A principis del curs 91-92 la nostra escola va viure una mala temporada. A l’estructura de l’embigat de l’edifici escolar es detectà un procés d’aluminosi alarmant que fa ver que s’hagués de desallotjar. L’alumnat i el professorat fórem ubicats en vuit diferents locals de la vila, on vam estar durant quatre llarguíssims mesos. Ràpidament es van arranjar les parts afectades de l’edifici. A principis del segon trimestre vam reemprendre les classes a la nostra vella, però reformada, escola de la Plaça del Carme. Una vegada ja resituats, un gran esdeveniment va fer que tota la comunitat educativa de l’Escola Estalella fos notícia, una vegada més, per un afer que va donar la volta al món.

La comunitat educativa de l’Escola Estalella va comunicar per Ràdio amb el transbordador espacial ATLANTIS, que en viatge a l’entorn de la Terra, portava a terme, via ràdio, el projecte SAREX en el qual participaven diversos centres escolars de tot el món.

Els seus tripulants van establir diàleg amb el nostre alumnat i professorat (aquesta connexió, via ràdio, fou seguida en directe per totes les cadenes de televisió de Catalunya i de la resta d’Espanya).

Aquest experiència va mostrar al professorat els avantatges de la radiodifusió a l’escola, tant des de l’àmbit educatiu com del social i cultural.

Durant el curs 93-94, aprofitant la instal·lació de l’antena que ens havia col·locat el Departament d’Ensenyament de la Generalitat i seguint la dinàmica creativa que ens havia proporcionat l’experiència SAREX, es va elaborar un pla especial per estudiar l’Antàrtida, un continent força oblidat, mitjançant el programa E.I.A. (Experiència Interescolar Antàrtida). Això va fer possible posar-nos en contacte amb el vaixell Joan Carles I i amb la seva tripulació, en missió científica al continent glacial, i en especial amb la biòloga catalana i gran coneixedora de la realitat de la nostra escola, Josefina Castellví, cap de l’expedició. També ens va permetre fer un seguiment, força exhaustiu, de l’expedició al volcà Erebus, a l’illa de Roos, que va portar a terme l’equip del científic francès JEAN-LOUIS ETIENNE (experiència que va durar des del 15 de desembre fins el 15 de març de 1994).

Cal posar de manifest que, més que una experiència radiofònica, la nostra fou una experiència de comunicació via ràdio. Però això va ser la llavor que va fer néixer en el Claustre de Professors i Professores la necessitat de fer ràdio a l’escola, com a instrument que facilités el desenvolupament d’una comunicació entre els diferents grups-classe i ajudés a millorar l’expressió oral, la lectura i al mateix temps estimulés la recerca de dades per elaborar els guions radiofònics.

Durant els cursos 94-95, 95-96 i 96-97 els nostres alumnes d’EGB es van anar integrant a l’ESO, de recent implantació a la nostra comarca, i el degoteig de professors del nostre Claustre, que passarien als I.E.S., va fer difícil posar en funcionament una emissora a la nostra escola, encara que fos simulada.

És a principis del curs 97-98 que els mestres i les mestres de Cicle Superior de Primària ens plantejàrem portar a terme un vell somni: crear R.E.E.S. Ràdio Estalella, Emissora Simulada.

El mes de setembre, quan el professorat estava enllestint les programacions del curs, davant la necessitat de millorar la lectura, l’expressió verbal, l’expressió escrita i els hàbits d’escoltar, de treure conclusions i de cercar dades, i tot aprofitant l’optimització dels materials de megafonia i de les aules d’idiomes i d’informàtica, vam elaborar un pla puntual d’emissions radiofòniques com a activitat extraescolar.

Tal com expliquem més avall, l’adjectiu simulada, que va néixer en clau d’humor però que s’ha anat encunyant amb el temps, respon al fet que, en no disposar d’emissora de ràdio, els programes s’enregistraven en una casset al mateix temps que s’emetien, cada divendres a les 9 del matí, a través de la megafonia del pati.

1.1. Recollida de dades: Fer un estudi de l’aspecte tècnic (per això comptàrem amb l’ajut i assessorament de Ràdio Ràpia, una emissora escolar veïna, que ja estava en funcionament).

1.2. Prioritats: Determinar el material necessari disponible, el personal docent que s’hi dedicaria, l’alumnat a qui aniria adreçada l’activitat i els espais on es portaria a terme.

