caigui cap paret a sobre.

Si fa una tarda espessa i enganxosa
com aiguacuit ,exultarem de joia.

És el que diu un amic meu :-devora
mar és millor que el sol rosteixi
jaurem a l'ombra magra d'unes canyes
i esbrinarem que Na Marina ronca.

(fragment)

Miquel Martí i Pol

               
       
       
        ANEM , ANEM         EL CARGOL
       

Anem, anem
a l'hort
a veure si el llop
és viu o és mort!

El llop és mort
en el corral
a la sinai,
bufa per aquí.

Joan Amades (joc popular))

       

On vas, cargol,
tan carregat?
Duc la casa
o el terrat!

Què fas,cargol
dins del jardí?
Menjo fulles
sota un pi.


Bofill,F.;Puig,A.;Serra,F.

               

Anar a la pàgina principal