1.3. Alternatives: Comptar amb els aparells de megafonia de l’escola, la taula de so del Laboratori d’Idiomes i de l’Aula d’Informàtica, amb la disponibilitat del professorat de Cicle Superior i l’ajut inestimable d’una auxiliar d’aula que tenia experiència radiofònica.

1.4. Diagnòstic de la situació: Es va determinar fer les gravacions a l’Aula d’Audiovisuals i emetre en directe a través de la megafonia instal·lada al pati, a manca d’emissora i d’instal·lació interna de megafonia dins les aules.

2.1. Determinació d’objectius. Per això es va comptar amb la implicació del Claustre. Vegeu-los en document adjunt, Objectius que es treballen al Taller de Ràdio (pagines 8-10).

2.2.1. Elaboració de guions

1. Determinar el contingut del guió: que fos variat, tipus ronda informativa.

2. Emprar el tractament de text informàtic per a la seva elaboració.
1. Establir una periodicitat setmanal: cada divendres.
2. Establir la duració: de 10 a 12 minuts, amb talls musicals inclosos.

1. Regular la locució per part d’un equip de quatre o cinc alumnes.
2. Regular l’actuació dels tècnics de so: els propis alumnes.
3. Establir un horari de pràctiques de gravació.
4. Establir l’horari de gravació: cada divendres a partir de tres quarts de nou.

1. Emetre en directe, cada divendres, a través de la megafonia del pati.
2. Emetre en diferit a través de les ones de Ràdio Vilafranca, si fos possible.

1. Fer arribar l’audició en directe a tot l’alumnat abans d’entrar a les aules.
2. Possibilitar que l’audició arribés en diferit a una major audiència.

2.3.Previsió i consideració dels mitjans necessaris

1. Fer sis equips de 10 alumnes amb els 59 alumnes de Sisè.
2. Assignar funcions de tècnics, guionistes i locutors de cada grup.
3. Establir un calendari de participació de cada grup de treball.
4. Responsabilitzar els professors tutors del control del compliment d’aquestes

funcions.

1. Assignar a l’auxiliar d’aula la revisió dels guions i control d’assajos de locució.

2.3.1.6. Encarregar al mestre responsable d’audiovisuals de l’assistència tècnica de la

gravació del programa.

1. Fer servir la taula de so de l’Aula d’Audiovisuals.
2. Adaptar quatre micròfons a la taula de so.
2. Fer servir l’Aula d’Informàtica per confeccionar els textos dels guions.
3. Habilitar un equip de meteorologia per a fer les medicions climàtiques.
2. Condicionar la megafonia del pati d’esbarjo.

Després que els tutors i les tutores parlessin amb els seus alumnes, van començar a treballar a primers d’octubre del 97 i la feina els entusiasmà tant, que des del principi no van escatimar esforços, malgrat que es tractés d’una activitat extraescolar (sempre hi ha excepcions que confirmen la regla).

La primera emissió va sortir pels altaveus l’últim divendres del mes d’octubre del 97, amb unes paraules de salutació per part del nostre Director. L’experiència fou tan positiva que l’Equip Directiu va creure oportú plantejar al director de Ràdio Vilafranca, l’emissió en diferit dels programes. Ràdio Vilafranca, emissora municipal, reproduïa els dissabtes, a tres quarts de dues de la tarda, els programes gravats el dia anterior. Així fou com, gràcies a la gentilesa de l’emissora municipal, la nostra escola es donava a conèixer a tots els radiooients de Vilafranca i comarca per la sintonia de la FM 90.2 i també feia partícips els pares i mares del treball dels seus fills.

El dia 28 del mes de febrer de 1998, que queia en dissabte, l’Escola va celebrar una Jornada de Portes Obertes per a pares i mares. Aquell dia es va fer una emissió extraordinària que va durar quatre hores. La sala de gravació va ser el recinte més visitat i causà una sensacional expectació. L’emissió, gràcies a la instal·lació d’altaveus estratègicament situats pels passadissos del centre, es feia perfectament audible en tot moment. Alguns pares van poder ser entrevistats en directe. Tothom va quedar meravellat de la desimboltura que els alumnes mostraven davant dels micros.

A final de curs es va valorar l’experiència com a molt positiva i es va perllongar de cara al curs següent, ja que s’havia previst la successió a càrrec dels alumnes de Cinquè, que s’havien de fer càrrec del seu funcionament, tot ajudant durant el mes de juny els alumnes finalistes de Sisè.

Caldria fer esment que aquesta valoració es veu reflectida tant en la Memòria del curs 97-98 com en la del curs 98-99.

A principi de l’actual curs 99-00 es replanteja el funcionament de la R.E.E.S. com una activitat dins del currículum escolar dels alumnes de Cicle Superior de Primària. Es fa, doncs, una nova planificació. Se li dóna el tractament de Taller de Ràdio dins dels quatre tallers que funcionen simultàniament i que són: Taller de Plàstica, Taller de Música, Taller d’Informàtica i Taller de Ràdio.

Aquí farem una breu referència de com funciona el Taller de Ràdio que elabora els guions setmanals i que es graven de la mateixa forma que s’ha fet en els dos cursos anteriors, però que s’emeten a través de Ràdio Vilafranca tots els divendres en hora lectiva, a les 3 i cinc de la tarda, per a ser escoltats per la totalitat dels alumnes a través de l’aparell de ràdio receptor de cada aula.

En els apartats:

1. No s’ha establert cap hora de pràctiques.
2. Horari de gravació, divendres de 12 a 13 hores.

1. No s’emet en directe a través de la megafonia del pati.

2. S’emet en diferit a través de les ones de Ràdio Vilafranca a les tres hores i

5 minuts de la tarda del divendres de cada setmana.

1. Fer arribar l’audició a totes les aules connectant el receptor de ràdio al dial de

1. El taller consta de 12-13 alumnes i té una durada de dos mesos.

2. Fer dos equips de 6-7 alumnes amb els components del Taller.
1. Assignar funcions de coordinador d’equip, locutors, guionistes i tècnics.
2. Treballar per elaborar els guions setmanals a raó d’un guió cada dues setmanes

per equip durant les dues hores setmanals de durada del taller.

3. Responsabilitzar un professor del control del compliment de la tasca

d’elaboració i revisió dels guions.

4. Taller de Ràdio (introductori) a 5è.

1. Adaptar cinc micros a la taula de so
2. Fer servir la Biblioteca, amb dos ordinadors, per elaborar els guions.
3. Dotar cada aula d’un receptor de ràdio per escoltar les audicions.
4. Instal·lar un patch pannel per millorar les gravacions.
5. Instal·lar una platina nova (amb la mateixa finalitat de millora del so gravat).
6. Incorporar un altre reproductor de CD per tal de poder barrejar les músiques i

les col·laboracions d’altres cursos gravades amb magnetòfon.

7. Incorporar un mesclador de micròfons per alliberar les sortides de Line de la taula de mescles.

LLENGUA ORAL

1. Produir missatges orals (narració, conversa, exposició de temes...) emprant una dicció, entonació i postura corporal adients al registre de la llengua que s’utilitzi (catalana, castellana, anglesa...).

2. Sentir la necessitat de saber escoltar per comprendre, per informar-se correctament i poder participar posteriorment.

3. Descriure oralment, amb precisió i concisió, objectes i situacions conegudes, i saber-ne fer ampliacions.

4. Llegir en veu alta, amb la preparació necessària, textos escrits utilitzant l’entonació i dicció adequades.

5. Memoritzar i recitar poemes, textos breus, dites del mes i cançons, especialment relacionats amb la cultura i les tradicions pròpies de Catalunya i d’altres zones de parla catalana.

6. Adonar-se de les diferències que hi ha entre el text oral i el text escrit.

7. Reconèixer i interpretar els missatges sonors, visuals i gestuals que acompanyen el missatges orals, i assenyalar la relació que s’hi estableix.

8. Tenir en compte l’ordre, la claredat i la coherència en l’expressió oral.

9. Estar sensibilitzat/da davant les manifestacions literàries.

10. Utilitzar diferents mitjans audiovisuals per a la producció d’activitats orals (receptor de ràdio, magnetòfon...).

LLENGUA ESCRITA

11. Valorar positivament el text escrit com a instrument de comunicació (guions).

12. Redactar textos escrits de tipologia diversa, a partir de diferents models (recepta de cuina, biografia d’un personatge...).

13. Practicar el sentit crític i el respecte davant les diferents produccions escrites.

LÈXIC

14. Utilitzar amb precisió i correcció el vocabulari propi de l’edat i específic d’altres àrees.

15. Valorar positivament l’enriquiment lingüístic.

16. Interpretar i utilitzar les locucions i frases fetes més conegudes.

17. Manejar diccionaris per trobar el significat de les paraules i ampliar-ne el coneixement.

FONÈTICA

18. Valorar positivament la pronúncia correcta.

19. Memoritzar els mots científics, tècnics i estructures gramaticals més freqüents.

20. Ser conscient i apreciar la correcció ortogràfica en l’escriptura.

21. Ser conscient de la necessitat de recórrer a diferents fonts de consulta.

GRAMÀTICA

22. Valorar positivament la correcció gramatical en l’acte comunicatiu.

23. Col·laborar activament amb els companys i companyes, aportant material, opinions, experiències... quan es treballa en equip.

24. Manejar aparells senzills: termòmetre de màxima i mínima, pluviòmetre, higròmetre, a banda de tots els de l’Aula d’Àudiovisuals (magnetòfons, lectors de disc compacte, mesclador, etc.).

25. Llegir textos senzills i llibres de divulgació i difusió a fi d’obtenir coneixements i informació.

26. Formular preguntes.

27. Indicar fets i personatges importants de la cultura i realitat de Catalunya.

28. Mostrar interès per a conèixer la realitat que ens envolta.

29. Donar a conèixer l’actualitat de l’escola i de la vila (agenda cultural...).

30. Memoritzar refranys, cançons i frases fetes típicament catalanes.

31. Memoritzar diferents cançons tradicionals que evoquin algun aspecte significatiu de la història de Catalunya.

32. Indicar alguns trets (fets, personatges, llocs...) de la història de la nostra localitat, Vilafranca del Penedès, i de la nostra comarca, l’Alt Penedès.

33. Reflexionar sobre la pròpia actuació i preveure’n les pròpies conseqüències.

34. Introduir-se en el món de la comunicació periodística i conèixer-ne les claus principals i el funcionament bàsic.

35. Valorar l’extraordinària importància que té la informació en la nostra societat actual.

• Demanar a la Direcció General de Radiodifusió i Televisió de la Generalitat de Catalunya l’assignació de la freqüència de la nostra emissora.

• Creació d’una Comissió de Ràdio, formada per professors i professores dels diferents cicles de l’escola, dos alumnes del Cicle Superior de Primària i dos representants de la comissió de delegats pares que s’encarregaran de decidir la programació de l’emissora. Dins d’aquesta programació es contemplarà la possibilitat d’oferir un espai setmanal a antics alumnes de l’escola que actualment cursen Secundària.

• Elaborar els estatuts de funcionament de l’emissora.

• Emissió en proves durant una setmana en diferents franges horàries.

• Realitzar a les classes de dibuix un concurs per tal de triar el logotip de l’emissora Ràdio Estalella.

• Preparar a les classes de Llengües contes radiats i retransmetre’ls per l’emissora.

• Preparar a les classes de Llengües guions de ràdio-teatre i retransmetre’ls per l’emissora.

• Preparar a les classes de Coneixement del Medi Social i Natural els temes que hauran de conformar els diferents reportatges que es realitzaran durant la realització del projecte.

• Preparar a les classes de Llengua catalana les entrevistes, que seran una part molt important dels reportatges.

• Retransmetre debats sobre temes educatius amb intervenció dels pares i les mares.

• Recollir en una bústia suggeriments dels pares i de les mares relatius a la programació de l’emissora.

• Recollir en una bústia suggeriments dels alumnes i de les alumnes amb la mateixa finalitat.

COLÒNIES A CAL AMADEU (Poble Nou del Delta)

• Treballar un dossier sobre el Delta de l’Ebre.

• Connexió en directe, per via telefònica, amb el responsable de la casa de colònies, Sr. Amadeu. Aquesta connexió es farà durant l’emissió del programa de ràdio que setmanalment fan els alumnes del Taller de Ràdio de 6è., corresponent a la setmana anterior a les colònies. Durant la connexió es preguntarà sobre la situació meteorològica del moment així com sobre les previsions per als dies de colònies. També es plantejaran preguntes sorgides a les classes de Llengua catalana.

• Connexió telefònica des de l’escola amb la casa de colònies el mateix dia de l’arribada. Aquesta connexió es transmetrà en directe.

• Enregistrament d’un reportatge que tindrà com a protagonistes els responsables i treballadores de la casa de colònies. Aquest reportatge serà realitzat per un equip de 6è.

• Enregistrament d’un reportatge amb els monitors dels tallers que es faran durant l’estada. Aquest reportatge serà realitzat per un equip de 5è.

• Enregistrament d’un reportatge sobre el conreu de l’arròs. El protagonistes d’aquest reportatge seran agricultors del poble i personal de la Cooperativa Arrossera de Deltebre. Aquest reportatge serà realitzat per un equip de 5è.

• Emissió en directe de la connexió diària que l’escola farà amb la casa de colònies per tal de conèixer el resum de les activitats realitzades el dia anterior. Aquestes connexions des del centre escolar seran realitzades per alumnes de 4t.

• Enregistrament d’un reportatge l’últim dia de les colònies, per part d’un equip de 6è., amb protagonistes triats per ells mateixos: alumnes, professors, monitors, personal de la casa…

• Muntatge dels reportatges realitzats al Taller de Ràdio de 5è. durant les setmanes posteriors a les colònies.

• Emissió dels reportatges realitzats durant les colònies.

• Dedicar l’apartat gastronòmic del programa setmanal dels alumnes de 6è. a la cuina del Delta de l’Ebre.

- Treballar a la classe de Llengua catalana les varietats lingüístiques de Catalunya a partir dels enregistraments efectuats.

• Treballar el dossier de la sortida.

• A les classes de Música, audició de música de l’època medieval i música religiosa dels monestirs.

• Gestionar la possibilitat de realitzar un reportatge amb els responsables de visites als monestirs. Es donarà prioritat a la realització del reportatge el dia de la visita, i si no fos possible es faria per telèfon dies abans de la visita.

• Connectar amb Poblet a través del telèfon i fer una emissió en directe.

• Enregistrar un reportatge moments abans de la tornada i durant la tornada. Aquest reportatge haurà d’incloure un resum de la visita.

• Muntar el reportatges o reportatges realitzats durant al visita.

• Emissió dels reportatges enregistrats.

• Gestió davant el Departament de Promoció del Parc per tal de poder realitzar un reportatge durant l’estada.

• Enregistrament d’un reportatge amb els alumnes com a únics protagonistes.

• Muntatge dels reportatges realitzats.

• Emissió dels reportatges fets durant l’estada a Port Aventura.

L’activitat final d’aquest projecte de Ràdio Estalella serà la realització de la Memòria per tal de presentar-la a la Fundació Enciclopèdia Catalana.

El pressupost per poder portar a terme aquest projecte és el següent:

* Pressupost de LINK.

* Línia telefònica connectada a l’emissora.

Som el Roger Casals i l’Arnau Grau, els dos tècnics de so de RÀDIO ESTALELLA.

El nostre treball és relativament difícil, per la responsabilitat que comporta. Nosaltres trobem que si per exemple jo, que sóc el Roger, tinc massa músiques, em faig un embolic i si, per exemple, l’Arnau es complica serà perquè ha de canviar molt ràpidament la música i el micròfon, i és normal que s’equivoqui.

La nostra emissora és una emissora escolar, que té uns objectius, una manera de fer, una programació i unes peculiaritats que la fan diferent d’altres tipus d’emissores de la ràdio que tots coneixem. És per això que és del tot necessari que els tècnics de ràdio tinguin una conducta exemplar amb el públic i estiguin capacitats per desenvolupar la seva feina. La nostra feina consisteix a tenir en compte tot un seguit de qüestions de tipus tècnic i organitzatiu que s’ensenyen quan s’està aprenent aquesta tasca i que, un cop apreses difícilment oblidarem. Amb tot, hi ha uns criteris que hem de tenir en compte per solucionar qualsevol problema.

La persona que fa les funcions de tècnic té la màxima responsabilitat de la ràdio en aquells moments.

En una llibreta anotem tots els errors que hem tingut, tant en la part tècnica com en la part de locució.

Deixem l’aula en perfectes condicions.

Les músiques les fem variades.

Intentem que no entri ningú, apart dels que emeten ràdio.

Tot i seguir totes aquestes pautes, podem cometre alguns errors.

A nosaltres ens agradaria fer tots els programes en directe, ja que seria molt més complicat. També ens agradaria tenir una emissora de ràdio perquè podríem enregistrar quan volguéssim i com volguéssim. Ah!, i per cert, l’emissora es diria RÀDIO ESTALELLA. En resum, la idea de fer un programa de ràdio ens sembla molt bona i la feina de tècnic, encara més.

Roger Casals i Arnau Grau